Decepció total

Darrer partit de la primera volta i darrera decepció de la temporada.
Ahir va ser un d'aquells partits on es demostra que al futbol jugen onze més els suplents i on unes poques errades poden enviar a la merda un gran partit de l'equip. També es va demostrar que els partits duren noranta minuts i que tots ells són importants. L'Olesa va fer vuitanta magnífics minuts. Van sobrar els cinc primers i els cinc últims. En la resta de temps, podriem haver fet cinc o sis gols, pero.... només compten els que entren.

Anem al resum. Novament 17 jugadors a la convocatòria, fet que provococava que un havia de quedar-se sense jugar. La setmana passada fou l'Andrés, aquesta vam ser Fran i jo. L'alineació del partit era la següent. Ruben Begarita en la porteria (tercer partit consecutiu de titular), Pino i Sevillano la parella de centrals. Marcos y Daniel en els laterals. Andrés i Manel al mig del camp. Toni, Guille i Martínez de mitjapuntes i Ferran al capdavant. L'equip era pràcticament el mateix de la setmana pasada amb només dos canvis. Calia continuar confiant en els que van fer un bon partit contra l'Avinyonet.

Deia que els cinc primers minuts van ser dolents. De fet, l'equip va sortir una mica despistat i fruit d'això el Castellví, es va avançar amb una bona vaselina del seu davanter. Una passada en profunditat, que va rebre el davanter i davant el qual, res va poder fer Begara. Novament començavem perdent el partit. El despiste va durar alguns minuts més. Però al quinze de la primer, quan l'Olesa començava a controlar el partit, un gran servei de banda de Ferran va ser rematat de cap a porteria per Guille possant l'igualada al marcador.
A partir d'aquí domini clar del Olesa, amb multitut d'ocassions de gol. Martínez, Toni, Ferran, Guille i fins i tot Manel i Andrés, es van fer un fart de robar pilotes i arribar a àrea possan en dificultats a uns dubitatius defenses i a un insegur porter. Però la pilota no entrava. Finalment un rebuig de la defensa va quedar morta a la frontal i Martínez va engaltar una canonada a l'escaire dret de la porteria. Era el minut 35 i feiem el 1-2. L'Olesa va seguir atacant i cinc minuts després Guille va aprofitar una gran assistència de Martínez per fer el 1-3. Encara va haver-hi alguna ocassió més, però no va donar temps a fer més gols. Jugadors al vestidors.
La segona part va començar amb el mateix guió, amb moltes ocassions pel Olesa i amb molta contundència al centre del camp. Begara, pràcticament no intervenia, tot i que va haver de fer alguna intervenció de mèrit.
Als 15 de la segona meitat, José Luis va començar a fer canvis. Mario va entrar en lloc d'un esgotat Martínez i cinc minuts després Dani va substituir a Andrés. El desplegament físic, fet durant l'hora anterior va començar a notar-se i el Castellví de mica en mica va anar guanyant el mig del camp, tot i així, l'Olesa va fer algunes ocassions més, que malauradament no acabaven en gol. Semblava que la victoria estava controlada i que no es podien escapar els tres punts. Al minut 76 Francesc va entrar en lloc de Toni que estava mig mort i al 79 Bojan va substituir a Ferran. Entrava al camp sang fresca i jove, per aprofitar algun contracop i mirar de sentenciar el partit.
Així vam arribar al fatídic minut 85. Una jugada envolicada a l'àrea de l'Olesa acaba amb una falta clara de Marcos i el consecuent penal. Begara encerta la trajectoria i no aconsegueix aturar la pilota. 2-3 i cinc llarguíssims minuts pel davant. El Castellví intenta penjar pilotes a l'àrea però no en treu profit. Van passant els minuts lentament fins que a l´últim minut de partit, Mario controla una pilota, rep una falta i es cau fent-se el mort (segurametn no era ni falta) els jugadors del Castellví no llencen la pilota fora, continuen l'atac per la seva banda dreta, aconsegueixen apropar-se a l'àrea i Marcos atura el joc amb una falta clara. Tampoc aquí va veure groga. Mario es recupera i tothom es fica a l'àrea. La falta és molt llunyana a uns deu metres fora de l'àrea i escorada cap a la banda. És la típica falta, que has de llençar al punt de penal perquè algú entri al remat de cap. El jugador del Castellví xuta i la pilota va a mitja alçada, cau al mig de l'àrea, bota i es dirigeix cap a la porteria i inexplicablement, Begara no l'agafa i acaba en gol. És una jugada del tot desgraciada, però que és de les que passen al futbol. Ningú va ser capaç de rebutjar la pilota, ningú va ser capaç de desviar la trajectoria i ningú va ser capaç d'evitar el gol. Igual que ningú havia estat capaç de fer el quart de l'Olesa i ningú havia estat capaç de mantenir la pilota fora del nostre camp. En fi... no havia temps per més. 3-3 i dos punts que volen.
Amb aquest resultat baixem un lloc a la classificació i ens queda una sensació de decepció total. Cal reflexionar sobre el que cadascú fa al camp i no quedar-se només amb l'error de l'última jugada. Errors n'hi ha molts al llarg del partit i molts d'ells tenen la mateixa repercusió.
La setmana vinent comencem la segona volta al camp de la Palma de Cervelló.