divendres, 27 de febrer del 2009

Muchas gracias!!!!!!!!!!!

Ayer jueves a las 20:30, como cada semana fuimos al campo de futbol de Olesa de Bonesvalls, para hacer el entrenamiento preparatorio para el partido del domingo próximo. 16 jugadores, muchos de los cuales se desplazan de lugares distantes como L'Hospitalet, Gavà, Begues, Vallirana o Rubí. Todos, con ganas de ejercitarnos un poco para intentar que el Olesa quede lo más alto posible en la clasificación.

Pues bien, cual fue nuestra sorpresa, cuando al intentar abrir la puerta del vesturario, la llave no entraba. Más de uno probó pensando que era torpeza del señor de las llaves que no sabía meterla, pero no! el candado estaba manipulado. Algun gracioso por no llamarlo hijop... se habia dedicado a darle castañazos al candado y al ver que no podía abrirlo había introducido algo, con lo cual la llave no podía accionar el mecanismo.

Por suerte, o por casualidad, el segundo entrenador llevaba una radial en el coche y algunos alargos y con muchas peripecias de pues de haber intentado reventar el candado con piedras y martillos pudimos cortarlo y empezar el entreno, eso si, con una hora de retraso.

Escribo esto, para mostrar nuestro hartazgo ante la situación que se vive en el campo de futbol. Sabemos que es el peor campo del mundo, pero nosotros cariñosamente le llamamos el Olímpic, de hecho en los foros de la Liga, muchos adversarios han adoptado este mote y se refieren al campo del Olesa con este nombre. Aunque, la realidad, es que durante años antes de jugar había que allanar el campo para borrar las huellas de los trompos. Esta semana sin ir más lejos ha habido que recoger una buena cantidad de piedras y palos, que se encontraban por medio del terreno de juego. Claro, que como en Olesa no hay espacios abiertos, el único sitio para jugar con los perros y hacerlos correr con piedras y palos es el campo de futbol. Muy bien, pues si es así, tendremos que aguantarlo. Como aguntamos que en las gradas hagan fogatas de tanto en tanto, o como que hayan llenado las paredes del campo con pintadas (y no valoro el contenido, me da lo mismo). Por no hablar de las innumerables veces que han reventado el candado de la puerta principal o el del bar.

Pues bien señores y señoras, en el campo de futbol no hay nada. Absolutamente nada. Los propios jugadores nos encargamos después de cada partido y de cada entrenamiento de llevarnos las pelotas, las redes, la bebida, el material de entrenamiento, las botellas de agua, el botiquin. Todo absolutamente todo, descansa en las casas de tres o cuatro compañeros. En el campo solo hay unos cuantos sacos de cal. Los vestuarios, son los peores del mundo, en invierno hace un frío que pela, pero aún así nos desnudamos y nos duchamos, porque queremos al equipo y aunque no seamos los mejores del mundo lo damos todo por él.

Y quisiera decir una cosa más. Una cosa que quizás mucha gente no se ha parado a pensar. El C.F. Olesa de Bonesvalls, es probablemente la entidad de Olesa de Bonesvalls que más publicidad hace de nuestro querido pueblo. Cada semana aparece en el 3 de vuit, el Sport, el Mundo Deportivo. En cuanto al 3 de vuit, si se repasa el resto del periodico hay muchas semanas donde la ÚNICA información sobre Olesa de Bonesvalls es la del club de futbol. Además cada quinze días viene un equipo, a lo largo del año son 15, más los amistosos que puedan celebrarse, este año vendrá incluso un equipo de Bélgica. Se habla del equipo y por extensión del pueblo, en varios foros futboleros y no agrada nada cuando la gente te menosprecia por tener unas instalaciones pésimas. Sabemos que solucionar estos problemas no es fácil, no será fácil tener un campo nuevo, ni tan siquiera soñamos con el césped. Pero al menos, respetemos un poco las instalaciones existentes, los propios jugadores y la directiva somos los encargados de reparar muchas de las cosas que se extropean. Ahora, por suerte, desde la firma del convenio con el Bisbat de Sant Feliu, el Ayuntamiento puede hacer algo más, pero la verdad es que los recursos son los que son.

Por tanto, a todos aquellos que les gusta tocar los cojon... por favor, ya está bien! Ya está bien de destrozar el campo de futbol!!! No quiero pensar que haran todos estos indeseables el día que haya unas instalaciones dignas.

Lo dejo aquí, pero podría decir mucho más...

dimecres, 25 de febrer del 2009

Actualització de la classificació




Despré d'haver-se jugat durant aquesta setmana molts dels partits suspesos en la jornada 16 i 17, la classificació ha canviat una mica, tant en la part alta com en la baixa. Tot i aquesta actualització, encara queden dos partits per jugar: Plana Rodona - Olivella i Sant Sadurní - Begues.




dilluns, 16 de febrer del 2009

El blog del Bojan

Avui em de donar la benvinguda al món del ciberespai olesà al Blog del Bojan.
El més jove de l'equip s'ha llençat al món blogger i escriu les seves cròniques de l'equip.
Ànim en aquesta aventura i ja veuras com es de divertit anar escrivint cada setmana coses sobre el nostre club.

Podeu visitar el blog amb aquest enllaç


Tamé el teniu en el meu llistat d'enllaços.

dijous, 12 de febrer del 2009

Doble centenari

Avui 12 de febrer es conmemora un doble centenari. Fa 200 anys que van nèixer dos personates ilustres del segle XIX: un anglès i un nord-americà. Charles Robert Darwin i Abraham Lincoln.

Charles Darwin, va ser un naturalista que va dedicar la seva vida a l'estudi dels animals, va ser el primer que va atrevir-se a dir que l'home no era una creació divina, sino que havia estat fruit de l'evolució natural. Aquestes conclussions les va oferir després d'un llarg viatge en vaixell que el van dur fins a les illes Galapagos, el nom del vaixell, Beagle ha quedat a la història jutament amb el seu ilustre passatger. Fruit d'aquesta investigació l'any 1859 va publicar la seva obra El origen de les espècies, obra on desenvolupava la seva tesis, després de discutir-la amb un altre biòleg anomenat, Alfred Russell Wallace.
La vida de Darwin no va ser gens fàcil, ja que bona part de la comunitat científica i de la societat de l'època el va críticar. Eren contínues les bromes que se'n feien sobre la evolució del mico fins arribar a l'home. De fet, a Barcelona una empresa de destil·lació va fer un Anís i va fer servir com a imatge una caricatura de Darwin on surt amb cara de mico: el famós anís del mono. Finalment al segle XX, anys després de la seva mort, es va reconèixer la vàlua dels seus descobriments i avui és acceptat universalment. Malgrat tot, encara persisteixen llocs on es continua parlant del creaccionisme i es discuteix a nivell científic la teoria de l'evolució. El creacionisme, vinculat a la religió protestant dels EUA, va arribar a explicar-se als col·legis i universitats d'alguns estats nordamericans fins l'any 2005.

Abraham Lincoln, va ser el setzè president dels EUA, va ser el primer president republicà i va gobernar entre els anys 1860 i el 1865, any en que va ser assassinat. Va ser el president que va aprovar l'abolició de l'esclavitut i va tenir un paper decissiu en l'acabament de la guerra de Seccessió. Avui hi ha una estàtua seva la Lincoln Memorial de Washington, i és un dels monuments més famosos de la capital nord-americana.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Classificació després de 18 jornades

Aquesta setmana ha estat la primera del 2009 on s'han jugat tots els partits. L'Olesa continua mantenint una bona possició, però amb molts equips a pocs punts. A més la setmana vinent visitem el camp del Sant Sadurní, que només tres punts menys que nosaltres. Hem de donar-ho tot.
Al davant continua els Monjos i les Cabanyes i la gran sorpresa l'ha donat la Unió Sudamericana empatant al camp de l'Sporting Gavà.
Els resultats han estat els següents:

Les Cabanyes - Hortonenc 2-1
Castellví - Ràpit Català 3-1
Monjos - Sant Sadurní 4-3
Olivella - Avinyonet 5-1
Olesa - Penya Jove 1-2
Begues - Raig Ribetà 2-4
Gavà Mar - Plana Rodona 0-2
Sporting - Unión 3-3

diumenge, 8 de febrer del 2009

Un altre cop amb 10

Bon partit jugat avui pel Olesa contra la Penya. Malauradament novament hem perdut tres punts.

A diferència de la setmana pasada avui hem aconseguit reunir més de dotze jugadors, 15 en total, clar que amb tres porters, tot i que un potser el recombertim en centrecampista. Fins i tot algú bromejava avui que tenim al Busquets de l'Olesa.

El partit ha començat amb Jony a la porteria, Juanmi i Pino al mig de la defensa, Edu i Carlos als laterals. Al mig del camp José Luis, Guille, Penene, Quim i Toni i Fermin en punta.

La primera ocassió ha arribat després d'un llençament de falta de Pino, que ha rebutjat un defensor de la tanca defensiva, la bola s'ha enverinat i gairebé es cola pel escaire dret. Ho ha evitat una gran aturada del porter. Poc després ha arribat la jugada estúpida del partit. Un rifi-rafe entre els dos capitans ha acabat amb una ma a la cara i l'arbitre ha expulsat a Juanmi. Era el minut 23 i quedava un món pel davant. Però curiosament la primera falta que hem tret ha acabat amb una gran rematada de Guille que ha acabat en gol. La passada novament de Pino, l'especialista de les faltes a llarga distància.

Després, una jugada per la banda dreta de la Penya ha acabat amb una pasada a la frontal i després d'un intentent de tisora (al qual no he arribat) el davanter ha xutat al traveser. Però sortosament seguiem mantenint el resultat. Però a pocs minuts del descans han arribat els corners i això a nosaltres ens fa molt de mal. I dos corners dos gols, tots dos després d'alguns rebuigs i tots dos rematats pel capità.

Així ens anem al descans i sortim a la segona part amb el mateix equip. Als pocs minuts la gran ocassió de Guille, una passada al forat, gran control, espectacular vaselina i nova aturada del porter local. La resta del segon temps vàries ocassions dels dos equips, un nou traveser de la Penya, grans xuts de Toni i Penene, però el marcador no es mou i acabem amb el 1-2. Segurament hem merescut l'empat, però, calia fer un golet o haver tingut més sort en defensa.

Destacar el debut d'Andrés que després de més d'un any sense jugar, ha entrat al mig del camp i ha fet un gran joc. Ha intimidat amb el seu metre noranta i fins i tot ha rascat alguna espinillera. Però, quan ha agafat la pilota la ha jugat amb criteri i sobretot ha pentinat totes les boles que arribaven al mig del camp. També ha debutat com a jugador de camp, Ruben, el porter suplent. Ha hagut d'entrar a cinc minuts del final, després de que Penene es lesionés.

En fi, la setmana vinent partit a Sant Sadurní i després jornada de descans per la celebració del carnaval.

divendres, 6 de febrer del 2009

Francesc Baltasar visita Olesa

Avui divendres, Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha visitat Olesa de Bonesvalls.

El conseller de visita pel Penedès ha volgut interessar-se per les destrosses ocasionades per les ventades de fa deu dies. A més s'ha prestat per col·laborar en altres problemàtiques mediambientals que afecten al nostre municipi. Entre d'elles, em parlat dels abocaments de terres i runes, de les franjes perimetrals i de la carretera que comunica el poble amb les urbanitzacions.

El conseller també ha tingut la gentilesa de signar al llibre d'Honor de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls.

A més del conseller, han assistit a la reunió membres dels agents rurals, el president del Consell Comarcal, Francesc Olivella i tècnics del Departament de Medi Ambient.





Podeu trobar més informació al blog d'UPO www.unitsperolesa.blogspot.com

dilluns, 2 de febrer del 2009

Ha mort Hans Beck

Hans Beck, es probablement un nom que no ens diu res, jo de fet l'he descobert fa un parell d'hores. Però aquest alemany que va morir el dia 30 als 79 anys va crear una de les joguines més famoses de les darreres dècades. La majoria dels nascuts a la dècada dels setanta segur que les han fet servir i que han pasat hores al terra jugant amb elles.


Hans Beck, va ser el creador dels Playmobil, els famosos "cliks". Figures creades l'any 1974 per l'empresa alemanya Geobra-Brandstätter. Des d'aleshores s'han venut més de 22.200 milions de figures (tres vegades la població mundial actual) i avui s'han convertit en peça de coleccionisme (potser hauré de maleir el dia que vaig regalar la meva caixa amb un centenar de figures al meu cosí, però era el que calia fer). L'èxit d'aquesta figura bé donat per la seva versatilitat i per la quantitat d'escenaris diferents que s'han creat, partint d'un model de 7,5 centimetres, amb cap, braços i cames mòbils. Segurament els més famosos van ser els indis i vaquers i els soldats medievals. Però en el món Playmobil es poden trobar pirates, granjes, construccions, mariners, romans, astronautes i un llarg etcètera.
Diuen que Hans Beck, va voler fer una figura a imitació de les que dibuixaven els nens. Cares simples amb ulls i un sonriure, sense orelles, sense nas, calia simplicar la figura el màxim possible. I de fet no va ser fins als anys noranta que les figures van començar a moure les mans.



En fi, ens ha dit adeu aquest cap de setmana i per sort la seva creació el perdurarà. I els nens continuaran gaudint d'aquestes joguines i els no tant nens continuaran col·leccionant-los.

Per cert, donant una passejada per Internet es poden trobar infinitat de pàgines on els Playmobil són l'estrella. M'ha fet molta gràcia una on s'utilitzen les figures per recrear pel·licules, llegendes i fins i tot novel·les. http://www.playfotomobil.com/.

Partit desgraciat!!!

















El dissabte a les cinc de la tarda començavem el nostre partit contra el Ràpit Català, al camp de la Ràpita. El partit es presentava malament perquè teniem nombroses baixes. Només 12 jugadors vam poder assisitir al camp, és a dir, només un canvi a la banqueta en comptes del cinc que normalment tenim. El partit contra el Ràpit era de vital importància per intentar allunyar-nos dels darrers llocs de la classificació, però el dissabte tot anava en contra nostra.

Just quan començava el partit, va iniciar-se la pluja, i un camp que estava en perfectes condicions poc a poc, va anar-se omplint d'aigua fins que a l'inici del segon temps era una piscina i al final del partit, doncs, ni parlar-ne. Però, aquest dia no tocava suspendre el partit, serà que als locals no els importava (tenien avantatje, veient la nostra banqueta). Però el més fotut va arribar al minut 25 del primer temps. Just després d'aconseguir el gol de l'empat, Mario va haver de retirar-se amb el dit gros del peu inflamat, en el seu lloc entrava Penene (s'acabaven els canvis amb una lessió), però només dos minuts després un xoc molt fort a l'àrea olesana acaba amb Manel tirat al terre amb un trau al cap. Intentem curar-ho però la sang no marxa i amb la que està queient, Manel fora del camp i cap a l'hospital.

Així, ens trobem amb una hora de partit pel davant i només deu jugadors. Tocava per tant, possar-se el mono de feina que havia de ser de neopré i lluitar contra les incidències meteorológiques. Els del Ràpit ho van aprofitar i es van volcar contra la porteria, fruit d'aquest bombardeig, poc abans del descans van fer el segon, amb un gran xut davant el qual res pot fer Jony.

Descans i la pluja continua caient. Ja no queda cap part del camp sense cobrir per l'aigua. Sortim a la segona part, avancem línies i comencem a atacar. El Ràpit va fent les seves contres i en una jugada a sortida de corner després d'algun rebuig, arriba la pilota a la frontal on el davanter local engalta un xut que es cola per l'escaire. 3-1 i mitja hora per davant. L'Olesa no cedeix i poc després tira una bola al travesser i més tard aconsegueix el 3-2. Amb l'injecció de moral que suposava retallar el marcador i només amb 10 minuts per acabar el partit ens anem a l'atac i arriba la jugada més desgraciada de totes, assisténcia cap a Guille que entra a l'àrea i quan es disposa a xutar a barraca, l'àrbitre xiula un incomprensible fora de joc. Seguim, i poc a poc els defensors de l'Olesa es van cconvertint en davanters i així a l'últim minut de joc una contra del Ràpit acaba amb el 4-2 definitiu.

En fi, que comencem la segona volta molt diferent que la primera. Perdent dos partits contra rivals que haviem guanyat fa quatre mesos i diumenge vinent arriva a casa la Penya Jove, que es dels equips de dalt, esperem arribar a juntar 15 jugadors.
Però sino, haurem de tornar a jugar els 10 herois de la Ràpita: Jony, Edu, Pino, José Luis, Carlos, Guille, Toni, Fermin, Quim i Penene.

Sense oblidar a Mario i Manel, que van gaudir d'una tarda molt divertida a l'Hospital Comarcal en companyia de la nostra delegada i de Azor, que d'aquí poc podrà tornar a jugar, després de la seva operació.