divendres, 22 de juliol de 2011

12 hores de futbol sala

Demà dissabte 23 de juliol es celebra a la pista esportiva d'Olesa de Bonesvalls el tradicional Torneig de Futbol Sala. Aquest any, es juga la setmana següent a la Festa Major, però torna a omplir un dissabte de juliol.

El torneig està organitzat pel C.F.Olesa de Bonesvalls amb la col·laboració de la Regidoria d'Esports i amb el patrocini de Riera S.L.

Aquest any hi haurà sis equips que es distribuiran en dos grups de tres. Els dos primers de cada grup jugaran les semifinals i posteriorment la final.

Els sis equips participants són:
GRUP A
Los Bocachos Team
Maracaibo
Los Impostores

GRUP B
La Hermandad
Calavifa CF
CF. Olesa de Bonesvalls

El torneig començarà a les deu del matí i tindrà els següents horaris.

10 hores. Los Bocachos Team - Maracaibo
11 hores. La Hermandad - C.F. Olesa
12 hores. Los Impostores - Los Bocachos Team
13 hores. Calavifa C.F. - La Hermandad
PAUSA DINAR
16 hores. Maracibo - Los Impostores
17 hores. Calavifa C.F. - C.F. Olesa

Un cop acabats aquests partits les dues semifinals.

Finalment es jugarà el partit final per decidir el campió del Quart Torneig de Futbol sala a les 20:30.

Us esperem a tots, per gaudir d'aquesta jornada d'esport a Olesa de Bonesvalls.

Diumenge penjo fotos i resultats.
(per cert, a que no sabeu a quin equip jugo jo?)

dijous, 21 de juliol de 2011

Fotos del partit de veterans

Aquí sota estan les fotografies que vaig fer durant el partit de veterans. He intentat buscar fotos de tots els jugadors que hi van participar, encara que em sembla que tots, tots.. no hi són. Però vaig fer tot el possible. Si voleu col·laborar possant noms, guardarem aquestes fotos en l'arxiu del club.

























Festa Major d'Olesa

Podeu veure un resum en vídeo de la Festa Major d'aquest any, al blog del Monty. Un molt bon vídeo on apareixen reflectides totes les activitats fetes durant aquest cap de setmana.
Veure vídeo.



Per la meva part, dir que aquest any no he pogut assistir a molts dels actes de la festa i bàsicament puc explicar el que va pasar el dissabte a la tarda al Camp de Futbol. Aquest any hi ha hagut dos partits, per primer cop en molts anys. El primer partit va ser tot un èxit de assistència i participació, jugaven un convinat de veterans de l'Olesa contra els veterans de la Penya Blaugrana Cinc Copes. Per part de l'Olesa es van canviar més de trenta jugadors d'edats entre els trenta i els seixanta. La major conjunció dels visitants els va fer endur-se el partit amb un resultat de 2-4. Però sens dubte va ser una festa per tots els que van venir i que van prometre tornar-hi l'any vinent. A la foto de grup que adjunto no estan tots els que van jugar, però gairebé.





Després del partit de veterans es va celebrar el tradicional partit de Festa Major, entre els mateixos rivals que en l'anterior edició. És a dir, Olesa-Avinyonet. Partit, amb algunes baixes per part dels locals, però també amb alguns nous que potser estaran l'any vinent al planter. El partit va acabar amb un 5-2 a favor dels locals, tot i que va ser un partit molt igualat i que només es va resoldre a favor dels olesans en els darrers minuts.

Cal destacar que en aquesta jornada l'Olesa va comptar amb un fitxatge de luxe, un veterà jugador de l'Espanyol i del Barça que va militar unes quantes temporades a Primera Divisió. Va jugar amb nosaltres Sebastià Herrera, defensa central que a la dècada dels noranta va fer una de les defenses més poderoses de la Lliga amb Mauricio Pochettino. Podeu conèixer més coses de Herrera a aquest enllaç. A la foto de dalt el podeu veure a la dreta del grup. Va ser un plaer jugar amb un ex-de primera divisió, un tio boníssim amb la pilota i molt bon paio. Gràcies Sebas.

Un cop acabats els partits va haver-hi botifarrada per tots els jugadors i es va fer entrega dels trofeus per part de les autoritats presents. A més de les quatre copes es va donar una placa conmemorativa al Sr. Marià Tutusaus per la seva llarga trajectòria al capdavant del club. Després vam allargar la festa fins a les deu, quan vam marxar cap al centre del poble a veure el Cercavila i els Focs d'Artifici.

Després faig una nova entrada amb fotografies de molts dels veterans que van jugar. Si algú vol fotos de bona qualitat que m'ho digui i li faig arribar.


 Entrega del trofeu de guanyador del partit de veterans
trofeu del subcampió del partit de veterans

entrega del trofeu al guanyador del Partit de Festa Major

Trofeu al sotscampió del Partit de Festa Major

Entrega de placa reconeixement al Sr. Marià Tutusaus


diumenge, 3 de juliol de 2011

La mercantilització de la violència

No sóc molt aficionat al cinema, de fet, em sembla que en aquest bloc, gairebé mai he parlat de cinema. Però evidentment amb els quatre mil canals que tenim ara a la televisió de tant en tant veig pelis, i de tant en tant, et trobes alguna peli interessant que et fa reflexionar. Això és el que em va passar divendres a la nit veient la gran pel•lícula de TV3, Untraceable (Rastre ocult) un thriller americà del 2008.

La peli tracta sobre un departament del FBI especialitzat en delictes informàtics. Descobreixen una web on es presenten execucions en viu. L’assassí organitza molt bé la tortura, ja que la rapidesa de la mort depèn del nombre de persones que entrin al web. Quan més espectadors tingui la web més ràpida serà la mort. Per fer-nos una idea, una de les execucions consisteix en un tipus ficat en un bidó d’aigua on va entrant àcid sulfúric a mida que la gent es va connectant. En molts moments de la peli, l’assassí parla de la violència gratuïta que s’emés a internet, de la quantitat de vídeos que n’hi ha amb morts, assassinats i un llarg etcètera. Com a crítica a tot això i coneixent la morbositat de la gent decideix organitzar aquests “espectacles” en viu.

Dona la casualitat que un dels últims llibres que m’he llegit tracta d’un tema molt semblant. Em refereixo a El Professor de John Katzenbach (famós pel llibre El Psicoanalista). En aquesta novel•la una parella segresten dones per violar-les, torturar-les i executar-les mentre ho graven i ho emeten en sessió continua de 24h a Internet. Els criminals aquí ho fan per diners i gràcies al web What comes next (en la peli el nom del web és kill with me) aconsegueixen una gran fortuna. Però l’arrel de fons és la mateixa, Quanta gent està disposada a pagar per veure violència en viu, assassinats i tortures reals? En certa forma és el que es plantejava a la primera peli d’Alejandro Amenabar, Tesis. On es parlava de les famoses Snuff-Movies.

En fi, que cada cop n’hi ha més obres de ficció on es parla de la mercantilització de la mort i en certa forma, si parem atenció a molts dels reality-show que hi ha a la televisió, la morbositat és el punt més important. Estem lluny dels plantejaments de la mítica Running man (Perseguido en la traducció espanyola) protagonitzada pel Arnold Schwarzenegger l’any 1987 o la més recent Death Race, dirigida per Paul W.S. Anderson l’any 2008. En aquestes dues pel•lícules es plantegen directament concursos de televisió on la mort dels concursants està garantida. En la primera d’elles, el concurs semblava el dels gladiadors americans on el concursant ha d’anar superant obstacles enfrontant-se amb les estrelles de la violència. Segur que molts recorden la imatge de la pista de gel, on en comptes d’un stick normal aquest es converteix en una esmolada espasa, o aquell altre que esperava al concursant amb una serra mecànica. En Death Race, el concurs està desenvolupat en una presó de màxima seguretat on els reclusos són perillosos assassins. Tots poden participar en una cursa amb cotxes tunejats i en cas de guanyar cinc curses queden en llibertat. Evidentment la direcció de la presó no vol que ningú guanyi les cinc curses, l’objectiu és que hi hagi molta audiència televisiva i així guanyar més calers en conceptes de publicitat i merchandising (aquesta frase és tant actual!!!).

Potser, el segle XXI, a través de la televisió ens conduirà a l’època més gloriosa de l’Imperi Romà amb els combats de gladiadors dels amfiteatres. Potser les escenes que fa poc s’han vist en la sèrie de televisió Spartacus, cada cop siguin més properes. Perquè hi ha una cosa clara, la violència en televisió ven, la pregunta és: Vendrà més la violència REAL en televisió? Alguns vídeos que he rebut al meu correu electrònic em fan pensar que potser si. Temps al temps.