dimecres, 24 de desembre del 2008

Final d'any

Be després de 13 jornades de lliga (12 per al Olesa) la classificació del Grup X és la següent. L'Olesa es troba al lloc 13, però si juguem a fer comptes podem veure que el partit del 4 de gener ens pot colocar en la desena posició. La desena posició sembla que serà la primera dels darrers classificats. el forat que hi ha entre el lloc deu el nou, sembla inabastable pels del final.

Amb voluntat de ser positius, podem veure que el nostre equip és un dels menys golejats, sobretot comparant amb els equips del nostre nivell, clar el gran problema és la mancança de gol. Som juntament amb el Castellví el equip que menys gols fa. Encara que el proper dia, només amb un ens conformen, sempre que deixem la porta a zero, esclar.

En fi, que vagin be els dies nadalencs i a animar a l'Olesa l'any 2009.

Olesa, Olesa a ganar

dilluns, 22 de desembre del 2008

último partido del 2008

Se acaba el 2008, llegando a la 13 jornada de liga. El Olesa sigue negado de cara a puerta y así no hay Dios que gane un partido. Es una lástima, porque defensivamente el partido esta dando la cara (al menos comparado con otros años, nos hacen relativamente pocos goles) pero siete partidos sin marcar, son demasiados. Igual habría que agrandar las porterias o hacer las pelotas más pequeñas. En fin, tomemósnoslo con humor, porque sino....

Bueno, cuando tenga un ratito estos días de navidad actualizaré el blog un poquito y pondré las estadísticas de resumen de los partidos del 2008.

Únicamente añadir, que en la clasificación vamos perdiendo puestos a marchas forzadas y que ya solo nos quedan detrás el Rapit i la Unión. Así que el partido del 4 de enero contra los sudamericanos es vital. Hay que dejarse el alma en el campo y claro... marcar goles, porque sin goles no hay paraíso ¿Queda bien eso? si hay una serie que se llama más o menos así, supongo que sí, ¿no?

dilluns, 1 de desembre del 2008

Los huevos de Eduardito

Vamos a comentar los resultados del MVP del partido contra els Monjos.
Nadie se ha atrevido a nombrar a ningún otro jugador a parte de los cuatro propuestos, parece que tengo buen ojo. Aunque veo que nadie ha querido proponerme, pero si yo lo único que hago en un campo es echarle huevos, tècnica no tengo ni para controlar un balón con la mano, velocidad? ja que chiste, me gana un caracol dormido y fuerza? bueno un poco descontrolada, no?

En fin, que la afición ha decidido por amplia mayoría considerar que debe pasar a la siguiente fase, Eduardito, 20 votos (no eran esas, las niñas que vinieron de Begues?) casi el cincuenta por ciento para el más veterano del equipo (46%); en segundo lugar, uno de los babys, Manel 15 votos (34%). En tercer lugar, el otro de los pequeñenis propuestos en la encuesta, nuestro inagotable Mario, 6 votos (13%) parece que su tropa de Begues no se ha enterado esta semana que él era uno de los propuestos. Y por último, aunque nadie, creo que niegue su fuerza y su importancia, Juanmi, el eterno capitán, 2 votos (4%).

Y esta semana, que pregunto? No he visto el partido, no le metemos un gol al arco iris (desde que hicimos la encuesta del pichichi no moja nadie, seré gafe?). No sé. El problema es que no se pueden poner encuestas abiertas. Así, que si a alguien se le ocurre algo, aquí debajo hay un huequecito para hacer comentarios.

Una vez, me comentó alguien que habría que hacer un concurso de cánticos. Pues si os animaís comenzar ya.

Bueno un besito a todos y que vaya bien la semana, yo el próximo finde estaré en las islas británicas, así que no habrá crónica, ni comentarios, ni na de na. Sólo os diré como está la Guinnes en Dublin.

diumenge, 30 de novembre del 2008

I van deu

Nova jornada acabada i van 10. I cada cop estem més lluny de la part alta de la classificació, almenys no ens apropem massa a la cua. Diumenge vinent tenim un partit molt important contra el penúltim de la classificació, és una bona opció per recuperar la moral i guanyar punts.
Avui no era el nostre dia, entre unes coses i altres (sancions, lesions, feina i compromisos varis) 10 absències. Resultat final, 0-4 contra un bon equip. Un bon equip que no ha marcat fins al minut 15 i de penal. Però que ha merescut guanyar.

La resta de la jornada destaca, perquè la Plana continua líder i els favorits han guanyat, els Monjos a casa del Castellví, les Cabanyes davant l'Unió i l'Olivella contra el Begues.

Els resultats han estat els següents:
Castellví 0-2 Monjos
Plana Rodona 1 - 0 Raig Ribetà
Gavà Mar 1 - 1 Sporting Gavà
Les Cabanyes 5 - 1 Unió Sudamericana
Olivella 1 - 0 Begues
Ràpid Català 2 - 4 Penya Jove
Olesa 0 - 4 Hortonenc
Avinyonet 4 - 2 Sant Sadurní

dilluns, 24 de novembre del 2008

La mort de la reina


Avui fa 17 anys que la reina va deixar de cantar. Freddie Mercury, nascut a Stone Town, Zanzívar (Tanzania) van nèixer el 5 de setembre amb el nom de Farrokh Bomi Bulsara. Va ser un dels millors músics del segle XX (potser el més complert de tots) compositor, pianista i vocalista del grup musical Queen, va ser l'artífex d'alguns dels grans himnes musicals dels darrers trenta anys.


Temes com, Bohemiam Rapsody, We Will Rock Yor, Radio Gaga o Friends Will be Friends, han donat la volta al món. El We are the Champions encara es canta cada cop que un equip aconseguix un triomf. I amb una de les seves últimes cançons The Show must go on, ens va donar ànims per seguir gaudint del món.


Es podrien dir moltes coses d'aquest polifacétic artista, però crec que le millor que es pot fer, es agafar la videoteca i mirar els espectaculars videoclips que van fer al llarg de 20 anys, n'hi ha alguns impressionants (proveu amb I Want to break free, A kind of magic o Innuendo, per citar només tres). I sobretot, agafeu els seus discos i deixeu-vos emportar per la seva música.

La discografia complerta del grup Queen es la següent: Queen (1973), Queen II (1974), Sheer Heart Attack (1974), A Night at the Opera (1975), A Day at the Races (1976), News of the World (1977), Jazz (1978), Live Killers (1979), The Game, (1980), BSO. Flash Gordon (1980), Hot Space (1982), The Works (1984), A Kind of Magic (1986), Live Magic (1986), The Miracle (1989), Innuendo (1991), Live at Wembley '86 (1992), Made in Heaven (1995), Queen on FIre -Live at the Bowl (2004), Queen Rock Montreal (2007).

Freddie Mercury, pel seu compte va fer moltes altres cançons recollides a l'àlbum the Freddie Mercury Album. On es pot gaudir d'una de les cançons més fantàstiques que sobre la ciutat de Barcelona mai s'han fet. El podeu veure en aquest enllaç de sota.


En fi, res més que recordar a aquest Deu de la música que avui fa 17 anys s'emportà la SIDA, amb només 45 anys.



diumenge, 23 de novembre del 2008

tercer partit sense marcar


Bé, un cop comentada la classificació i els resultats de la darrera jornada, toca parlar de l'Olesa.

Estem malament. Diumenge passat vaig ser incapaç d'explicar res de la sorprenent derrota contra el Begues. Sorprenent pel joc i la forma en que es va donar. Potser com diu l'amic Edu, estàvem més pendents del públic que del camp. En fi. Deixem-ho còrrer.
El partit contra l'Sporting Gavà va ser les dues cares de la moneda d'aquest esport. Una primera part espectacular de l'Olesa amb molt bones ocassions, però la piloteta no vol entrar. A la segona, recital dels gavanencs i 4-0. Un accident? allò de qui perdona la paga? en fi, oblidem-nos que han passat quinze dies.

El cas, es que des que es va suspendre el partit contra la Unión (maleïda pluja) l'equip no aixeca cap. Hem jugat tres partits i no hem fet cap gol. Mai, hem estat un equip amb bona davantera, mai hem fet massa gols. Però aquest any, cada partit entrava la piloteta un cop, al menys. Què passa, que ha succeït? Doncs, l'excusa de sempre, per començar: tenim moltes baixes, algunes significatives. Per començar els dos darrers partits no hem pogut omplir la banqueta i alguns dels que han jugat estaven tocadets. Mala cosa, per jugar un partit, però és el que hi ha.

Nem al partit d'avui. Jugàvem contra un bon equip. Potser un molt bon equip. Situat a la part alta de la classificació i això que han jugat tots els partits fora de casa (s'estan fent un camp nou a Santa Margarida!) L'Olesa sortia al camp amb incertessa. Seríem capaços de recuperar la concentració i el bon joc? Doncs, ha passat el pitjor que podia passar, abans de que el rellotge hagués fet 60 segons, gol dels Monjos. Una jugada de descordinació per la banda dreta, ha acabat amb una internada i el davanter abans d'entrar a l'àrea ha fet una vaselina meravellosa, que Jony que havia sortit tard, ha hagut d'empassar-se.

Molt be. Seixanta segons de joc i gol en contra. Pel cap de molts planejava el record dels vuit gols, sí vuit que el Monjos havia fet a Begues. Però, l'Olesa s'ha refet i ha començat a plantar cara. Els Monjos han tingut més ocassions i tant que han tingut, però una defensa contundent ho ha resolt molt be, i Jony ha respòs fantàsticament quant calia. El mig del camp, amb un incombustible Juanmi ha estat més fort que en altre ocassions i només ha faltat l'última passada. Mario i Penene corrien la banda sense sort i Toni buscaba la desmarcada impossible. Tot i així, Guille sortint des del lateral ha fet una molt bona jugada que ha acabat amb una gran passada a Toni, que després de acmodar-se la pilota li han birlat. Toni, hem de xutar abans!!! la propera entrarà! Clar, que veient aquesta jugada de Guille potser hom podria pensar que juga massa endarrerit. Reflexió llençada a l'aire. Llàstima, que el pibe ha estat espulsat al final de la primera part, per fer una entrada pel darrera a un jugador. Potser la vermella era exagerada. Més problemes pels locals. A jugar amb deu tota la segona part!!!
La segona part ha començat amb el resultat "inicial" de 0-1. Pedro al descans ha fet entrada a Sevillano i Edu, que han substituït a Fran i Penene. L'equip ha reculat amb l'entrada de dos laterals i els Monjos s'han aprofitat per avançar línies i crear més ocassions. A més han donat entrada al seu gran davanter Jordan, que ATENCIÓ A LLEPAT BANQUETA PER FALTAR A UN ENTRENO DE LA SETMANA. Així funcionen les coses a alguns equips. Increïble aquest nano, no ha fet gol, però bola que tocava, bola que feia por. Edu s'ha inflat a donar-li patadetes i altres carícies de les seves.

En una jugada dels Monjos per la banda esquerra ha arribat un còrner a la sortida del qual un dels seus defenses ha clavat la pilota de cap al fons de les xarxes. Jony, poc podia fer. Pedro ha fet el tercer canvi donant entrada a Fermin, en el lloc de Toni, que acabava de tenir una altra bona ocassió.

El partit semblava donat i beneït i nomès calia esperar quants gols podria fer els Monjos. I aquí l'Olesa ha estat fort i concentrat, només han fet un. Un golàs, des de fora de l'aire que s'ha col·lat fregant el travesser. Senyor, em trec el barret davant d'aquest gol.

Anaven passant els minuts i el partit semblava apagar-se per si sol i ja poca cosa podia passar. En aquest moment, l'Olesa ha fet el quart i últim canvi, un servidor ha entrat en el lloc d'un esgotat José Luís, per ocupar la banda dreta. Poca cosa ha dir del meu partit, carreres bojes darrera la bola, i ni l'he vist. Ara, sembla que alguns han perdut apostes, perquè ni he fet faltes, ni m'han tret targeta. QUE TAMBÉ SER JUGAR NET, COLLONS!!!!!!!!

En fi. 0-3 i una nova expulsió al final del partit. Ja que Mario, quins collons els teus nen!! ha rebut una agressió i Juanmi ha anat a fer una mica de justicia. L'àrbitre ha fet lo fàcil expulsant-los als dos. Així, que hem acabat amb nou jugadors. Tres gols en contra i una sensació de que potser no hem jugat tant malament. Almenys, pensem allò de què.... perquè no vam jugar així diumenge passat???

Be ho deixo aquí, que avui m'he enrollat massa.

Ah i com deia ahir, el MVP d'aquesta setmana és als collons possats al camp. A la garra, la força i les ganes de deixar-si el cos al camp i això és molt dificil de valorar i és molt subjectiu, per tant si no us agraden les opcions, aquí sota hi ha una opció per fer comentaris. Jo trio amb aquest ordre MARIO, JUANMI, EDU, MANEL.


DIUMENGE VINENT NOVAMENT JUGUEM A CASA CONTRA L'HORTONENC.

Resum i classificació jornada 9


Aquesta és la classificació del grup X, després de la novena jornada. Destacar sobretot que la Plana Rodona continua sent el sorprenent líder i que hi ha hagut canvi al cuer, amb la gran victoria del Castellví a casa del Begues i esclar de la més sorprenent encara victoria de l'Avinyonet a casa de la Penya Jove Roquetes.
De la resta de partits de la jornada comentar les victories de les Cabanyes a casa del Raig Ribetà, del Gavà Mar a casa de la Unión i del Hortonenc contra el Ràpit Català. De la derrota de l'Olesa a casa contra el Monjos, en parlo en el post d'amunt.
Els resultats de la jornada han estat els següents:
Sporting 1 - 1 Olivella
Unión 2 - 3 Gavà Mar
Penya 2 - 3 Avinyonet
Olesa 0 - 3 Monjos
Begues 2 - 3 Castellví
Raig 1 - 2 Cabanyes
Hortonenc 3 - 0 Ràpit Català
Sant Sadurní 0 - 1 Plana Rodona

dissabte, 22 de novembre del 2008

Pichichi de la temporada


Bueno, creo que esta encuesta hay que sacarla ya, porque como solo se puede hacer un voto por ordenador, la gente no puede ir votando más. En fin, los resultados finales han sido de 36 votos repartidos de la siguiente forma.

Aleix ha sido el ganador con 10 votos (27%) del total, Toni y Fermín han obtenido 9 votos cada uno (25%) y por último Guille y Mario, 4 votos (11%).

Queda claro, que el Olesa no se caracteriza por tener un killer de área, sino que el gol esta muy repartido, he ahí la dificultad de escoger al futuro pichichi. En cualquier caso, espero que mañana, se apliquen a fondo e intenten mejorar la estadística los aspirantes. De hecho tras jugar casi un tercio de la liga, el pichichi es Guille.


Bueno, mañana preparense que voy a poner una encuesta del MVP del partido dels Monjos. MVP que no será dado al jugador más valioso, ni al más talentoso, ni al de más calidad, sino que se lo daremos al que más huevos le eche al asunto. Ya saben señores, mañana todos pueden enstar en la encuesta, de hecho espero poder poner 16 candidatos. Quiero un equipo aguerrido, que todo el que salga al campo se deje la piel los minutos que esté. Y cuando no le quede nada, cuando se haya vaciado, que sea honesto y pida relevo. Esa es la filosofia que debe tener un equipo como el nuestro.


Finalmente, solo añadir, Olesa, Olesa, a Ganar........

divendres, 21 de novembre del 2008

Viatge als països dels olesans: Marroc

Aquí va la tercera entrega dels viatges als països dels olesans, publicat a l'Olesa informació del mes d'octubre. Podeu lleguir els anteriors fen servir les etiquetes de la columna dreta.

14,4 quilòmetres separen el continent europeu de l’africà. 14.400 metres és l’amplada de l’estret de Gibraltar, l’única sortida natural de la mar Mediterrània i l’única sortida que existia abans de que el 1869 s’inauguressin els 163 quilòmetres del canal de Suez.
Ja en temps dels romans, el control de la mar Mediterrània (el Mare Nostrum, que deien ells) va ser fonamental. La victòria a les guerres púniques i la derrota de Cartago (amb una altra frase mítica, allò de Delenda Cartago est) va suposar el control absolut de les terres que envoltaven la Mediterrània.
Els territoris que envolten aquest mar, són molt semblants. Des del punt de vista alimentari, existeix la trilogia mediterrània, consistent en els productes derivats de la vinya, l’olivera i el blat, allò de pa, vi i oli. Productes bàsics dels pobles mediterranis, productes consumits des de la península Ibèrica a la d’Anatòlia, passant per la Itàlica, la Hel·lènica i el Magrib. El comerç, potser, va ser un dels agents unificadors al llarg de la història. Les relacions comercials entre orient i occident i entre el nord i el sud de la Mediterrània, han estat una constant al llarg de la història.
L’any 711 de la nostra era, només 89 anys després de la Hègira, els musulmans van iniciar la ocupació de la Península Ibèrica. Aquesta ocupació es va prolongar fins al 1492, any que finalment els regnes unificats de Castella i Aragó, van aconseguir fer caure el Regne de Granada, últim reducte musulmà. L’ocupació a Catalunya, va durar menys, fins al segle XII. Però, en els anys d’ocupació la influència va ser notable, especialment a les poblacions de la Catalunya Nova (part de Catalunya situada al sud del Llobregat). Poblacions com Lleida o Tortosa, amb els seus castells de la Suda, són bons exemples de l’influencia musulmana.
Amb l’acabament de la reconquesta, i la descoberta d’Amèrica, les relacions al Mediterrani van minvar. Va ser al segle XIX, amb el colonialisme, quan el Magrib, va tornar a aparèixer amb força a Europa. Espanya i fonamentalment França, van ocupar bona part dels territoris del Magrib. El segle XX es va iniciar amb guerres entre Espanya i el Marroc i van perdurar esporàdicament fins a l’any 1975, en que el govern espanyol es va retirar del Sàhara occidental. D’aquells períodes col·lonialistes, només queden Ceuta i Melilla i... Perejil.
Volia fer un repàs (molt breu) d’algunes dades de les relacions amb el Marroc, a escala europea, abans d’endinsar-nos en aquest país. Al Mamaka al-Magribīya (المغرب), nom àrab del Regne del Marroc, és l’estat més proper al continent europeu, i el més representatiu de la regió del Magrib. El Marroc és un estat 458.730km2 (una mica menys que l’estat espanyol), situat al nord-oest del continent africà. La seva població l’any 2006 estava una mica per sobre dels 30 milions d’habitants i la seva llengua oficial és l’àrab, tot i que el francès és molt utilitzat en el comerç i l’educació. A algunes poblacions l’espanyol, també n’és una llengua destacada.
En pensar en el Marroc, imaginem el desert. Imaginem, la calor i pensem en un territori sec i pobre. En certa manera, bona part del país és àrid, però existeixen paisatges molt exuberants. Els Atles, serralada que supera els 4.000 metres d’alçada n’és un bon exemple. Les ciutats més importants del Marroc són: la cinematogràfica Casablanca amb gairebé tres milions d’habitants, Rabat –la capital- amb gairebé milió i mig, Fez i Marrakech amb 750.000 i l’espanyola Tànger amb poc més de mig milió. De totes aquestes, potser la més espectacular pel turista sigui Fez, amb un casc antic impressionant, declarat patrimoni mundial per la UNESCO l’any 1981. La moneda del Marroc és el dirham marroquí i el canvi amb el euro està a 1:11 aproximadament.
Abans comentàvem passatges de la història anteriors al segle XX, anem a completar-ho amb la segona meitat del segle passat. El 2 de març de 1956 el Marroc va aconseguir la independència de França. El 1962 Hassan II, pare de l’actual rei va promulgar un sistema de Monarquia parlamentaria multipartidista, sistema que es manté en l’actualitat. Des de 1999 el rei és Muhammad VI. Tot i això, cal dir que hi ha molts drets de llibertat d’expressió que estan bastant restringits, a més, el rei té l’última paraula en molts afers. D’altra banda, el servei militar és obligatori per a tots els homes i té una durada de 18 mesos.
Si pensem en la cultura, potser el primer que ens ve al cap, és la religió. Aquesta potser és la gran diferència del Marroc amb els països europeus. L’islam és la religió majoritària amb un 99% de seguidors. Probablement, aquest tret sigui el que, tot i la proximitat, Marroc ens sembla llunyà i els marroquins ens semblen diferents als europeus. Tot i això, les similituts culturals entre les dues ribes de la Mediterrània són bastant majors del que pugui semblar.
Ara que s’han disputat els Jocs Olímpics, hem vist que l’esport no té una gran importància, només dues medalles en total. Tot i això el futbol, especialment els campionats francès i espanyol són molt seguits. Be, ho deixarem aquí, tot hi que resten moltes coses per dir, la propera parada la farem novament a l’altra banda de l’Atlàntic.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Fotos del Slot


Slot al camp de futbol

L'Oscar Saura, un dels oganitzador de la trobada Slot del darrer diumenge, m'ha enviat la seva crónica de la jornada, amb les dades dels resultats de la cursa.

Només afegir, que ens ho vam passar d'allò més be, i a més vam tenir la sort, de que el temps ens va acompanyar. Esperem, organitzar una nova trobada més endavant i us convidem a tots a gaudir-ne del esdeveniment.


Si voleu lleguir millor el quadre clique a sobre i s'ampliarà.



Bueno sólo comentar que pasamos una buena mañana disfrutando de este hobby que es el SLOT, que no escalextric (marca comercial).

Agradecimientos a todos por la participación, a NINCO por dejarnos las pistas, mandos y coches, a CRIC CRAC por dejarnos el crono para la Subida, a todos los que nos cedieron material para montar el evento (Ajuntament d'Olesa, Club de Futbol Olesa, Centre Cívic, Pik & Beer, etc..), a los que nos echaron una manita a montar, a todos los integrantes de nuestra Escudería Prou Cues Slot y a Cristian que nos levantamos el domingo a las 7:30h (bueno Luís Ángel un poco antes, jajajejejajaje) para empezar a descargar material y montar. A Oscar Artero por echarnos una mano tanto a montar tramos como a solucionar algún que otro cruce de cables que teníamos en la subida en cuesta, a nuestras mujeres por aguantar todo el día con los peques sin que nosotros les hiciéramos mucho caso, a Laia y Carlos que nos mimaron con bebida, comida y piedras, a la gente que estuvo haciendo asistencia tanto en los circuitos de los peques como en la subida, al DJ, AHHHH y a Guille y compañía por hacernos esa carne tan magnífica. Seguro que me dejo a alguien.
Sólo decir que esto no es trabajo de un día y ya está, todo empieza buscando fechas, buscando material desde ya hace algunas semanas, diseñando circuitos, la semana anterior haciendo viajes tanto a Ninco (Cornellà) y CRIC CRAC (Igualada) a buscar material, el sábado cargar material en el ayuntamiento…etc. Pues eso un curro que no se ve, pero que está hay.

Felicitar a los ganadores Cristian y Sonia, que el ganador de Prou Cues debería ser mi hermano Pedro, ya que yo ya había probado el tramo en varias ocasiones para ver si funcionaba todo, o sea que tuve ventaja al conocerme ya el tramo.

Para la gente que no vino, pues que ellos se lo perdieron

Y la próxima la montamos en la Sala del centro cívico o en algún sitio cubierto y cerrado en el que podamos montar con algunos días de antelación.

Oscar Saura
Prou Cues Slot.

diumenge, 9 de novembre del 2008

Primera jornada sense marcar



Malgrat una gran primera part de l'Olesa al municipal de Can Tintorer, el Sporting va aconseguir endur-se els tres punts del nostre partit, aquesta setena jornada.

Com es diu tantes vegades al món del futbol, qui perdona acaba perdent i això va succeeir-li a l'Olesa ahir dissabte. Cinc o sis grans ocassions a la primera part i gairebé cap pel equip local. A la segona, primera ocassió del Sporting i 1-0. A partir d'aquí, perdua de concentració, joc brut per part dels locals (van acabar amb 8) i un gol darrera l'altre en una successió d'errors defensius.

Esperem haver esgotat el cupo d'errors i diumenge vinent contra el Begues, ens possem les piles i aconseguim guanyar. No hem de refiar-nos del resultat d'aquesta setmana, el Begues a perdut 0-8 contra els Monjos. Però esperem que amb els ànims de la nostra aficció puguem derrotar als nostres veïns.

RESULTATS DE LA SETENA JORNADA (GRUP X)

Unión sudamericana 2 - 1 Castellví de la Marca

Sporting 4 - 0 Olesa

Ràpit Català 3 - 5 Plana Rodona

Penya Jove 2 - 2 Les Cabanyes

Raig Ribetà 1 - 2 Olivella

Sant Sadurní 1 - 4 Gavà Mar

Hortonenc 3 -1 Avinyonet

Begues 0 - 8 Monjos

diumenge, 2 de novembre del 2008

6 jornada sota la pluja

Aquesta jornada s'ha suspés el partit del Municipal d'Olesa de Bonesvalls, la resta de partits de la jornada s'han jugat amb els següents resultats.
Plana Rodona 6 - 2 Avinyonet
Les Cabanyes 2 - 1 Ràpit Català
Olivella 3 - 1 Sant Sadurní
Castellví 0 - 1 Raig Ribetà
Sporting Gàvà 3 - 2 Els Monjos
Begues 2 -3 Hortonenc
Gavà Mar 1 - 1 Penya Jove
Olesa - Unión (suspés)
Tot i no jugar aquesta setmana, l'equip encara es manté a la zona alta de la classificació. Esperem continuar puntuant la propera jornada.

dijous, 30 d’octubre del 2008

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Jornada 5

Aquesta és la clasificació del grup 10, després del empat aconseguit pel Olesa al darrer partit.

MVP Olesa - Monjos

Bueno, ahora que tengo un hueco en el curro, os cuento como quedó la votación del MVP contra els Monjos.
La votación la ganó Manel, en un sprint final con Fermin, por un sólo voto. 12 Manel, 11 Fermín. En segunda instancia quedaron Sevi, con 6 y Guille con 5.
Nuevamente se aprecia la igualdad entre todos los jugadores del equipo y a buen seguro, de haber habido otros en la votación, también habrían obtenido muchos votos.

De cara a los próximos partidos, si queréis que haga votaciones, alguien me tendrá que chivar los nominados. Yo por lo que me han contado, no me queda nada claro quien fue más destacable en el partido contra el Raig. Votaria, como ha hecho Edu en el Foro de Olesa a todo el equipo. Especialmente a los suplentes, que son la verdadera alma del equipo. Es un honor, tener tantos compañeros, que aguardan pacientemente en el banquillo a que llegue la oportunidad. Eso es lo que verdaderamente diferencia un equipo de un equipazo.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Jornada 4

Novament jornada de sorpreses al grup X. L'Hortonenc un dels equips que sembla aspirant al títol ha perdut 3-0 al camp del Sporting Gavà. Les Cabanyes, que són un dels que més bon joc han practicat en els darrers anys, han perdut 3-5 a casa contra el nou líder del grup la Plana Rodona (sorprenent líder en el meu parer). A més d'això hi ha hagut dues grans golejades, l'Olivella ha trencat la ratxa d'empats fent un 6-1 davant el Ràpit i el Begues ha fet un 7-1 davant l'Unió suramericana, únic equip que encara no ha puntuat. Però potser el resultat més destriable ha estat la victoria dels Monjos a casa del Raig Ribetà, únic equip que havia guanyat els tres anteriors, per 0-4.
El llistat de resultats és el següent:
Les Cabanyes 3 - 5 La plana Rodona
Olivella 6 - 1 Ràpit Català
Castellví 0 - 1 Penya Jove
Sporting Gavà 3 - 0 Hortonenc
Begues "B" 7 - 1 Unió suramericana
Olesa 2 - 0 Sant Sadurní
Gavà Mar 2 - 1 Avinyonet
Raig Ribetà 0 - 4 Monjos

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Invictes a casa

Segon partit jugat a casa, corresponent a la quarta jornada de la lliga. L'Olesa rebia a casa al Sant Sadurní, que després de dues derrotes, havia guanyat la setmana pasada a un dels equips forts del grup: els Monjos. I l'Olesa, novament a guanyat i ha deixat la porteria a zero.


El primer que cal destacar del partit d'avui, és que ningú té la titularitat asegurada i que el nivell de l'equip es manté amb qualsevol jugador. Avui hi ha hagut canvis a les tres línies de l'equip. A la porteria novament i mentre no es recuperin els altres porters, ha jugat Jony (una de les revelacions de la temporada). A la defensa, la parella de centrals l'han format Pino i Manel, quedant als laterals Sevi i Fran. Al mig del camp, el pivot defensiu ha estat ocupat per Rodri i Guille (que s'estrenava en aquesta posició). Al davant, Martínez al centre amb Mario per la dreta i Aleix per l'esquerra, mentre que en punta ha jugat Fermín (titular per primer cop a la temporada igual que Aleix).

A més, avui, tot i les baixes, novament una banqueta repleta. Set jugadors canviats, tot i que només poden jugar cinc.

El partit ha començat com a tothom li agrada. Jugant a l'atac i creant ocasions. Abans del minut deu de joc, Martínez ha fet una pasada en profunditat meravellosa, que Fermín, després de lliurar-se del defensor ha engaltat a barraca. Gol i un a zero. A partir d'aquí moltes més ocasions, la majoria amb xuts des de fora de l'àrea. Guille, Mario, Aleix, Martínez, Pino (de falta) tothom ho ha provat algun cop. Però ha estat Fermín qui ha tingut la més clara amb una rematada a boca de canó que ha marxat fregant el traveser. Jony i la defensa, per la seva part, han contrarestat amb claredat les accions ofensives del Sant Sadurní, poques i aïllades. Només hi ha hagut una claríssima que Pino ha tret sota els pals, quan el porter ja estava batut. Malgrat el bon joc, al descans s'ha arribat només amb el 1-0.

La segona part s'ha iniciat amb més ofensivitat per part del Sant Sadurní. Ofensivitat, manifestada en una major presió i en una major posesió al nostre camp, tot i que amb poques opcions clares de gol. Pedro, ha iniciat ràpit el habitual carrusel de canvis. Als set minuts de la represa, José Luís ha entrat en el lloc de Guille, que ha estat molt combatiu durant tot el temps que ha estat al camp i s'ha adaptat molt be a la nova posició. Només tres minuts després, al deu de la segona, Toni ha substituït a Fermín. I cinc minuts més tard, Penene ha entrat en el lloc de Mario.

A la segona part, les ocasions de l'Olesa han estat molt poques. Hem hagut de treballar amb molta intensitat en defensa, fent pilotes fora i entrant en el joc subterrani. Continues interrupcions del joc, amb moltes faltes que l'àrbitre, sempre pitava en contra nostre (en moltes tenia raó, tot sigui dit) clar, que tantes faltes, han provocat nombroses targetes grogues. En total en el dia d'avui, han vist targeta, Martínez, Manel, Fermín, Sevi, Penene i Carlos.

Els darrers canvis, s'han fet en l'últim quart d'hora per reforçar el mig del camp i augmentar la pressió defensiva en la primera línia. Sergio a substituït a Rodri en el minut 75 i Carlos ha entrat en lloc de Aleix al minut 80.

El partit ha continuat travat i s'ha produït una de les anècdotes del partit. Tanta pilota fora, ha provocat que ens quedèssim sense, i el joc s'ha aturat més de cinc minuts (deu segons l'àrbitre) això ha provocat que el partit s'allarguès més del compte, durant la segona part 60 minuts. Finalment, en l'última jugada del partit, una falta treta al mig del camp, l'ha rematada a porteria, Toni totalment sol. Estrenant-se com a golejador aquesta temporada.

Ja no ha donat temps per més, l'àrbitre ha xiulat el final i les graderies han esclatat d'alegria. Per cert, avui cal destacar la presència de molts aficionats de l'Olesa. Gràcies a tots, per venir a recolzar l'equip. Clar, que l'equip lluitarà per mantenir aquesta ratxa, que ens fa estar entre els tres primers, sen l'equip menys golejat i amb una de les màximens diferències de gol.

Potser com diu el tòpic, ni els més vells...

MVP Penya Jove - Olesa


La darrera votació del MVP de la jornada ha estat la més concorreguda de totes. En total, s'han fet 35 vots, repartits de la següent manera. Mario 18 vots (51%), Fran 7 vots (20%), Pino 6 vots (17%) i Aleix 4 vots (11%).

Cal destacar d'aquesta votació la importància dels defenses al nostre equip, Fran i Pino, representants de la defensa han estat votats amb gairebé el 40% vots. De fet, a dia d'avui l'Olesa és l'equip amb menys gols en contra del grup, per alguna cosa serà.

Per cert, que la majoria de vots de Mario, han arribat a la recta final de la votació. Serà que el cap de setmana el favoreix?

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Grup 10, jornada 3


Jornada de sorpreses. Només dos equips han aconseguit guanyar a domicili, l'Sportin Gavà a casa de la Unió Suramericana 3-4 i les Cabanyes a casa de l'Hortonenc 1-4.

El nou líder és el Raig Ribetà, que amb un joc fort i contundent han vençut al Begues per 2-0. També cal destacar la victoria del Ràpit Català davant el Castellví i potser una de les sorpreses de la jornada, la victoria del Sant Sadurní davant d'un fins ara invicte els Monjos. La victoria de la jornada l'ha signat la Plana Rodona, contra el Gavà Mar, que s'enfonsa al final de la classificació. L'Avinyonet per la seva part, després de perdre contra l'Olesa, conta els partits per empats. Per cert que l'Olivella, que a priori és un dels equips grans, porta dos empats consecutius.

Malgrat la derrota del dissabte l'Olesa manté una molt agradable tercera posició gràcies al goalaverage.

Els resultats dels vuit partit són:

Ràpit 2 - Castellví 0
Penya Jove 2 - Olesa 1
Unión Suramericana 3 - Sporting 4
Plana Rodona 4 - Gavà Mar 0
Hortonenc 1 - Cabanyes 4
Avinyonet 1 - Olivella 1
Raig Ribetà 2 - Begues 0
Sant Sadurní 2 - Monjos 1

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Derrota a les Roquetes

Finalment, havia d'arribar la derrota. Una derrota a un dels camps, teòricament més difícils del grup. Ahir dissabte a les 18:15, l'Olesa sortia al camp de la Penya Jove Roquetes, per defensar el liderat. El rival, havia jugat l'any passat a segona regional i aquest any és un dels favorits al ascens.

L'alineació que va posar al terreny de joc, Pedro, l'entrenador, oferia uns quants canvis respecte a les dues primeres. A la porteria novament Jony, que de moment està fent un gran inici de temporada. La parella de centrals, estava formada per Sevi i Pino (ja que Juanmi, té lesió per dos o tres setmanes). Els laterals, van ser ocupat per Fran i Carlos (primera titularitat de l'any). El pivot defensiu va estar format per José Luís i Sergio, que després de dos partits de suplent va jugar d'inici. A la tercera línia van repetir Mario i Martínez, que van ser acompanyats per Quim (un dels descartats de la setmana pasada) i finalment en punta es va quedar Toni.
A la banqueta, només cinc canvis (el màxim permés). Azor, Fermin, Vizu, Aleix i Penene.

El partit va començar amb molta agressivitat per part dels locals, però aviat va arribar una de les primeres ocasions de gol de l'Olesa. Va ser després d'un servei de còrner on vaig rematar una pilota que queia morta. Va ser una de les poques ocasions de la primera part, la més clara va arribar a pocs minuts del descans, quan Mario va entrar a l'àrea i a punt va estar de superar al porter per dalt. Abans havia arribat el gol de la Penya. Va ser una volea impresionant (d'aquelles que acaven als núvols) del jugador n.10, després d'un servei de còrner amb errors de marcatge. Hem de practicar més això i estar més a sobre. Mira que un ho pensa i en el moment definitiu, un retall i et quedes amb un pam de nassos, mirant com la bola entra pel esqueire (mea culpa).
Sergio, va haver de deixar el camp al minut 35 de la primera part, i així va poder debutar a la lliga Vizu. Al descans Aleix va substituir Quim i l'Olesa va sortir enxufadíssim. Fruit de la pressió vam aconseguir acorralar a la Penya a la seva àrea. Als cinc minuts de la represa, una bona jugada per la banda dreta, va acabar amb una pasada a l'interior de l'àrea on Aleix, va rebre tot sol i va aconseguir l'empat. Dos partits dos gols. Sembla que aquest any, l'Aleix està en forma. Fins i tot, més tard va provar una xilena. Segur que algun dia, la clava.

La Penya, va intentar reaccionar, però l'Olesa va mantenir la posició, tot i així, poc a poc anàvem reculant cap a la nostra porteria. Al minut 10 de la segona, Pedro, va decidir fer la tercera substitució i vaig deixar el camp perquè entrés Azor. També primer partit del cunyat. Bon partit on va haver de ballar amb la més lletja. Un rapidíssim extrem dreta que ens va fer patir tot el partit.

La relaxació i l'empenta de la Penya van acabar amb un gran gol de fora de l'àrea al minut 15 de la segona part, davant del qual, res podia fer Jony. Després va haver-hi algunes altres ocasions que Jony va resoldre amb gran encert. Especialment espectacular va ser una canonada des de fora de l'àrea que el nostre porter va rebujar cap a la banda.

A vint-i-cinc minuts del final, Penene i Fermin, van substituir a Toni i Mario. Revolució a la davantera i cames fresques per empentar a la Penya dintre de l'àrea. I de fet els últims deu minuts, vam pressionar amb molta intensitat i es van aconseguir algunes ocasions. Aquests darrers minuts van ser els més lletjos del partit, ja que va haver-hi molta "marrulleria" i un còrner va retardar-se gairebé cinc minuts. La tensió va provocar l'expulsió d'un jugador de la Penya i també del seu entrenador. Malgrat tot, no vam aconseguir un més que merescut empat.

Tot i així, s'ha de fer una valoració molt positiva del partit jugat. Aquest, és dels partits que l'any pasat s'haurien perdut per golejada i donant una imatge pobre. Ahir, els comentaris, dels rivals, eren d'elogi cap al joc del nostre equip. Així, que queda clar que estem en la bona línia. És per això, que diumenge que ve, hem d'omplir les graderies del nostre camp per rebre al Sant Sadurní i aconseguir la tercera victoria de la temporada.
Hem de fer del nostre camp un fortí. Us esperem a tots a les 12:00h.

Olesa, Olesa a ganar.



MVP Olesa - Ràpit


Queda clar que el joc col·lectiu de l'Olesa és més important que les individualitats. Un cop tancada l'enquesta del MVP del darrer partit jugat a casa, els resultats són prou evidents.
Tot i que Òscar Martínez, ha estat el jugador amb més vots amb 5 (un 33%), l'opció més triada ha estat la d'altres, amb 7 vots (un 46%). Jony per la seva part ha obtingut dos vots (13%) i Aleix un vot (6%)
Aquest resultat serveix per encoratjar a tots aquells que no van aparèixer a l'enquesta però que van fer un partidàs, ja que el partit contra el Ràpit va ser un bany de joc de l'Olesa, des del porter fins al davanter centre, incloent tots els de la banqueta.

dijous, 9 d’octubre del 2008

41 aniversari


Avui fa 41 anys que el Govern de Bolívia va donar al món la notícia de la mort d'un dels personatges més rellevants del segle XX: El Che Guevara. Assassinat després de ser apressat durant el combat de la Quebrada del Yuro, el dia vuit d'octubre de 1967, mentre lluitava pels seus ideals intentant escampar la revolució arreu del món.

Avui, 41 anys després, la figura del Che, contínua tant viva com sempre, potser allunyada de les seves arrels i convertida en un icone de llibertat.

El 2008 ha estat també el vuitanté aniversari del seu naixement, concretament el 14 de juny de 1928, neixia a Argentina.

Aquestes línies només, per fer un petit homenatge a un dels utòpics del darrer segle, des d'aquest segle tant mancat d'esperit revolucionari. Un referent per rememorar, ara en temps de crisi, i per parar-se a reflexionar.

Per cert el retrat que va fer d'ell el fotògraf Alberto Korda, s'ha convertit sin dubte en una de les imatges del segle XX, repetida en infinites ocassions.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Reflexions en veu alta

La setmana vinent es celebrarà a Olesa de Bonesvalls la festa del barri de l'Hospital. Aquesta és probablement la festa més simbólica del nostre poble. Ambientada en un recinte medieval, i en un conjunt de carrers que constitueixen "gairebé" l'única trama rural del poble. És una festa, que, especialment el diumenge, aplega molts visitants i ens serveix per exportar el nom d'Olesa arreu del país.
Les darreres festes d'Olesa van ser qualificades per molta gent de fracàs i de ruinoses. Certament la festa major del mes de juliol va estar bastant deslluïda, l'assistència va ser mínima i la festivitat va destacar per la seva absència. També s'ha de dir que després es van celebrar les festes de Ca n'Olivella i les de Can Xacó on el resultat va ser molt satisfactori. Només cal recordar l'expectació que van suscitar la baixada d'andròmines. En aquells messos d'inici de l'estiu va haver-hi també altres esdeveniments importants i amb masiva participació: el torneig de 24 hores de futbol o la celebració de Sant Joan, per part de la Penya Blaugrana.
He dit al títol, reflexions en veu alta, perquè, veig -almenys em sembla- que després de les moltes crítiques fetes a la Festa Major d'Olesa -justificades moltes d'elles-. Sembla, que poca gent s'ha mogut per intentar canviar el rumb. Sembla, que continuem sense tenir una veritable Comissió de festes, de fet, existeix? Aquells que critiquen en volen formar part? Algú vol mullar-se el cul i pringar organitzant esdeveniments?
Crec que són preguntes importants, perquè, fins a dia d'avui la festa de l'Hospital s'ha organitzat de forma bastant reduïda, aparentment i ha hagut poca col·laboració de les associacions i entitats del municipi. Potser no se'ls hi ha donat l'oportunitat? Potser no han volgut? Potser hi ha qui no sap que existeixen les festes de l'Hospital ni les Comissions de festes? Potser? Potser... molts potser.
El que queda clar, és que si surt bé, si les festes són un éxit -cosa que desitjo profundament- ningú aplaudirà. Poca gent reconeixerà mèrits. Potser els que ho han organitzat és penjaran medalles. No ho sé. Però, si estic segur de que si surten malament, tornarem a sentir i lleguir crítiques -i potser, seran justificades- cap a la direcció de la festa, cap a la regidoria de cultura, cap a l'equip de govern, en definitiva. Responsables en última i potser en primera instància del que s'organitza a Olesa de Bonesvalls.
Deia que eren reflexions, potser fetes a la lleugera. Però, crec que ens hauríem de començar a organitzar més. Hauríem d'exigir com a ciutadans l'instauració d'una veritable comissió de festes oberta a tothom que hi vulgui participar -independentment del color o la procedència- alhora, també caldria començar a trucar a les entitats i associacions. Animar-les a organitzar esdeveniments, encoratjar-les i en cap cas, tallar-lis les ales ni despreciar-les per voler fer o organitzar un determinat acte.
Acabo només amb una paraula. Reflexionem. Reflexionem-hi tots.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

MVP Avinyonet - Olesa

La primera votació sobre el MVP del partit Avinyonet-Olesa, ha estat molt disputada fins a l'últim moment. Fnalment Guille va guanyar per un vot al Rodri que va quedar segon.
Els resultats van estar els següents Guille 11 vots (47%), Rodri 10 vots (43%) i Juanmi un vot (8%)
Com que en els comentaris del foro i del blog es torna a parlar dels MVP, he tornat a fer una enquesta, però no ho veig molt clar. És just deixar-se fora de la llista algun dels jugadors que van sortir al camp? No ho sé, però espero que ningú es prengui malament això, i que ningú es senti ara estrelleta.
Bueno, seguim pensant que pot afegir-se a aquest blog, que sembla que es va convertint en la pàgina oficial de l'equip.
Gràcies a tots els que entreu a visitat el blog.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Segon partit, segona victòria




Diumenge 5 de octubre. 12:00hores del matí, al camp municipal d’Olesa de Bonesvalls s’inicia el segon partit de la temporada. Després de la victòria al camp de l’Avinyonet de la primera jornada, el Ràpit es presentava com un rival assequible per continuar la ratxa. A més, el dia a acompanyat, els rivals només s’han presentat amb dotze jugadors i l’Olesa ha tornat a guanyar per tres gols de diferència.


Ha esta un partit dominat per l’equip local, durant la major part del temps. Les ocasions de gols s’han anat succeint una darrera l’altra. Al primer temps, Mario i Martínez han provat sort des de fora de l’àrea. Una jugada de combinació excel·lent al mig del camp ha acabat amb xut potent de José Luís per sobre del travesser, però no ha estat fins al minut trenta, que Martínez ha aconseguit avançar el nostre equip amb un potent xut des de fora de l’àrea. Tot i l’estirada del porter rapitenc, la pilota ha entrat fregant el pal com una exhalació.
Abans del descans, el Rapit ha tingut alguna ocasió, sobretot a pilota parada, però hem aconseguit mantenir el resultat. L’única notícia dolenta del primer temps ha estat la lesió de Juanmi. El gran capità ha tornat a tenir problemes musculars, i malauradament, sembla que ens deixarà unes quantes setmanes, esperem que es recuperi el més aviat possible. Manel l’ha substituït al minut 9.
El segon temps s’ha iniciat amb un carrusel de canvis. Al 49, Aleix ha substituït a Penene. Poc després al 52 Sergio ha entrat en el lloc de Rodri i dos minuts després Fermin ha debutat a la lliga substituint a Toni. El joc ofensiu de l’Olesa ha continuat i el nombrós públic que havia a les grades ha gaudit amb les ocasions de gol. Semblava, que havia d’arribar el segon en qualsevol moment, però també rebíem algun ensurt per part de la davantera del Ràpit. Finalment a deu minuts del final, un cop el Rapit jugava amb deu per expulsió d’un jugador, una meravellosa passada de Mario a l’interior de l’àrea ha estat resolta per l’Aleix després de driblar al porter. 2-0 i la tranquil·litat ha arribat al camp.
I aquí ha començat la bogeria, amb el partit guanyat les ofensives de l’Olesa han estat continues i Fermin, Martínez, Mario, José Luis i fins i tot Manel en alguna jugada a pilota aturada han tingut ocasió de fer el tercer. Però ha estat el pibe novament, que sortint de la banqueta al minut 77 ha col·locat el definitiu tres a cero convertint-se en el Pichichi destacat de l’equip, amb tres gols a la lliga, més el que va fer a la pretemporada.
Al final, partit rodó. Tres a cero, porteria invicta després de dos partits i líders de la classificació. I una última cosa, avui s’han quedat al camp sense jugar, cinc jugadors. Cinc jugadors que han vingut amb la bossa preparada a l’hora i que han hagut de deixar el lloc. És a dir, que el nivell de formalitat està a nivells inimaginables només fa uns anys.
Per cert, que un cop escrit tot això, no se qui posar a l’enquesta del MVP, i a més, crec que no és just valorar a cap jugador per sobre dels altres. O no han fet un partidàs, Fran, Pino i Sevillano, tot i que no surten mencionats a la crònica. No sé, hem de fer enquestes d’altra cosa. Admeto suggeriments.
Perquè posar 15 noms a l’enquesta sembla agosarat, no?

Per cert, perdoneu, però m'he oblidat de la foto del Fermín. Recordeu-m'ho la setmana vinent que queda molt lleig això de no posar una foteta.

L'Olesa líder

Després dels resultats del cap de setmana l'Olesa de Bonesvalls s'ha col·locat en solitari per la millor diferència de gols.
Aquesta ha estat una jornada amb molts gols, caracteritzada per la remontada de les Cabanyes a casa del Gavà Mar i pels lamentables incidents protagonitzat pel Raig Ribetà.
Els vuit resultats han estat els següents:

Sporting Gavà 1 - Raig Ribetà 2
Peña Jove 2 - Monjos 3
Begues 5 - Sant Sadurní 4
Olesa de Bonesvalls 3 - Rapit Català 0
Unió Suramericana 1 - Hortonenc 3
Olivella 0 - Plana Rodona 0
Castellví 1 - Avinyonet 1
Gavà Mar 5 - Les Cabanyes 6

divendres, 3 d’octubre del 2008

Primera jornada de lliga

Bé, després d'uns dies de apagada telefónica, ja puc tornar a escriure coses al blog.

Avui, posaré només els resultats dels vuit partits, d'aquí un parell de setmanes col·locaré algunes estadístiques particulars de l'equip.

Fins aleshores, a gaudir de la tercera posició.



la Plana Rodona 2 Castellví 0
Les Cabanyes 0 Olivella 3
Raig Ribetà 5 Unión Suramericana 1
Avinyonyet 0 Olesa de Bonesvalls 3
Hortonenc 2 Gavà Mar 0
Sant Sadurní 1 Sporting Gavà 2
Penya Jove les Roquetes 3 Begues 2
Rapit Català 2 Monjos 5



Per cert tothom que vulgui pot participar als foros que hi ha a la pàgina http://www.olesadebonesvalls.org/ i http://catalunya_futbol.forogratis.es/foro/viewforum.php?f=30&sid=69e8844c97c2b4b0534169c01f2e11f2

dilluns, 29 de setembre del 2008

POR FIN !!



Domingo 28 de septiembre, primer partido de la temporada para el C.F. Olesa de Bonesvalls. Primer partido y primera victoria. Victoria clara y contundente contra nuestros vecinos. Parece que realmente la dinámica de los últimos años va a cambiar este año. Parece que realmente el mes de pretemporada y los cuatro partidos amistosos van a dar su fruto, al menos hemos empezado de la mejor forma posible. Una victoria espectacular por 0-3.
Lo primero que hay que contar, es que Pedro, nuestro entrenador ha tenido que hacer descartes, algo impensable hace pocos meses. Nos hemos quedado fuera de la convocatoria por problemas de salud, Alexis, Andrés, Fermín y yo. Aún así, en el banquillo ha habido siete jugadores, de los cuales sólo cinco pueden entrar en el campo. Es decir, seis jugadores de la plantilla no han podido debutar aún con el equipo.
La primera alineación de la temporada ha sido la siguiente. En la portería Jony, en la defensa, Fran, Sevillano, Juanmi y Pino, en el medio del campo José Luis, Rodri, Mario, Penene y Martínez y por último en la delantera Toni. Es decir, un equipo formado mayoritariamente por jugadores de la temporada pasada. Sólo Jony, Rodri y Penene, son nuevos. En el banquillo, se han quedado esperando su oportunidad Azor, Rubén, Manel, Quim, Sergio, Guille y Edu.
El partido ha empezado con grandes ocasiones del Olesa, aunque el primero en chutar ha sido el Avinyonet. Ha sido una acción por la banda derecha que ha acabado con un chute raso que ha ido fuera. Después Penene, Mario y Toni en dos ocasiones han tenido claras ocasiones que el portero del Avinyonet ha desbaratado. En el 17 ha llegado la primera tarjeta amarilla, quizás una de las únicas noticias malas del día, ya que en total, hemos recibido siete, tres de ellas por protestar. A raíz de esta falta, el Avinyonet ha hecho lucirse de nuevo a nuestro portero, que ha debutado espectacularmente, manteniendo la portería a cero.
Y así hemos llegado al minuto veinte. Una falta en la frontal a favor del Olesa, un poco alejada del área y escorada a la banda izquierda. Toni ha lanzado buscando el remate en el segundo palo, allí se ha alzado Rodri que con un suave remate de cabeza ha esquivado al portero y la pelota se ha adentrado suavemente en la portería. Sí, primer gol de la temporada, y de jugada de estrategia, lo nunca visto. A partir de aquí y hasta el final de la primera parte, juego de contemporización, el Avinyonet ha tenido alguna ocasión y el Olesa ha esperado que el tiempo fuera pasando.
El segundo tiempo, se ha iniciado con un cambio, hay que aprovechar este año los efectivos del banquillo. Manel ha sustituido en el carril izquierdo a Sevillano. Y cinco minutos después Sergio ha sustituido a José Luís en el mediocampo. Antes del cambio un centro de Martínez ha sido rematado en volea por Toni, pero el portero contrario ha respondido magníficamente. Tras el cambio, ofensiva total del Olesa con dos grandes ocasiones de Mario, que a punto han estado de acabar en gol. En el minuto 11 Guille, uno de los protagonistas del partido, ha entrado en lugar de Penene, que también había sido amonestado. Poco después una internada de Mario por la banda con chute incluido ha acabado en el borde del área pequeña y tras varios rechaces Guille la ha reventado contra la red. Sólo llevaba doce minutos en el campo y hacía el segundo para el Olesa. Este gol ha sido el de la tranquilidad, ya que sólo unos minutos antes, Jony ha tenido que hacer un paradón tras un contraataque del Avinyonet.
En el 27 de la segunda parte, Quim ha debutado con el equipo substituyendo a Toni. Cuatro minutos después, Manel, por doble amarilla ha sido expulsado. Aún así, el Olesa ha seguido atacando y creando ocasiones de gol, especialmente Mario, que desde la banda izquierda ha estado muy activo. En el 36 ha diez minutos del final Edu ha substituido a Martínez y ha ocupado el lateral derecho. Guille ha pasado al medio del campo y ha culminado su gran actuación con un espectacular remate de cabeza tras centro de Rodri desde la izquierda, era el minuto 91. El cabezazo del pibe, se ha estrellado en el palo izquierdo y de allí se ha alojado en la red. Una maravilla.
Tras esto ya no había tiempo para más. En fin, que ha sido uno de los partidos más completos que recuerdo del Olesa. Victoria incuestionable, sin dudas y con mucha seriedad. Se han marcado tres goles, la portería se ha quedado a cero y han podido caer muchos otros goles. La semana que viene, toca el debut en casa, esperemos mantener esta buena línea y os invitamos a todos a presenciar los partidos en el campo.

dissabte, 27 de setembre del 2008

Ple Ordinari de setembre

Ahir divendres 26 de setembre, vam celebrar a Olesa el primer ple del curs. Va ser un ple bastant llarg, gairebé fins a les onze. On novament, vam presenciar com els partits de l'oposició s'oposen a la majoria d'iniciatives de l'equip de govern. Va ser un ple, on l'ordre del dia era bastant curt (el podeu lleguir a la pàgina del virgili o a la pàgina de l'ajuntament), però on la part de precs i preguntes va allargar-se bastant.
Novament el GOOB, fidel a les seves costums, va arribar amb una bateria de preguntes que no van voler presentar per escrit intentant d'aquesta manera posar en evidència als membres de l'equip de govern i volent treure un protagonisme gratuït del ple. Ahir no ho van aconseguir, perquè malgrat el que ells vulguin dir o pensar, els membres de l'equip de govern fem els deures i treballem per intentar solucionar els problemes. Per cert, que en un any que portem de nou govern, encara no han presentat cap proposta per solucionar problemes o per aconseguir millorar alguna cosa del municipi.
També va ser molt desegradable, tenir que fer servir un to fort en les discussions amb ERC, sobretot perquè el seu regidor, va voler traslladar les qüestions polítiques a una vessant personal. Això és estrany en ell i a més no ho sap fer, per tant, hauria de intentar recuperar el seu esperit constructiu i cooperatiu que durant tants anys ha mostrat, en el fons s'hi ho rumien una mica, no som tant diferents, almenys així ho penso jo. Crec que s'estant obsessionant en amplificar les poques diferències, en comptes de voler penar en el gran nombre de coincidències. O és què potser té un confrontament d'interesos al cap?
En fi, un ple, on al final gairebé no es va produir res de rellevància, on la concurrència per part de la ciutadania va ser bastant baixa (no hi havia ni 20 persones) i on els veïns van preguntar poques coses. Això sí, hem pres bona nota del que es va dir, i esperem que pel proper ple, estiguin en camí de resoldre's el poblema del carrer Pau Casals, els acabament al carrer Serrall Llarg i l'expedient de la casa en ruïnes del carrer Fitó. Al final, el que realment importa és allò que els veïns plantejen, per ells estem i per ells treballem.
Per cert, podeu lleguir més detalls del ple al blog www.unitsperolesa.blogspot.com

dimecres, 24 de setembre del 2008

La primera victoria

Per fi, després de quatre partits de pretemporada, i a només cinc dies del debut a la lliga, hem acaonseguit guanyar un partit. I no només hem guanyat, sino que hem fet un gran partit, amb moltes estones de toc i bon joc.
Ha estat un partit jugat a Viladecans, contra el Sector Montserratina, un equip, contra el que hem jugat tres cops en els darrers mesos. El primer partit, al mes de maig, va coincidir amb la festa de final de temporada i el partit va acabar en empat. Va ser un partit, on molts dels nous jugadors van debutar a l'equip. El segon partit, va ser a la festa major d'Olesa, un partit per oblidar, un partit on va haver-hi moltes absències, i on l'Olesa es va presentar amb sis o set nens. Avui, les coses han estat diferents. En primer lloc, erem divuit jugadors: Jony, Carlos, Sevillano, Manel, Pino, José Luís, Sergio, Ruben(Penene), Mario, Martínez, Toni, Ruben (Azor), Guillermo, Fran, Edu, Quim, Ruben (Begara) i Marchal. En segon lloc, el mes de pretemporada, comença a notar-se en la condició física i en la compenetració. El resultat ha estat ben clar, contundent 1-5.
La primera part, ha acabat amb victoria de l'Olesa per 0-1, amb gol de Mario (que ha fet el seu primer gol amb l'Olesa), a la segona part ha tancat la golejada amb el cinqué. La resta de gols, han estat de Guillermo i dos de Toni (los viejos roqueros nunca mueren o el que tuvo retuvo).
En fi, que ens ho hem passat molt bé i que diumenge que ve sortirem al camp de l'Avinyonet a deixar-nos l'ànima. Llàstima, que ja no podrem jugar tots i que alguns hauran de quedar-se fora.
Per acabar, poso el llistat de golejadors de la pretemporada. A partir d'ara ho podreu consultar en la barra lateral, espero tenir que afegir golejadors cada setmana.
Toni 2
Mario 2
Guillermo 1
Carlos 1

dimarts, 23 de setembre del 2008

Equinoci de tardor

Ahir va arribar la tardor. Concretament a les 17:44. La duració de l'estació segons els convenis internacionals serà de 89 dies i 20 hores. La tardor s'inicia amb l'equinoci de tardor, dia que juntament amb l'equinoci de primavera és l'únic de l'any on hi ha 12 hores de sol i 12 hores de nit. A partir d'ara i fins al solstici d'hivern, cada dia veurem el sol tres minuts menys, la reducció es notarà especialment per les tardes, amb prop de dos minuts diaris. Aquest any, les dotze hores de sol, gairebé no les hem vist, ja que com acostuma a ser tradicional, la tardor s'ha iniciat amb unes plujes bastant intenses.

La tardor significa, un període de reinici. Definitivament deixem l'estiu al darrera, acaben els dies d'esbarjo i temps lliure. S'acaba l'escalfor del sol i comencem a recuperar roba de l'any passat (roba que de vegades no entra com caldria). La tardor és l'inici del col·legi (aquest any una setmana abans), també és l'inici dels campionats esportius (la lliga de l'Olesa comença diumenge vinent). És també, el moment en el qual s'inicia l'any hidrològic i quan es fa el balanç de les plujes de l'any (ja ens dirà la Nuri, com s'ha comportat això a Olesa, sembla que al final, bastant be). En fi, la tardor, pels països temperats és un període de transició, entre l'estiu i l'hivern, poc a poc, els dies s'escurçaran i el fred començarà a glaçar els vidres del cotxes pel matí. Els refredats faran acte de preséncia i els metges recomanaran les vacunes. Una altra cosa que és habitual de la tardor, és el canvi d'hora, el diumenge 26 d'octubre avançarem una hora els rellotges per adaptar-nos a l'horari d'hivern.

Però si per una cosa és visible la tardor, és per la vegetació. Les fulles dels arbres (caducifolis) s'esgrogeiran i poc a poc aniran caient. Els arbres es nuaran i alguns com els caquis, oferiran una de les estampes més boniques d'aquesta estació: fruits dolços i vermells en arbres despullats.

Per cert, i canvian de tema, ahir es va celebrar el vuitantè aniversari del descobriment de la penicilina, pel científic Ian Flemming. Un dels grans avenços de la medicina del segle XX.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Ja van 500

Aquest cap de setmana, he arribat a les cinc-centes visites.
Tot i que molts de vosaltres no diueu gran cosa (podrieu fer alguns comentaris) és gratificant veure, que en poc més de dos mesos de vida, aquest blog ha estat visibilitzat tants cops.
Espero seguir explicant coses que siguin del vostre interés i que entre tots, ho fem millor encara.
Per cert, us animo ha trobar les castellanades que es colen en els meus escrits. Pel que m'han dit, de tant en tant li foto una bona patadeta al Pompeu.

divendres, 19 de setembre del 2008

Dels pitjors d'Europa

Avui s'ha conegut un informe fet per la Fundació Jaume Bofill, en referència a la educació a l'Estat espanyol. Fa uns mesos es van coneixer els resultats de l'Informe PISA, fet per la OCDE. I resulta que Espanya, i més concretament Catalunya, estant a la cua de nivell educatiu. Ara el Ministeri vol fer una nova prova a més de 20.000 alumnes de quart de primària, per veure que pasa.
En fi, hi ha una cosa que és segura. La culpa és de molts. Els governs, per la quantitat de canvis legislatiu fets en les dues darreres dècades. Dels pares, per haver renunciat a la educació dels seus fills. De la societat, pels continus canvis que es produeixen i que ens fan anar com bojos. I clar també dels professors, que en ocassions no fan tot el que haurien de fer.
Reflexiono, sobre l'educació, perquè tots els mitjans han parlat del tema en aquesta primera setmana de curs. Parlo de l'educació perquè soc fill, nebot i cosí de professors i em fa mal que es culpi únicament als docents. Tenen culpa, evidentment, però no més que altres.
També, parlo d'aquests informes, sense entrar a valorar les dades (que són aborrides i ensopides) perquè en els darrers mesos a Olesa, sembla que tothom critiqui l'escola municipal. Que evidentment té moltes mancances, no cal dir-ho aquí, però, és evident que el "suposat" baix nivell d'Olesa és lamentablement el normal en els darrers anys a Catalunya. No hem de buscar excuses per deixar d'intentar millorar la qualitat educativa del nostre país, però potser, quan es critica el que pasa a Olesa, hauriem de pensar que molts dels problemes locals tenen una causa global.
En qualsevol cas, aquests informes i aquestes dades, haurien de fer-nos reflexionar.

dimarts, 16 de setembre del 2008

S'ha acabat

El darrer diumenge 14 de setembre es va clausurar la Expo de Saragossa. Han estat tres mesos on s'ha discutit i s'han plantejat els problemes d'un dels recursos més importants de la humanitat (potser el que més): l'aigua.

Al llarg de la meva vida, he pogut assistir a tres recintes més un d'Exposicions. El primer va ser l'any 1992 a Sevilla, poca cosa recordo d'ell, només tenia 13 anys i recordo que tot era molt gran i havia moltes cues. Si que sé, que va ser molt important, però que l'escenari un cop acabada l'Expo es va anar degradant fins quedar fet un nyap (clar que es va poder utilitzar com a escenari d'una pel·lícula molt bona, protagonitzada per Eduardo Noriega, Nadie conoce a Nadie). Anys després, el 1998 es va celebrar la Expo a Lisboa, jo no la vaig visitar, però poc després (el 2002) en una visita a la capital portuguesa feta amb la Universitat, vam passejar pels terrenys de l'Expo i els canvis eren fantàstics (sembla que van saber reutilitzar l'espai). D'aquella Expo ens queda com a testimoni més impressionant els 17.185 metres del Pont Vasco da Gama, per sobre del riu Tajo.

Per últim he visitat aquest mes d'agost l'Expo de Saragossa. Més petita, només Internacional (en comptes d'Universal) i menys publicitada. Potser el Fluby no tenia tanta gràcia com el Curro o potser no havia uns Jocs Olímpics que augmentessin el ressó de les activitats fetes a Espanya. De tot el que vaig veure, em quedo amb els pavellons de Lituania i Japó, sobretot per les cortines d'aigua que provocaven alguna que altra remulladeta. Clar que per mullar-se el Pavelló d'aigues extremes, on hi havia una projecció d'un documental on es recreava un tsunami i els espectadors eren rociats amb aigua pulveritzada. Realment fantàstic. Clar, que per fantàstic, els pavellons dels països sudafricans i llatinoamericans, on la música en viu et feia ballar mentres caminaves.

Deia abans que he estat a tres més una. Deia això, perquè el 2004, també vaig anar al Fòrum de les Cultures, que més o menys era una Exposició Universal. Clar que sense pavellons per països. Allà, sembla que l'escenari està sent reutilitzat en l'actualitat, almenys tot el que són els pavellons de congresos i de conferències. Esperem que a Saragossa també ho reaprofitin, sembla que es convertirà en un parc empresarial o quelcom semblant.

En fi, que vivint a la vora d'una de les ciutats impulsores de les veritables Exposicions Universals, s'havia de dir alguna cosa d'aquest esdeveniment vingut a menys. Recordem que a Barcelona es van celebrar dos cops, l'any 1888 i l'any 1929. Aleshores, les exposicions eren realment un espai on s'aplegaven els països amb els seus avenços tecnològics i on la rivalitat era molt forta. Per cert, que quant es va crear la Copa d'Europa de futbol (any 1956, jugada pels campions de les lligues europees) només dos mesos després es va crear la Copa de Fires, competició on només podien jugar equips de ciutats on s'haguès celebrat una Expo. La Copa de Fires, s'acabà transformant en la Copa de la UEFA i no es va mantenir el criteri inicial d'equips participants.

Per últim, dir que el millor llibre que conec sobre les expos de Barcelona, és el de Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios(1986). Un llibre on es relaten les vivencies d'una ciutat en continu canvi, al voltant de l'Arc del Triomf (porta de la expo de 1888) i la Plaça Espanya (porta de la expo de 1929). Un llibre fantàstic que es pot comprar en format butxaca per menys de deu euros. Una veritable maravilla.

El nou calendari

Avui per fi, s'ha publicat el calendari de la temporada vinent. L'Olesa de Bonesvalls ha quedat enquadrat en el grup 10 de la Tercera Regional.
Dels setze equips, tres són del Garraf, tres del Baix Llobregat i els deu restant de l'Alt Penedès. D'aquests, molts són habituals en el nostre grup, com l'Avinyonet (contra qui debutarem), el Castellví, La Plana Rodona, Les Cabanyes o el Rapit Català. Dels canvis més destacats, són l'entrada de dos equips de Gavà, a més aquest any, no haurem de jugar contra els pobles de la N-340 (ni Cervelló, ni Vallirana, ni Corbera, ni la Palma de Cervelló, ni Pallejà, que l'any passat ens van tocar).
En fi, que ja tenim el grup enllestit i que comencem la lliga el proper 28 de setembre.
Els equips del grup són:
AVINYONET, U.E. ''A''
BEGUES, C.F. ''B''
CASTELLVI DE LA MARCA, C.F. ''A''
GAVA MAR, C.F. ''A''
HORTONENC, F.C. ''A''
LA PLANA RODONA, F.C. ''A''
LA UNION SURAMERICANA C.D. ''A''
LES CABANYES, F.C. ''A''
MONJOS, A.D. ''A''
OLESA BONESVALLS C.F. ''A''
OLIVELLA, C.E. ''A''
Pª JOVE DE LES ROQUETES ''A''
RAIG RIBETA F.C. ''A''
RAPIT CATALA ''A''
SANT SADURNI, U.E. ''A''
UNIÓ SPORTING GAVA C.F. ''A''

Podeu consultar el calendari complert al web de la Federació Catalana de Futbol.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Segona desfeta: Castellví 2 - Olesa 0

Ahir vam jugar el segon partit amistòs de la pretemporada. Aquest cop a casa de la Múnia, contra el Castellví de la Marca. Un partit, on novament hem de parlar de la bona actitut de l'equip, amb presència de diset jugadors.

El partit va estar molt disputat i la veritat és, que és del tot injust que no fesseim cap gol. Ruben va tirar una pilota al pal durant el primer temps, Rodri va fregar el travesser poc després, Quim gairebé la cola ajustada al pal dret, Martínez ho va provar amb una falta directa, Mario en la primera pilota que tocava a la segona part va fregar novament el pal, Fermin va fer quatre o cinc xuts boníssims... Però malgrat tot, 2-0. Un resultat injust, per ocassions i per domini del partit. També és cert, que ells van fer un bon partit i físicament, estaven més forts que nosaltres, sobretot a la primera part, a la segona (tenien poca banqueta) nosaltres vam apretar més i van començar a arribar totes les ocassions de Fermin, alguna de les quals és inexplicable que no entrés.

Per acabar cal destacar, que poc a poc, anem conformant el planter definitiu de l'equip (quan estigui clarificat, ja possarem una foto de cadascú) i a dia d'avui podem dir, que tindrem 23 jugadors. Andrés, Carlos, Fran, Juanmi, Sevillano, Pino, Manel, José Luis, Rodri, Guillermo, Mario, Martínez, Sergio, Quim, Alexis, Toni, Edu, Fermin, Adonai, David y los tres Rubenes (Azor, Penene i Begara), i encara no està tancada del tot. Per cert que l'entrenador continua sent Pedro Saura, que ja va agafar l'equip a mitjans de la temporada pasada. El segon entrenador és José Ruiz, el massgista és Laureano i la delegada és la Laia Farigola.

Bueno, esperem que el dimarts poguem ampliar el número de gols a favor i continuem millorant la compenetració de l'equip. D'aquí quinze dies comença la lliga i ja no hi haurà més proves.

dimarts, 9 de setembre del 2008

La primera alcaldessa

Durant aquests primers dies de setembre, Olesa ha viscut una nova experiència. Per primer cop, una dona ha ocupat l'alcaldia. Ha estat la Marta Rodríguez, que des del darrer mes de juny és primera tinent d'alcalde i que ara, amb l'absència de Pere Pi, ha hagut d'ocupar l'alcaldia. És també, la persona més jove que ha ocupat l'alcaldia d'Olesa, amb 30 anys.
Tot això, només és un aperitiu del que vindrà d'aquí a poc més d'un any, quan ocupi l'alcaldia, per no deixar-la, esperem que en molt de temps.

diumenge, 7 de setembre del 2008

I per començar... una derrota!

Ahir disabte 6 de setembre, vam jugar el primer partit amistós de la pretemporada. Vam desplaçar-nos a casa de la Plana Rodona, un dels equips que compartirà grup amb nosaltres aquesta temporada. Un dels equips que acostuma a estar per la zona baixa de la taula classificatòria, és a dir, on hem sovintejat els darrers anys.


El partit va tenir un aspecte molt positiu. 17 jugadors al camp, dels quals sis eren nous: Ruben a la porteria, Rodri al centre del camp i Quim, Fermín, Ruben i Nico a la davantera. A més, dels companys de l'any passat: Fran, Pino, Juanmi, José Luís, Martínez, Guille, Toni, Alexis, Edu i Sergio (que torna després d'una lesió de genoll i esperem, acabi de posar-se en forma). A casa es van quedar per diversos motius: Sevillano, Andrés, Mario, Manel, David i Ruben (tenim tres Rubens aquest any haurem de començar a pensar en buscar una forma de distinguir-los, sinó....)


Dels partits amistosos diuen, que el menys important és el resultat, almenys això diuen. Clar que perdre 5-1 fa mal. Sobretot en el primer partit de l'any i sobretot contra un rival fluix, bastant fluix (com serem nosaltres, aleshores?). Però hi ha coses positives, moltes coses positives. L'equip durant la primera meitat (sobretot) va donar la cara, va tocar la pilota amb criteri, va arribar a porteria i va fer bastants bones ocasions de gol. Tot i això, al descans vam arribar perdent 2 a 1, però amb la sensació de que podríem remuntar.


La segona part, va ser sosa, un partit sense ritme i amb poques arribades (però només nostres) fins als darrers deu minuts on ells van fer uns quants contracops que van acabar en tres gols. Gols, que en bona part són fruït de la novetat a la porteria. Ruben, un nen, encara, li falta adaptació i va fer-nos enrecordar de l'Andreu. Aquesta és la paradoxa del partit. Vam jugar bé, però a la porteria vam fallar i així es va donar el resultat que es va donar. En fi! temps al temps. La setmana vinent jugarem contra el Castellví, a veure que tal resulta.


Per cert, i ho deixo pel final. Jo vaig fer un dels partits més grans que recordo. Vaig marcar l'únic gol i vaig picar una altra bola al traveser, gràcies a dos enormes asistències de Toni i Guille. Crec, que l'última vegada que havia fet un gol, va ser a la pretemporada del 2004 i els únics gols oficials van ser l'any del meu debut, allà pel 1999, o sigui que ni m'enrecordava de que se sentia al fer un gol.
Clar, que al ser un amistòs...