Entrenaments a la Pava

La setmana passada, quan parlava del partit contra el Puigdàlver, deia que volia parlar del camp de futbol. Doncs avui, que tinc una mica de temps, m’hi poso.


No explicaré aquí la història del camp de futbol d’Olesa de Bonesvalls, perquè em sembla que ja se n’ha parlat moltes vegades i tothom sap de que va. Només dir que els jugadors li diem l’Olímpic, humorísticament, arran d’un dia, que abans de començar un partit, uns jugadors de l’equip rival ho van dir, enfotent-se de les instal•lacions. Les pitjors instal•lacions de la província de Barcelona (com a mínim). Des d’aquell dia alguns dels jugadors més veterans ens vam revelar i vam començar a parlar de l’Olímpic als foros de futbol i cada cop que parlàvem amb algú vinculat a l’esport penedesenc. Era una forma de assumir la vergonyosa situació del camp i alhora l’orgull de poder defensar un dels equips més antics del Penedès. Un equip que ara té unes vergonyoses instal•lacions, però que fa unes dècades tenia el millor camp de la comarca.


Com tothom sap, el camp d’Olesa és de terra, en uns temps on la majoria de camps són d’herba sintètica. Això és una putada!, però n’hi ha molts camps de terra que estan en bones condicions. Tampoc, no ha de ser l’herba l’única solució. L’herba és cara d’instal•lar i cara de mantenir i probablement un minúscul poble com Olesa, tal i com és ara, no es pugui permetre herba artificial. Encara que sorprèn que municipis, no molt més grans, com La Granada, Sant Cugat Sestgarrigues, La Múnia, Sant Quintí de Mediona, Sant Martí Sarroca o Torrelles de Foix tinguin unes instal•lacions impressionants amb herba sintètica. Però com deia, no és imprescindible tenir herba i segurament és un llast molt cal d’assumir. Ara bé, es poden fer moltes altres coses. Coses que s’han fet en el passat. Almenys si es vol evitar la impugnació de partits per part d’equips rivals, com ha succeït algun cop aquest any.


Tothom deu saber que el camp no és municipal, és propietat del Bisbat de Sant Feliu. Per tant, el Bisbat ha d’autoritzar el que es faci al camp. Almenys en teoria. L’Ajuntament d’Olesa ha assumit moltes vegades el manteniment parcial del camp. Amb escassa inversió, però amb un mínim de preocupació. Això, sembla que s’ha acabat amb l’actual govern. I d’això és del que volia parlar avui. Fa dos anys es van reformar els vestuaris (va ser l’última cosa en la qual vaig participar com a regidor) un cop acabades les obres es va trigar més de sis mesos en col•locar unes perxes i uns bancs. Després van començar els problemes amb l’electricitat. Com que els escalfadors d’aigua nous són elèctrics (abans eren de butà), la potència que hi ha contractada al camp, sembla que no és suficient pels quatre minifocus que hi ha i pels escalfadors. En conseqüència, des que vam començar els entrenaments al setembre, estrany era el dia en que no succeïa alguna cosa. Uns dies els escalfadors no rutllaven, altres la bomba fallava i ens quedàvem ensabonats a mitja dutxa, etcètera. Per no parlar dels dies que els focus no es mantenien encesos o petaven a mitja sessió i havíem de plegar abans d’hora.


Aquests entrebancs s’anaven superant amb força de voluntat i durant la tardor els entrenaments anaven disminuint. Però al mes de desembre va venir la gota que va vesar el got. Un diumenge en arribar al camp per jugar, ens vam trobar un dels pals de focus tirat a terra, sense els focus, òbviament. Algun il•luminat havia decidit emportar-se els tres minifocus. Es va donar l’avís a l’Ajuntament i aquest en un temps raonablement ràpid, tenint en compte que hi havia el Nadal pel mig, va respondre col•locant un nou pal de fusta amb un parell de focus nous. El problema es que la potència d’aquests focus no dona ni per il•luminar el córner. A principis de gener l’equip va intentar entrenar un parell de cops, però es va veure que si no ens posàvem un casc d’espeleòleg era missió impossible.


A hores d’ara, començant el mes de març i quasi dos meses després, encara esperem una solució. Mentrestant, entrenem pagant. Sí. Agafem els cotxes i ens anem a Gavà on per 90 euros llogues un camp durant una hora i fas un partidet. Després la resta de dies, cadascú se’n va a córrer pel seu cantó i així ens presentem als partits. Això indubtablement està afectant al rendiment esportiu de l’equip. L’Olesa mai ha estat un equip capdavanter. Però portàvem tres anys amb molt bons resultats, clar que el nivell de compromís dels jugadors (majoritàriament d’Olesa) i els dos entrenaments setmanals ajudaven molt. Aquest any, això s’ha acabat i el resultat es pot veure en la classificació. Quarts per la cua, tot i el espectacular resultat d’aquest darrer diumenge.


En uns dies on sembla que la població d’Olesa està molt sensibilitzada amb les mancances del poble, sembla convenient donar a conèixer les deficiències del camp de futbol. Camp on juga l’únic equip esportiu federat del municipi (i que ningú em digui que la caça és un esport, si us plau!). I on ve fent-lo des de fa més de 40 anys. Equip que cada setmana, any rere any porta el nom d’Olesa per tota la comarca. I de fet, abans que comencés la polèmica de les campanes, qualsevol recerca a Internet sobre Olesa de Bonesvalls et conduïa directament a l’equip de futbol.


Però clar, igual que succeeix amb les campanes, amb l’església hem topat. Tant les campanes com el camp de futbol són de l’església i són els que han de solucionar el tema.


O potser, l’Ajuntament pot fer més?