dimecres, 10 de febrer del 2010

El meu primer drac

L'altre dia, vaig mostrar unes fotos de les darreres miniatures que havia pintat: les ballarines èlfiques. Vaig, dir que els elfs silvans, són un dels exercits que més m'agraden del món Warhammer i de fet, tinc un bon nombre de figures d'aquest exercit. Tinc la princesa Ariel i el Rei Orion, tinc un elf a sobre d'un cèrvol, un altre a sobre d'un falcó, tinc uns quants muntat a cavall, tinc driades (que són una mena d'ents), evindentment tinc soldats a peu i per últim tin un general a sobre d'un drac.

el cap del drac.

detall del genet
Com dic al títol, aquest va ser el primer drac que vaig pintar de Games Workshops. Anteriorment havia pinta altres de la col·lecció Mithril, amb la qual vaig iniciar-me en el món del miniaturisme (ja parlaré d'aquests algun altre dia). El drac dels elfs silvans el tinc des de fa deu anys, me'l va regalar la Laia pel nostre primer aniversari i realment va ser una de les figures que més reptes m'han provocat. La cua i el coll són molt recargolats i això obliga a montar-ho tot sencer abans de pintar-ho. A més, calia una bona dosis de masilla per tal de tapar les escletxes, per últim la imprimació era vital i després la pintura. Les il·luminacions eren complexes i els colors eren nous per mi, sobretot els blanc-groc de la panxa. El verd el control·lava bé, però la panxa va ser tot un repte. Finalment el vaig acabar.

vista frontal del drac

Una figura tant maca com aquesta es mereixia una bona peana, així, que vaig construir un petit diorama amb uns arbres caiguts. No era qüestió de fer tot un bosc. Tot i que aquesta idea en dona boltes pel cap darrerament. Amb tantes figures d'aquest exercit, potser podria fer-se un bon diorama forestal. No ho sé.... caldrà rumiar-ho.

Vista lateral del drac i la peana.



Bé espero que us hagin agradat aquestes imatges. Proximament més...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si que són molt macos,m'agraden més, què vist sense fotos. Però suposo què tot aixo necessita molt d'espai per posar-ho a casa.

Calavifa ha dit...

Deu n'hi do. Encara que a l'IKEA venen unes vitrines que no són molt cares on hi caben unes quantes figures. El problema, es clar, està en trobar parets on col·locar aquestes vitrines.

Per cert, podries signar, no?