diumenge, 19 d’octubre del 2008

Invictes a casa

Segon partit jugat a casa, corresponent a la quarta jornada de la lliga. L'Olesa rebia a casa al Sant Sadurní, que després de dues derrotes, havia guanyat la setmana pasada a un dels equips forts del grup: els Monjos. I l'Olesa, novament a guanyat i ha deixat la porteria a zero.


El primer que cal destacar del partit d'avui, és que ningú té la titularitat asegurada i que el nivell de l'equip es manté amb qualsevol jugador. Avui hi ha hagut canvis a les tres línies de l'equip. A la porteria novament i mentre no es recuperin els altres porters, ha jugat Jony (una de les revelacions de la temporada). A la defensa, la parella de centrals l'han format Pino i Manel, quedant als laterals Sevi i Fran. Al mig del camp, el pivot defensiu ha estat ocupat per Rodri i Guille (que s'estrenava en aquesta posició). Al davant, Martínez al centre amb Mario per la dreta i Aleix per l'esquerra, mentre que en punta ha jugat Fermín (titular per primer cop a la temporada igual que Aleix).

A més, avui, tot i les baixes, novament una banqueta repleta. Set jugadors canviats, tot i que només poden jugar cinc.

El partit ha començat com a tothom li agrada. Jugant a l'atac i creant ocasions. Abans del minut deu de joc, Martínez ha fet una pasada en profunditat meravellosa, que Fermín, després de lliurar-se del defensor ha engaltat a barraca. Gol i un a zero. A partir d'aquí moltes més ocasions, la majoria amb xuts des de fora de l'àrea. Guille, Mario, Aleix, Martínez, Pino (de falta) tothom ho ha provat algun cop. Però ha estat Fermín qui ha tingut la més clara amb una rematada a boca de canó que ha marxat fregant el traveser. Jony i la defensa, per la seva part, han contrarestat amb claredat les accions ofensives del Sant Sadurní, poques i aïllades. Només hi ha hagut una claríssima que Pino ha tret sota els pals, quan el porter ja estava batut. Malgrat el bon joc, al descans s'ha arribat només amb el 1-0.

La segona part s'ha iniciat amb més ofensivitat per part del Sant Sadurní. Ofensivitat, manifestada en una major presió i en una major posesió al nostre camp, tot i que amb poques opcions clares de gol. Pedro, ha iniciat ràpit el habitual carrusel de canvis. Als set minuts de la represa, José Luís ha entrat en el lloc de Guille, que ha estat molt combatiu durant tot el temps que ha estat al camp i s'ha adaptat molt be a la nova posició. Només tres minuts després, al deu de la segona, Toni ha substituït a Fermín. I cinc minuts més tard, Penene ha entrat en el lloc de Mario.

A la segona part, les ocasions de l'Olesa han estat molt poques. Hem hagut de treballar amb molta intensitat en defensa, fent pilotes fora i entrant en el joc subterrani. Continues interrupcions del joc, amb moltes faltes que l'àrbitre, sempre pitava en contra nostre (en moltes tenia raó, tot sigui dit) clar, que tantes faltes, han provocat nombroses targetes grogues. En total en el dia d'avui, han vist targeta, Martínez, Manel, Fermín, Sevi, Penene i Carlos.

Els darrers canvis, s'han fet en l'últim quart d'hora per reforçar el mig del camp i augmentar la pressió defensiva en la primera línia. Sergio a substituït a Rodri en el minut 75 i Carlos ha entrat en lloc de Aleix al minut 80.

El partit ha continuat travat i s'ha produït una de les anècdotes del partit. Tanta pilota fora, ha provocat que ens quedèssim sense, i el joc s'ha aturat més de cinc minuts (deu segons l'àrbitre) això ha provocat que el partit s'allarguès més del compte, durant la segona part 60 minuts. Finalment, en l'última jugada del partit, una falta treta al mig del camp, l'ha rematada a porteria, Toni totalment sol. Estrenant-se com a golejador aquesta temporada.

Ja no ha donat temps per més, l'àrbitre ha xiulat el final i les graderies han esclatat d'alegria. Per cert, avui cal destacar la presència de molts aficionats de l'Olesa. Gràcies a tots, per venir a recolzar l'equip. Clar, que l'equip lluitarà per mantenir aquesta ratxa, que ens fa estar entre els tres primers, sen l'equip menys golejat i amb una de les màximens diferències de gol.

Potser com diu el tòpic, ni els més vells...