Equinoci de tardor

Ahir va arribar la tardor. Concretament a les 17:44. La duració de l'estació segons els convenis internacionals serà de 89 dies i 20 hores. La tardor s'inicia amb l'equinoci de tardor, dia que juntament amb l'equinoci de primavera és l'únic de l'any on hi ha 12 hores de sol i 12 hores de nit. A partir d'ara i fins al solstici d'hivern, cada dia veurem el sol tres minuts menys, la reducció es notarà especialment per les tardes, amb prop de dos minuts diaris. Aquest any, les dotze hores de sol, gairebé no les hem vist, ja que com acostuma a ser tradicional, la tardor s'ha iniciat amb unes plujes bastant intenses.

La tardor significa, un període de reinici. Definitivament deixem l'estiu al darrera, acaben els dies d'esbarjo i temps lliure. S'acaba l'escalfor del sol i comencem a recuperar roba de l'any passat (roba que de vegades no entra com caldria). La tardor és l'inici del col·legi (aquest any una setmana abans), també és l'inici dels campionats esportius (la lliga de l'Olesa comença diumenge vinent). És també, el moment en el qual s'inicia l'any hidrològic i quan es fa el balanç de les plujes de l'any (ja ens dirà la Nuri, com s'ha comportat això a Olesa, sembla que al final, bastant be). En fi, la tardor, pels països temperats és un període de transició, entre l'estiu i l'hivern, poc a poc, els dies s'escurçaran i el fred començarà a glaçar els vidres del cotxes pel matí. Els refredats faran acte de preséncia i els metges recomanaran les vacunes. Una altra cosa que és habitual de la tardor, és el canvi d'hora, el diumenge 26 d'octubre avançarem una hora els rellotges per adaptar-nos a l'horari d'hivern.

Però si per una cosa és visible la tardor, és per la vegetació. Les fulles dels arbres (caducifolis) s'esgrogeiran i poc a poc aniran caient. Els arbres es nuaran i alguns com els caquis, oferiran una de les estampes més boniques d'aquesta estació: fruits dolços i vermells en arbres despullats.

Per cert, i canvian de tema, ahir es va celebrar el vuitantè aniversari del descobriment de la penicilina, pel científic Ian Flemming. Un dels grans avenços de la medicina del segle XX.