I per començar... una derrota!

Ahir disabte 6 de setembre, vam jugar el primer partit amistós de la pretemporada. Vam desplaçar-nos a casa de la Plana Rodona, un dels equips que compartirà grup amb nosaltres aquesta temporada. Un dels equips que acostuma a estar per la zona baixa de la taula classificatòria, és a dir, on hem sovintejat els darrers anys.


El partit va tenir un aspecte molt positiu. 17 jugadors al camp, dels quals sis eren nous: Ruben a la porteria, Rodri al centre del camp i Quim, Fermín, Ruben i Nico a la davantera. A més, dels companys de l'any passat: Fran, Pino, Juanmi, José Luís, Martínez, Guille, Toni, Alexis, Edu i Sergio (que torna després d'una lesió de genoll i esperem, acabi de posar-se en forma). A casa es van quedar per diversos motius: Sevillano, Andrés, Mario, Manel, David i Ruben (tenim tres Rubens aquest any haurem de començar a pensar en buscar una forma de distinguir-los, sinó....)


Dels partits amistosos diuen, que el menys important és el resultat, almenys això diuen. Clar que perdre 5-1 fa mal. Sobretot en el primer partit de l'any i sobretot contra un rival fluix, bastant fluix (com serem nosaltres, aleshores?). Però hi ha coses positives, moltes coses positives. L'equip durant la primera meitat (sobretot) va donar la cara, va tocar la pilota amb criteri, va arribar a porteria i va fer bastants bones ocasions de gol. Tot i això, al descans vam arribar perdent 2 a 1, però amb la sensació de que podríem remuntar.


La segona part, va ser sosa, un partit sense ritme i amb poques arribades (però només nostres) fins als darrers deu minuts on ells van fer uns quants contracops que van acabar en tres gols. Gols, que en bona part són fruït de la novetat a la porteria. Ruben, un nen, encara, li falta adaptació i va fer-nos enrecordar de l'Andreu. Aquesta és la paradoxa del partit. Vam jugar bé, però a la porteria vam fallar i així es va donar el resultat que es va donar. En fi! temps al temps. La setmana vinent jugarem contra el Castellví, a veure que tal resulta.


Per cert, i ho deixo pel final. Jo vaig fer un dels partits més grans que recordo. Vaig marcar l'únic gol i vaig picar una altra bola al traveser, gràcies a dos enormes asistències de Toni i Guille. Crec, que l'última vegada que havia fet un gol, va ser a la pretemporada del 2004 i els únics gols oficials van ser l'any del meu debut, allà pel 1999, o sigui que ni m'enrecordava de que se sentia al fer un gol.
Clar, que al ser un amistòs...