S'ha acabat

El darrer diumenge 14 de setembre es va clausurar la Expo de Saragossa. Han estat tres mesos on s'ha discutit i s'han plantejat els problemes d'un dels recursos més importants de la humanitat (potser el que més): l'aigua.

Al llarg de la meva vida, he pogut assistir a tres recintes més un d'Exposicions. El primer va ser l'any 1992 a Sevilla, poca cosa recordo d'ell, només tenia 13 anys i recordo que tot era molt gran i havia moltes cues. Si que sé, que va ser molt important, però que l'escenari un cop acabada l'Expo es va anar degradant fins quedar fet un nyap (clar que es va poder utilitzar com a escenari d'una pel·lícula molt bona, protagonitzada per Eduardo Noriega, Nadie conoce a Nadie). Anys després, el 1998 es va celebrar la Expo a Lisboa, jo no la vaig visitar, però poc després (el 2002) en una visita a la capital portuguesa feta amb la Universitat, vam passejar pels terrenys de l'Expo i els canvis eren fantàstics (sembla que van saber reutilitzar l'espai). D'aquella Expo ens queda com a testimoni més impressionant els 17.185 metres del Pont Vasco da Gama, per sobre del riu Tajo.

Per últim he visitat aquest mes d'agost l'Expo de Saragossa. Més petita, només Internacional (en comptes d'Universal) i menys publicitada. Potser el Fluby no tenia tanta gràcia com el Curro o potser no havia uns Jocs Olímpics que augmentessin el ressó de les activitats fetes a Espanya. De tot el que vaig veure, em quedo amb els pavellons de Lituania i Japó, sobretot per les cortines d'aigua que provocaven alguna que altra remulladeta. Clar que per mullar-se el Pavelló d'aigues extremes, on hi havia una projecció d'un documental on es recreava un tsunami i els espectadors eren rociats amb aigua pulveritzada. Realment fantàstic. Clar, que per fantàstic, els pavellons dels països sudafricans i llatinoamericans, on la música en viu et feia ballar mentres caminaves.

Deia abans que he estat a tres més una. Deia això, perquè el 2004, també vaig anar al Fòrum de les Cultures, que més o menys era una Exposició Universal. Clar que sense pavellons per països. Allà, sembla que l'escenari està sent reutilitzat en l'actualitat, almenys tot el que són els pavellons de congresos i de conferències. Esperem que a Saragossa també ho reaprofitin, sembla que es convertirà en un parc empresarial o quelcom semblant.

En fi, que vivint a la vora d'una de les ciutats impulsores de les veritables Exposicions Universals, s'havia de dir alguna cosa d'aquest esdeveniment vingut a menys. Recordem que a Barcelona es van celebrar dos cops, l'any 1888 i l'any 1929. Aleshores, les exposicions eren realment un espai on s'aplegaven els països amb els seus avenços tecnològics i on la rivalitat era molt forta. Per cert, que quant es va crear la Copa d'Europa de futbol (any 1956, jugada pels campions de les lligues europees) només dos mesos després es va crear la Copa de Fires, competició on només podien jugar equips de ciutats on s'haguès celebrat una Expo. La Copa de Fires, s'acabà transformant en la Copa de la UEFA i no es va mantenir el criteri inicial d'equips participants.

Per últim, dir que el millor llibre que conec sobre les expos de Barcelona, és el de Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios(1986). Un llibre on es relaten les vivencies d'una ciutat en continu canvi, al voltant de l'Arc del Triomf (porta de la expo de 1888) i la Plaça Espanya (porta de la expo de 1929). Un llibre fantàstic que es pot comprar en format butxaca per menys de deu euros. Una veritable maravilla.