Reflexions climàtico-urbanístiques

Aquest darrer cap de setmana, l'illa de Madeira (Les Canàries de Portugal) s'han convertit en el centre de la informació mediàtica. El motiu han estat unes fortes tempestes que han assolat la capital Funchal i que han deixat algunes desenes de morts.
Sovint, sentim a la televisió notícies d'inundacions i de les destrosses que aquestes fortes tempestes provoquen en les construccions humanes. Aquest hivern, especialment plujós a l'Estat Espanyol, ens està oferint un bon nombre d'imatges amb destrosses d'aquest tipus. Però, segur que tots nosaltres guardem a la retina nombroses escenes d'arreu del món. Potser les més habituals són les inundacions al sud-est asiàtic, les riuades a Sud-amèrica o les esllavissades de fang que es produeixen als països centreamericans. Tot i així, imatges d'inundacions són habituals a qualsevol lloc del món.
La pluja és un element del clima molt habitual. Sempre ha plogut (per sort) i sempre ho ha fet amb diverses intensitats. De vegades, quan veiem aquestes inundacions, el primer que ens ve al cap són efectes catastròfics deguts al mediàtic Canvi Climàtic o fins i tot en altres temps, èpoques o llocs es pensa en càstigs divins. Res més lluny de la realitat, molts climes, estan caracteritzats per precipitacions intenses o torrencials en moments puntuals. De fet, si agafem com a referència el clima Mediterrani (el dominant a les nostres contrades) i pensem quina és la seva descripció, hauríem de dir quelcom com "es tracta d'un clima caracteritzat per hiverns amb temperatures suaus, estius calorosos i eixuts, amb poques precipitacions anuals. Aquestes precipitacions es concentren fonamentalment a la tardor i a la primavera en forma de fortes tempestes" és a dir, que el normal és que al clima mediterrani igual que succeeix a molts altres climes, sigui habitual trobar-nos períodes de intenses precipitacions.
Així doncs, les actuals inundacions i catàstrofes, no haurien de justificar-se amb el comportament del clima, almenys no només. De fet, n'hi ha una reflexió molt més fàcil de fer i comprendre des del punt de vista de la geografia. La Geografia, és la ciència que estudia les interrelacions que es produeixen entre el territori físic i els éssers humans. Així doncs, tinguem també en compte l'ésser humà. Al llarg dels darrers cent anys la població mundial ha crescut considerablement, podríem dir que s'ha quadruplicat, apropant-se als set mil milions d'habitants (mentrestant, òbviament la superfície terrestre no ha crescut). En segon lloc, durant el darrer segle s'ha produït un altre procés de vital importància per les societats actuals que és l'augment de la urbanització. És a dir, l'augment de població urbana. Les ciutats cada cop apleguen més milions de ciutadans i els pobles i les àrees rurals van minvant la seva població. El creixement demogràfic de les ciutats comporta, sense cap mena de dubte un augment de la densitat i alhora un creixement de la superfície construïda.
Aquest procés d'urbanització, aquest creixement de les àrees urbanes, aquesta densificació, s'ha produït a més, a les franges litorals. Espais on es concentren bona part de les ciutats del món. Augmentant d'aquesta manera, una major probabilitat de catàstrofe en cas de que hi hagi incidències meteorològiques en aquests indrets.
Així doncs, el que ha passat a Madeira, tal i com alguns mitjans de comunicació han estat comentat aquests dies no és només a causa d'una extraordinària tempesta (que segur que ha estat forta, però no única en la història recent) sinó més aviat a causa del descontrol de les construccions humanes. Llegir notícies a Público, el País.
Per acabar, que no volia jo fer un post tant llarg. És important reflexionar sobre aquestes incidències i tenir en compte, que quan les lleis urbanístiques són excessivament rigoroses, normalment no és perquè el polític o el tècnic de torn hagin decidit tocar els collons al personal, sinó que generalment existeixen motius de pes, prevenció d'inundacions, controls de mobilitats, existència de recursos naturals, avaluacions d'impacte mediambiental, etcètera. Així, a Catalunya que actualment (des de el 2002) tenim una de les lleis d'urbanisme més restrictives del món, una de les lleis més exigents, hauríem de valorar-ho com un fet positiu que està pensat per poder controlar i prevenir moltes de les desgràcies que han passat al llarg dels darrers anys. Pensem que a la resta d'Espanya, la llei no és tan restrictiva, només cal mirar les incidències que es produeixen a les Balears, Andalusia o la Comunitat Valenciana. I aquesta setmana sense anar més lluny s'està discutint a Galícia la possibilitat de retirar una llei feta l'anterior legislatura on es prohibia la construcció d'edificacions a menys de 500 metres del mar, tornant així novament el caos urbanístic predominant a les costes gallegues.
Si no es té en compte tot això, ja sabem que cada tardor, quan s'aproximi la gota freda hi hagi tempestes als litorals, les rieres s'ompliran i totes les construccions que no hagin respectat les distàncies recomanades; tots els ponts que s'hagin fet sense tenir en compte els períodes de retorn i els estudis d'inundabilitat; totes les activitats emplaçades sense tenir en compte la solidesa del sòl; tots els reomplerts fets sense un projecte que garanteixi la seva compactació, etc... es veuran afectats i probablement provocaran una desgràcia. I aleshores ens haurem de preguntar,
Aquestes desgràcies són culpa de la natura o de la irresponsabilitat humana?