dilluns, 30 de març de 2009

Juan Antonio Cebrián


Feia temps que volia parlar d'un dels meus periodistes i escriptors favortis. La setmana pasada va arribar el moment de fer-ho, però no vaig tenir aquells vint minuts que fan falta per seure tranquil·lament a l'ordinador, cercar la informació i escriure-la. Volia parlar de Juan Antonio Cebrián (res a veure amb Juan Luis Cebrián, cap del grup PRISA).

Juan Antonio Cebrián va ser un descobriment dels mesos d'estiu, quan a la nit em possava a pintar i escoltava la ràdio. Una barreja, que resulta d'alló més plaentera. Moltes nits em donaven les quatre o les cinc de la matinada, mentre anava pintant, elfs, orcs, guerrers del caos, dimonis i altres miniatures. Normalment escoltava la ràdio, perquè és l'única cosa que pots fer quan estàs concentrat en la pintura. Escoltava els programes esportius, fonamentalment el Supergarcía, d'un altre gran de la comunicació. Però aquest acabava a dos quarts d'una, i era molt d'hora per deixar la pintura. Així, buscant pel dial, em vaig trobar un programa que es deia la Rosa de los Vientos, un programa on es parlava d'historia, de ciencia, d'ufologia, de misteris i fins i tot de música, literatura i cinema. Un programa complert de l'estil dels que fa el Iker Jiménez. De seguida, la veu de Juan Antonio em va conquerir. Havia una secció del programa titulada Passatges de la historia que era fantàstica, encara no he aconseguit oblidar el primer que vaig sentir, dedicat a la vida de William Wallace, més conegut com a Braveheart. Ell, sol davant del micròfon relatant les peripècies d'un dels escocesos més famosos de la història. De seguida em vaig fer adicte al programa, de diumenge a dijous de 1:30 a 4:00. El problema va arribar quan va començar el curs, ja no podia fer els mateixos horaris, però de tant en tant l'escoltava.

Aquell primer estiu, debia ser l'any 1999 o 2000, vaig descobrir també, que a més del programa de ràdio escribia llibres. El primer de tots es titulava, no podia ser d'una altra manera, Pasajes de la Historia, i van fer-se més de 15 edicions, fins i tot una en català. Ràpidament el vaig comprar i després van anar sortint molts més: La aventura de los godos, La Cruzada del Sur, Pasajes de la historia II, Psicokillers, asesinos sin alma, La aventura de los romanos en Hispania, Mis favoritos: Los personajes más apasionantes de la Historia, Enemigos íntimos de la Historia, Enigma (juntament amb els companys de programa, Bruno Cardeñosa, Carlos Canales y Jesús Callejo), El Mariscal de las Tinieblas, La Aventura de los Conquistadores, Los Borgia, El Misterio de Tutankamón y otros personajes favoritos de la historia, al marge de edicions especials i pakcs d'aquests llibres.

La setmana passada, va presentar-se el darrer dels llibres d'aquest magnífic comunicador. Fuerza y Honor, escrit per la seva dona Silvia Casasola i pel seu amic Fernando Rueda. Segurament serà l'últim, i en ell s'explica la vida de Juan Antonio Cebrián, ja que malauradament va morir l'octubre del 2007, amb només 43 anys a causa d'un infart de cor. És per això, que volia fer-li el meu petit homenatge des d'aquí. Ha estat, sens dubte, un comunicador de ràdio meravellós durant gairebé 20 anys, i la seva producció literaria adreçada a tots els públics, és una fantàstica mostra de com explicar la història de forma sencilla.

Per cert, dos apunts finals. El programa de ràdio, dirigit per Bruno Cardeñosa, continua emetent-se els caps de setmana, dissabte i diumenge de 1:00 a 4:00 a Onda Cero, 540AM. No està Juan Antonio, però encara és agradable de sentir, i especialment el diumenge, quan es fa la Zona Cero és altament recomanable.

I per últim, i el que més em va sorprendre d'aquest home quan el vaig poder conèixer l'octubre del 2002: era cec.

Podeu obtenir més informació a la seva pàgina personal www.juanantoniocebrian.com.

diumenge, 29 de març de 2009

Monjos 2 - Olesa 1



Una setmana més, he vist el partit des de les grades, a un camp que s'assemblava molt al de la setmana pasada. Camp inaugurat ara fa quinze dies, i on s'han jugat només dos partits. Un camp de gespa, amb fantàstica il·luminació, vestidors enormes, i espai per que seguessin un centenar de persones. Igual que la setmana pasada tenia el marcador just davant i podia anar prenent notes tranquil·lament -almenys a la primera meitat, després s'ha espatllat el electrònic-. I per continuar amb les coincidències, avui l'Olesa començava a la banda esquerra i el rival a la dreta. Fins aquí les coincidències.

Abans de res, voldria dir, que tot i que podria haver jugat avui -de fet, em moria de ganes de fer-ho, penso que no és correcte sortir al camp al 70 o 80 per cent, quant tens diset companys dispossats a jugar- així, que m'he quedat a les grades amb la hinchada visitant i a gaudir de l'espectacle. M'he empasat les ganes de jugar, només pel benefici col·lectiu i sembla que ha estat una decissió encertada.
Novament, hem repetit el sistema que tants èxits ens ha donat, amb una alineació gairebé calcada a la de la setmana pasada. A la porteria Jony, que ha jugat tot el partit amb problemes als besons, de fet, a la primera meitat en Laureano ha hagut de sortir un parell de vegades a fer-li massatges. A l'eix central de la defensa repetien Rodri i Pino, amb Fran a la banda dreta i Sevi a l'esquerra en substitució de Manel. Al mig del camp, la joventut, els gairebé vuitanta anys de José Luís i Dani. Per davant d'ells, Toni amb Martínez i Mario a les bandes. En punta, novament el bonaerense de River: Guille.

El partit, ha começat pausat, res a veure amb el de la setmana passada. Els Monjos tenien el control del partit i tocaven la pilota en horitzontal, tirant-la enrera tants cops com calgués, esperant l'ocassió d'assistir als davanters, fonamentalment al 23, en Jordan, el pichichi del grup, amb més de vint-i-cinc gols. Tot i l'aparent control dels locals, l'Olesa no perdia la cara al partit i intentava jugar les seves opcions ofensives. Fruit d'una bona jugada del mig del camp, Guille ha agafat la pilota i ha encarat porteria, quan anava a entrar a l'àrea un defensor l'ha trabat per darrera fent-lo caure. En un primer moment ha semblat penal i tot, però no. Targeta groga i falta a un metre de la frontal. Toni, ha xutat i el porter l'ha aturat sense massa complicacions. Era el minut set, i el primer xut queia del nostre bàndol.

A partir d'aquí, Jordan ha començat el seu recital. al minut 11, una jugada per la banda dreta ha acabat amb un xut ras que ha sortit fregant el pal dret del Jony. Al 23, en una jugada calcada però per la banda contrària, Jordan ha guanya en velocitat a la defensa, ha controlat la pilota, s'ha endinsat a l'àrea, ha mirat al porter i l'ha clavat suaument al pal contrari. 1-0 i semblava, que ja s'havia obert el meló. La golejada, ha passat pel cap de molts del assistents al Municipal dels Monjos. Però no. Els Monjos han continuat tenint opcions, però no massa. Al minut 35 una jugada d'atac dels Monjos, ha acabat amb una pilota a la frontal, no un migcampista ha enganxat un xut impressionant que buscava l'escaire, però que s'ha trobat amb el cap de Pino, que l'ha allunyat a còrner.

Semblava, que l'Olesa només pensava defensar-se, quan de sobte Fran agafa una pilota que semblava que sortia pel lateral, els rivals, se'l miren de lluny i des del mig del camp, fa una pasada a l'espai que Guille controla majestuosament, i encara porteria rodejat per dos defenses. Quan el porter surt, per intentar aturar l'atac, Guille, xuta amb l'exterior del peu al pal llarg i goooooooooooooooooooool. Minut 40 i l'Olesa empata el partit, davant la sorpresa de tothom. Tot i que el gol es una rematada fantàstica de Guille i que bona part del mèrit és seu, no s'ha d'oblidar, la fe de Fran, evitant que la pilota sortís fora, i sobretot la gran passada que ha fet, independentment que l'hagi fet premeditadament.

I així, sense temps per res més, arribem al descans.

La segona part, comença amb nombrosos canvis per part dels Monjos. Pedro només triga un minut a fer el primer canvi. Sevi, fa una falta al mig del camp, i com que té una targeta groga de la primera part, és substituït per Edu. De seguida, el Monjos fa una gran jugada que acaba amb una gran aturada de Jony, una més! Immdiatament, treuen el còrner i Jordan xuta alt. Dos minuts i dos ocassions, els Monjos semblen un vendaval. Però, de sobte una imprecissió de la defensa local, acaba amb una pilota als peus de Guille, que tal qual arriba xuta cap a portèria. El porter, una mica avançat aconseguix fer-se amb la pilota, però els locals, eviten obrir-se massa, mantenint-se ben possicionats al camp. Només un minut després, nova ocassió de la davantera local. Però de seguida, una jugada per la banda dreta de Mario, acaba amb un centre xut, quant Toni entrava a l'àrea buscant la rematada.

Al minut 56, segon canvi de l'Olesa, entra al camp, el darrer fitxatge de l'equip, Marcos substituint a Martínez. I de seguida una bona jugada per la banda esquerra acaba amb una passada cap a Toni que remata centrada i el porter atura.

Al minut 68, tercer canvi, Vizu entra en el lloc de José Luis.

Van passant els minuts i la tensió es palpa a les grades i al camp, l'invatible Monjos, sembla que ha trobat una pedra al seu camí de glòria. Continuent atacant, però no aconsegueixen el gol. AL minut 71, una gran ocassió dels locals es rebutjada per Edu a la línia de gol. Ufff!! és l'ensurt més gran de la segona meitat. Però un minut després, l'Olesa torna a avisar amb una gran rematada de cap de Guille, que atura el porter.

Al minut 73, quart canvi, Andrés entra en lloc de Toni. L'equip va guanyant força al mig del camp i Guille cada cop va quedant-se més sol al davant, només Marcos i Mario pujen de tant en tant, intentant el contracop que doni el gol de la victoria visitant. Al minut 80, Pino ha estat a punt de fer el gol de la temporada, una pilota robada per la defensa olesana acaba a peus de Pino que des de la pròpia àrea engalta un xut, que surt desviat a un metre de la porteria. El porter local no arribava ni de conya i hauria estat, buff!!!!!!

Entrem als cinc últims minuts amb una intensa pressió dels locals, que xuten des de tot arreu, aconseguint còrners i serveis de banda, però la ben organitzada defensa olesana envia pilotes fora. La tensió es palpa, i fins i tot en una jugada un davanter empenta al nostre porter. En una altra el entrenador local llença una pilota amb menyspreu al pit de Guille. Però, com tots els equips grans, per ser grans han de tenir aquell puntet de sort, el gol ha arribat. Però ha arribat d'una forma molt frustrant, un migcampista local, agafa una pilota a deu metres de l'àrea, encara cap a porteria i des de fora de l'àrea, fa un xut que agafa un efecte estrany i després d'estavellar-se al travesser entra pel mig de la porteria. Tots els seus companys han corregut a tirar-se sobre ell a la gespa. Era el minut 88. Tot seguit ha entrat Bojan substituint a Dani, i l'Olesa s'ha anat a l'atac arribant dos o tres vegades a l'àrea, però ja no havia temps per més. El partit estava perdut. Amb la cara ben alta. Tothom pronòsticava una golejada i quasi robem els primers punts del nou camp dels Monjos. En fi, una altra vegada serà. Però que es prepari l'Hortonenc.

Bé, aquí acabo el meu rotllo, espero que us hagi agradat i si no... pues... eso...

Monjos - Olesa: unes imatges per començar

dilluns, 23 de març de 2009

Jornada 23

Nova jornada jugada, on la noticia més destacada es que l'Sporting Gavà definitivament sembla que es desinfla. Aquest cap de setmana només van presentar-se dos jugadors i obviament el partit no es va jugar. Sembla, que desapareixerà, i veurem que succeeix amb els punts que s'han jugat contra aquest equip.
Per dalt la cosa continua igual, Monjos i Cabanyes separats per un punt. Olivella darrera intentant seguir el ritme, i darrera la Penya Jove, el Hortonenc i el Gavà Mar dispuntant-se el quart lloc.
On realment està apretada la classificació és a la part baixa, on Castellví, Sant Sadurní, Olesa, Begues i Avinyonet estan separats per dos punts. Aquest és el grup que es juga la desena posició (novena si el Sporting plega). Nosaltres després de la victoria al Begues, ara tenim un parell de partits complicats, visitem els Monjos i l'Horto i després anem a casa del Castellví, on estarà en joc la desena plaça.
Els resultats de la setmana han estat els següents:

Begues - Olesa 0-3
Unión - Olivella 0-4
Ràpit - Avinyonet 1-2
Penya Jove - Plana Rodona 2-1
Raig Ribetà - Gavà Mar 1-2
Sant Sadurní - Cabanyes 3-5
Monjos - Hortonenc 3-1
Sporting - Castellví (suspès)

diumenge, 22 de març de 2009

BEGUES 0 - OLESA 1, 2 y 3

Hay veces que escribir la crónica de nuestros partidos es una auténtica tortura, hay días que cuesta tanto, que no soy capaz ni de hacerlas. Hoy es uno de los días, donde no sólo no cuesta escribirla, sino que además te apetece que sea larga y detallada. Espero no aburrir al personal, y aquí vamos.

Ayer jugábamos a las 7 de la tarde en casa de nuestros vecinos de Begues. Era un partido importantísimo, ya que de ganar, igualábamos en puntos al Begues y continuamos en la lucha por nuestro objetivo de quedar décimos.

El campo de Begues desde el verano es una auténtica maravilla, con un césped fantástico y un complejo deportivo que causa la envidia de cualquiera que llegue. Pero al mismo tiempo, esto motiva y nos hace salir con mayores ganas.

Todo apuntaba a un gran partido, las gradas llenas (creo que había más de cien personas en el campo, muchas hinchando en favor de los nuestros). Nosotros nos presentamos con 16 jugadores, y sin excesivas bajas. Así que Pedro y Jose podían plantear a su gusto la mejor alineación posible. Y eso hicieron, eso si, recuperando nuestro sistema de principio de temporada y que nos permitía estar juntitos y defender bien los palos de Jony.

La alineación fue la siguiente: con el 1 Jonatan Krilin, con el 2 el incansable Fran, con el 3 el renacido Rodri, con el 4 el kao de las delanteras Pino, con el 15 utalé Manel, con el 6 el capitan José Luis, con el 7 el juvenil Dani, con el 8 la zurda de oro Martínez, con el 9 Toneti el matador (durante o despues del partido, lo mismo le da), con el 10 el incansable Mario y con el 11 el buey de la Pampa Guille. Esperan su oportunidad en el banco, con el 12 Sevi, con el 13 Andrés, con el 14 Bojan, con el 16 Penene y con el 17 Edu.

El partido se inicia con un par de llegadas por parte del Begues que apenas inquietan a nuestro portero. En el minuto 3 en la primera internada del Olesa por banda, la pelota sale de banda y Rodri realiza un gran saque de banda que llega al área chica, donde la defensa local intenta rechazar, llegando la bola a la frontal, donde Mario engancha un chutazo a la base del palo izquierdo al que nada puede hacer el portero. Golazo, golazo, golazo. Mario se quita la espinita de la ida y mete el primero de la tarde.

De aquí a la media hora de partido se alternan ocasiones por parte de los dos equipos. El juego lo dominaba el Begues, pero llegaba con escaso peligro. Y eso que lograron muchas faltas en la frontal que fueron lanzadas por el especialista local, pero sin conseguir inquietar a Jony, que se mostraba muy seguro. En el minuto 11, tras un saque de esquina, el Begues hace la ocasión más clara, un cabezazo que sale rozando el palo. En el 28, llega una de las jugadas claves del partido. Un chute del Begues desde la banda izquierda pilla despistado a Jony que consigue desviar la pelota de forma extraña y esta va al palo, el rechazo, por suerte va directo a las manitas de un alucinado Jony. Por suerte, algun día, la diosa fortuna se alía con nosotros. Tras este susto, Martínez ve la targeta amarilla. En el minuto 33 Martínez dispone de un lanzamiento de falta, que se marcha ajustado por encima del larguero y cinco minutos después una nueva falta lejana, lanzada al segundo palo es rematada de cabeza espectacularmente por Guille, la bola se estrella en el larguero pero le cae el rechace nuevamente a Guille que consigue reventarla en las redes. Minuto 38, 0-2 y euforia de la hinchada visitante. Durante unos minutos los bulliciosos locales estuvieron callados contemplando el electrónico de Begues.

Tras este gol, poco más y al descanso. La reanudación, se produce con los mismos olesanos en el campo, y durante los diez primeros minutos el partido enloquece. En el 50 Toni remata un corner con gran peligro. En el 53 Martínez hace una falta en medio del campo y el árbitro decide sacarle la segunda amarilla. Una tarjeta muy rigurosa! Por suerte, tras el saque de la falta, Mario roba el balón y sale en carrera hacia la porteria y un defensor del Begues lo arrolla. Segunda amarilla y los dos equipos con 10.

A partir de aquí, Pedro empieza a dosificar el equipo con un carrusel de cambios, mirando de substituir a los jugadores amonestados. En el 58 entra Penene por Guille y en el 61 Sevi por Fran. Cinco minutos después en el 66 Eduardito sustituye a Manel.

Y así llegamos al minuto 71. El partido sigue 0-2, pero el Begues presiona continuamente. No consigue hacer grandes ocasiones, pero el miedo a encajar un gol, es constante. Así un mediocampista del Begues consigue meter un gran pase por raso a la espalda de la defensa del Olesa, la bola la controla fantásticamente un delantero y cuando encara la porteria, un enorme Jony se lanza al delantero tapando las opciones de chute, el delantero remata y Jony con el pie rechaza la bola fuera del área. Un paradón impresionante. Tras esta acción del portero es imposible perder. Ya no cabe duda de que vamos a llevarnos los tres puntos.
En el 80 Andres sustituye a un exhausto Toni, y rápidamente impone su juego en el medio campo. Aprovechando su tamaño y su anchura, intimida a los mediocampistas beguetanos, consiguiendo faltas a favor y también dejando su tarjeta de presentación. Al más puro estilo Busquets, aunque ayer intentó una jugada a lo Toure, aunque le acabaron robando la pelota. Grandioso Andrés, aunque juegues 10 minutos tu actitud es de chapeau!

A cinco minutos del final, cuando el Begues ya parecía desquiciado Mario aprovecha un gran pase al hueco y logra una falta al borde del área. Amarilla al portero y segunda amarilla a un defensor local por protestar. El Begues acabará con 9. José Luís coloca la pelota en la esquina del área, a la izquierda del portero, lugar ideal para un zurdo. Aún así, chuta con la derecha, la pelota toca en la cabeza de un jugador de la barrera, descoloca al portero y goooooooooooooooool, 0-3. Victoria clara y contundente del Olesa. Quizás algo más abultada de lo que mereciamos pero mucho más justa que la que lograron ellos en la primera vuelta.

En el 88 entra Bojan por un Mario estelar. Y todos a esperar el final del partido. En el vestuario, la locura, abrazos, besos, cánticos y bueno.... luego al bar.


Espero que no os haya aburrido demasiado la crónica. Pero eso de estar en las gradas, tiene la gracia de que puedes ir tomando notas y ser más detallado después.

Bueno, sólo queda recordar que el domingo a las 17:00 jugamos contra els Monjos en el nuevo estadio de Santa Margarida i els Monjos. Estaís todos invitados.

Grandiosa victoria


Ayer sábado a las 21:00h el Olesa salía del Municipal de Begues (que campo tan bonito!!) con un resultado fantástico 0-3.
Luego, medio equipo nos fuimos a celebrarlo como mandan los cánones en casa del rival, y a las cuatro de la mañana decidimos que ya quedaban bien celebrados los tres goles.

Felicidades a todos los jugadores, entrenadores, directiva, delegada y afición.
El próximo domingo visitaremos el campo del lider (otro campo nuevo de trinca) y intentaremos dar una buena imagen, no tenemos nada que perder.

Dentro de un rato cuelgo la crónica detallada del partido.




divendres, 20 de març de 2009

Pérez-Reverte i la economia

Cada dia rebo uns quants mails d'aquests que van passant de ma en ma. La majoria són xorrades entretingudes que no porten més enllà. Però de tant en tant, apareix alguna cosa interesant.

Avui m'han enviat un article que va escriure l'escriptor espanyol Arturo Pérez-Reverte (per cert, un dels meus favorits, la Tabla de Flandes i el Club Dumas són dos llibres fantàstics) on parla del sistema financer mundial. En aquest article s'explica de forma molt propera al ciutadà la volatilitat del joc financer i que això no pot acabar bé de cap de les maneres. La gràcia de tot plegat, és que l'article es va publicar al Dominical el 15 de novembre de 1998 (sí, no m'he equivocat, fa 10 anys). I la veritat llegint-lo avui, no pot ser més oportú. I per que després diguin que la crisi era imprevisible i que el colapse del sistema ha estat un accident. Ara resulta que els Madoff i companyia ja eren coneguts fa temps...

Bé aquí sota transcrit l'article tal qual:

Los amos del mundo
Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o de un índice de probabilidad del cero como cero cuatro.

Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio –o al revés-, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.

Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará a usted el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo; porque siempre ganan ellos, cuando ganan, y nunca pierden ellos, cuando pierden.

No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tiene que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.

Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder; el riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.

Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días.

Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.

Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces -¡oh, prodigio!- mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.

Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.

Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la pagan con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con sus puestos de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.

Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.

Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.


dilluns, 16 de març de 2009

Un empat amb gust amarg



Ahir diumenge vam sumar el primer punt de la segona volta. Va ser un empat a 0 contra el Sporting Gavà, un equip que a la primera volta ens havia guanyat 4-0 i contra el que ahir vam merèixer guanyar. Vam fer un bon nombre d'ocassions. Recordo una gran acció a la primera part de Mario, un gran xut de Toni i algunes altres accions on el porter visitant va lluïr-se. A la segona més ocassions pel Olesa, tres o quatre de Guille, un contracop de Bojan, un parell més de Mario, un gran xut de José Luís i al final del tot una gran acció de Rubén, que va marxar per sobre del travesser. Martínez, que tornava a l'equip també en va tenir bastants opcions, sobretot un xut de falta que va anar a la creueta, però la piloteta no va voler entrar.
Ells també van tenir algunes opcions, sobretot un xut al pal a la primera part, però Jony ho va resoldre tot amb claredat.
Del partit d'ahir també hem de destacar el retorn a l'equip de Rodri i Martínez després d'unes quantes setmanes lesionats i el debut de Dani, el segon argentí de l'equip. La setmana vinent debutarà l'últim fitxatge de l'equip, Marcos. Segurament aquesta és la part més possitiva de l'equip, ja que tot i els mals resultats, la plantilla continua sent abundant, i hem aconseguit integrar a l'equip tres nous jugadors del poble. Jugadors que permeten internacionalitzar l'equip, en Bojan (romanès) i Dani (argentí).
La setmana vinent juguem un dels partits més esperats de l'any. Anem al camp del Begues, on hem de treure'ns l'espina de la primera volta on vam perdre 0-1 a casa. De guanyar aquest partit pujarem uns quants llocs a la classificació i continuarem optant al nostre objectiu que és quedar desens (és a dir, els primers del grup cuer). El partit es jugarà el dissabte a les 19:00.

dimarts, 10 de març de 2009

He redescobert en Patot i Mandinga

El Monty s'ha fet uns nous blogs, on és molt més fàcil visibilitzar els seus acudits del Patot i Mandinga. La veritat és que la web que tenies era molt dificil de connectar i sempre havies d'esperar molta estona fins que es descarregués tot.

Després d'uns mesos on costava trobar-los, ara els penja a un canal de youtube, i també es poden veure directament des del seu blog. Teniu l'adreça en el meu llistat d'enllaços www.08795.blogspot.com.

Com a principal novetat, pels que no hagueu vist els seus acudits des de que no hi són a la pàgina del Virgili, dir que ara són videos i tenen veu, per tant haureu de preparar els altaveus si voleu enterar-vos.

Felicitats Monty per aquestes animacions, que serveixen per prendre's la vida amb una mica més d'humor.

Per cert, que en els blogs del Monty podeu trobar moltes altres coses.

dilluns, 9 de març de 2009

Vint-i-deu



El diumenge 8 de març vaig cumplir trenta anys. Dissabte a la nit vam fer una festassa al Red de Begues.
A tots els que vau venir moltes gràcies per fer-me passar una nit tant fantàstica.
Us estimo a tots.

Llàstima de l'Olesa que va tornar a perdre.

dissabte, 7 de març de 2009

Cagada colectiva.

Desastre general del 1 al 17 pasando por todos los que allí se han acercado.
Unión Sudamericana (segundos por la cola) 3 - Olesa (si seguimos así acabamos últimos) 0

Y como decía aquel:
No hase falta me dises nada mas.

y si alguien quiere decir algo más, los comentarios están pa eso.

dijous, 5 de març de 2009

Ken Follet


Ayer acabé de leerme por fin Un mundo sin fin (2007), la última obra de Ken Follet (escrita casi por imperativo de sus lectores) y continuación de una de las novelas más importantes de los últimos años: Los Pilares de la Tierra (1989). Estos dos libritos, que en su versión castellana de tapa dura suman 2.218 páginas, son una auténtica maravilla.

En los dos, el Priorato de Kingsbridge (el puente del Rey) es el escenario principal, aunque la ciudad de Shiring, de la que dependen administrativamente es fundamental.

La primera novela está ambientada en el siglo XII, cuando el gótico comenzaba a sustituir al románico, y de hecho ese es uno de los hilos conductores de la novela, ya que gira en torno a la construcción de una catedral. El constructor Jack Builder i el prior Phillip deberan enfrentarse a numerosos detractores para llevar a cabo su objetivo de construir una catedral gótica, cuando el románico aún es el estilo dominante.

La segunda novela se ambienta en el siglo XIV, 150 años después de la muerte de los personajes de la primera parte. En este siglo uno de los últimos de la Edad Media, lo más significativo fue la Peste que arrasó a la mitad de la población de Europa. (Por cierto que hay un libro llamado Tiempos de Arroz y Sal, escrito por Kim Stanley Robinson, que plantea como hubiera sido la historia del mundo si la Peste hubiera acabado con toda la población europea. Dominando el mundo, por tanto, China i el Islam. Es otro librito de ochocientas páginas muy interesante y de auténtica historia-ficción.) En Un Mundo sin fin, la Peste asolará a los personajes y se verá como la población hacia frente a esta terrible epidemia.

Pero hay algo que es común en los dos libros, de hecho ambientandose en la Edad Media, no podía ser de otro modo, y es la relación que se establece entre la nobleza, el clero y el pueblo. Con el añadido de los mercaderes en el segundo volumen. Relaciones que conducen al lector a intimar con algunos personajes y al mismo tiempo odiar a otros. Nadie que haya leído estos libros puede olvidar al Conde William o Ralph Fitzgerald; igual que no deja de sentir-se identificado con el prior Phillip, Jack Builder, Merthin o Caris. Realmente creo que esto es lo mejor de estas dos obras, el excelente retrato de los personajes.

En fin, que dejo aquí mi opinión sobre dos de los libros más buenos que he leído en los últimos años, no soy capaz de discernir cual es el mejor de los dos. Por cierto, este último me ha llevado 30 días de lectura, en cambio los Pilares de la Tierra pude leerlo apenas en una semana. ¿Que tiempos aquellos en que iba a la Universidad y en el mes de enero y febrero teníamos algunas semanas de vacaciones, donde leer hasta la saciedad?

Por cierto, una última curiosidad, Ken Follet otros 17 libros ambientados en el siglo XX, donde la trama fundamental es el espionaje. Pero ninguno de estos libros ha conseguido tener el éxito de su saga medieval. De hecho, el propio Follet en el prólogo que escribio para los Pilares diez años después de su publicación se sorprendía de este dato.


dimarts, 3 de març de 2009

Jornada 20


Vintena jornada enllestida a falta d'acabar-se els trenta minuts del derby del Garraf, entre l'Olivella i la Penya Jove. L'Olesa va perdre un altre cop, però manté el tretzé lloc a la classificació. La setmana vinent jugarem contra la Unió i d'aquí a quinze dies visitarem el camp del Begues (tots dos rivals de la part baixa de la classificació) enmig jugarem contra l'Sporting Gavà que sembla endinsat en una crisi de resultat.

Aquesta darrera jornada s'ha destacat pel gran nombre de gols que s'han fet. En els vuit partit jugats (queda un per acabar) s'han marcat 43 gols, xifra que dona una mitjana de 5,37 gols per partit. S'han de destacar la golejada del líder contra la Unión, del Gavà Mar contra el Rapit i de les Cabanyes contra l'Avinyonet.

Els resultats han estat els següents:

Cabanyes - Avinyonet 6-1
Castellví - Sant Sadurní 2-1
Plana Rodona - Hortonenc 1-2
Gavà Mar - Ràpit Català 6-0
Monjos - Unión Sudamericana 9-2
Olesa - Raig Ribetà 2-4
Begues - Sporting Gavà 4-3

Pendent d'acabar:

Olivella - Penya Jove 0-1

També queda per jugar el partit de la jornada 16, entre la Unión Sudamericana i el Raig Ribetà.

dilluns, 2 de març de 2009

Partit boig

Ahir diumenge vam jugar contra el Raig Ribetà al camp d'Olesa. El Raig és un equip de Sant Pere de Ribes i es troba classificat en novè lloc. Nosaltres arribavem al partit enmig d'una ratxa molt negativa.

El partit va començar amb la següent alineació per part de l'Olesa. Jony a la porteria, defenses Sevi, Pino, Manel i Carlos, al mig del camp, Andrés, José Luís i Fran i a la davantera Mario, Toni i Bojan (que ha estrenat titularitat, per primer cop).

S'ha de destacar que el Raig és un dels equips que més aficció porta als partits i durant els noranta minuts no vam deixar de sentir tambors, càntics i trompetes. Fet que dona alegria al partit tot i que per molts és bastant molest. L'aficció amb banderes i mates no van deixar d'animar al seu equip en tot moment. Fet bastant innusual a la tercera regional.

Per l'Olesa el partit no va poder inciar de pitjor forma. Al primer minut una jugada ofensiva del Raig i quan el davanter entra a l'àrea Andrés pel darrera intentar treure-li la pilota i fa penal. Xuten i tot i que Jony encerta la trajectoria no pot aturar-lo. Primer minut i primer gol. Impossible començar pitjor? Doncs no, perquè només cinc minuts després un altre contracop del Raig, precedit d'una clarísssima falta que l'arbitre no va voler sancionar, arriba el segon. Així, en poc menys de deu minuts 0-2 al marcador de l'Olímpic.

Però quan molts pensaven que tocaria patir una golejada, l'Olesa es va refer i va començar a jugar amb criteri i a arribar a la porteria contraria. En un corner magnificament xutat per Mario, el porter no aconsegueix blocar la pilota i gooooooool olímipic. Només uns minuts després una badada d'un defensa i la picardia de Toni fan que robi la pilota i davant del porter faci l'empat. Increïble, però en només mitja hora el partit estava empatat a dos.

La llàstima va ser que la següent jugada d'atac del Raig, va acabar amb el 2-3. Novament una jugada polémica, ja que Jony havia aturat la pilota i quan des del terra la volia agafar un davanter va picar-la cap a dintre, fent joc perillós. Segurament aquest gol no hauria d'haver pujat al marcador, però, ho va fer i així vam arribar al descans.

La segona part es va iniciar amb canvis al mig del camp i a la davantera. Bojan va jugar una bona primera part i fins i tot va fer un xut a porta. Andrés, el nostre particular Busquets, va tornar a fer un gran partit i això que jugava amb la pressió de tenir una groga des del primer minut.

L'Olesa va continuar atacant i Toni va tenir un parell d'ocasions que el porter rival va aturar amb problemes. Però el gol no volia entrar. El Raig, mantenia la posició i no atacava molt, però en un contracop al minut 15 de la segona van fer el quart i definitiu gol.

Tot i aquesta nova gerra d'aigua freda l'Olesa va continuar atacant, però el marcador no es va moure més. Pedro va esgotar els canvis ficant a Edu al mig del camp i després a Azor en el lloc de Sevi. Tots els canvis van mantenir el nivell de l'equip i li van donar més força.

Va ser un bon partit, disputat, jugat amb tensió on tots els jugadors van deixar-se l'ànima al camp, però al final el que queda sempre és el resultat. 2-4.

La setmana vinent juguem a Vila a les 3 de la tarda contra la Unión Sudamericana, és un partit importantíssim per tal de trencar aquesta ratxa negativa.

diumenge, 1 de març de 2009

Fins sempre Pepe

Avui en acabar el partit de l'Olesa he sentit a la ràdio una de les notícies més tristes dels darrers mesos: l'actor i humorista Pepe Rubianes havia perdut la guerra contra el càncer i ha mort als 61 anys.


Era segurament un dels humoristes més estimats de Catalunya i un dels més impresentables. Amb el seu segell particular anava de programa en programa i tenies les rises garantitzades. Fa poc temps es va ficar enmig d'una polèmica per unes declaracions al Club d'Albert Om, on en el seu particular llenguatge se'n fotia de la unitat d'Espanya. Eren unes declaracions tan coloquials que clarament mostraven el estil Rubianes. La veritat és que em va sapiguer molt de greu l'ofenisva dels feixistes fastigosos espanyols que van iniciar accions contra uns comentaris d'allò més divertits. Si els lleguiu en el llibre que va publicar fa uns anys de títol Me'n vaig, veureu com eren de ridicules les protestes.


En qualsevol cas, era un humorista impresionant. Recordo que vaig anar a veure'l a un teatre de la Rambla i ell solet durant dues hores ens va fer riure sense parar. Les seves històries sobre els negres de Kenia eren per morir-se i només sentir-lo explicar la seva vida, des de la seva Galícia natal fins Barcelona eren expectaculars. Tot i que probablement el show més gran que ha fet aquest home va ser a la dècada dels noranta, quan juntament amb Toni Soler van grabar un Malalts de Tele, de dotze hores. No el vaig veure sencer, però va ser una de les apostes més disparatades de la televisió. Va fer-se famòs amb la sèrie de televisió Makinavaja, que tot i que no em va agradar molt (el record de Andrés Pajares en les películes pesava massa) va fer un gran paper i la sèrie homenatgeava al més famós dels personatges de Ivà (un altre gran de l'humor)


En fi, imagino que les seves cendres reposaran a Kenia, país que s'estimava i on ha passat moltes temporades. En qualsevol cas, els que hem tingut la sort de veure'l a la tele i en viu, ens quedarà un gran record d'aquest gran humorista. Potser un dels millors de les dues últimes dècades. Era un humorista a pel, sense disfresses, sense escenografia, sense crear personatges. Simplement Rubianes.


Descansi en pau. I com tantes vegades passa he de recordar aquella cançó que Brian May va escriure a Freddie Mercury:

Only the Goods die young.
(només els bons moren joves)