Els camps de Pelennor

Fa algunes setmanes vaig posar aquí les fotografies que havia fet de la maqueta de la piràmide. Aquella ha estat la maqueta més gran que he fet fins ara, però aquest cap de setmana sense futbol he pogut acabar, per fí, la maqueta més densa que mai havia fet. Un diorama bèl·lic en el qual aparèixen 90 figures, ni més ni menys. Tot un repte de pintura i de col·locació.

Aquest diorama tal i com indica el títol i com vaig comentar el dia de la piràmide, representa una escena del Senyor dels Anells. Aquesta obra escrita per J.R.R. Tolkien fa més de cincuanta anys, ha agafat una major popularitat arran de les pel·lícules fetes per Peter Jackson, a principis d'aquesta dècada.

Alguns dels cavalls d'Harad imprimats preparats per ser pintats.

Una de les moltes distribucions que vaig fer de les figures per la peana mentre calculava les dimensions i la forma del diorama.

Un dels cavallers harad abans de pintar.

La batalla dels Camps de Pelennor, és potser la batalla més espectacular que es veu a les tres pel·lículas, únicament comparable a la de l'abisme de Helm. En aquesta batalla, hi ha la confrontació entre les forces del bé i del mal, representades les primeres pels rohirrims i els gondorians i les segones pels orcs de Mordor i els haradrim del sud (més informació). De tots aquest exercits, potser els haradrims són els més espectacular, sobretot perquè compten amb les montures més grans de la Terra Mitjana: els mumak o numakils.

Pintant figures. L'estiu és sempre la millor època per pintar, especialment en vacances.

Així, en la meva maqueta he agafat una d'aquestes figures com a centre de la confrontació, d'aquesta manera, l'exercit haradrim és el representant de l'obscuritat (he obviat doncs els orcs, ja tindran protagonisme algun altre dia). Dels exercits humans, els rohirrims eren els que més van lluitar contra els mumaks, tot i així he afegit algun gondorià a cavall.

Bé, una vegada contextualitzat la peana, anem a la descripció de la mateixa, tot i que amb la visualització de les fotos hauria d'haver-hi suficient. Com deia abans és el diorama més dens que he fet mai, en una base de 42x36, he ficat 90 figures, una de les quals ocupa gairebé un terç de la base. Així, el més important era donar-li vida i evitar que semblés un amuntegament de miniatures col·locades de qualsevol forma. I així, comportava indubtablement fer nombroses conversions de les diferents figures. Amputar membres, recol·locar armes, provocar xocs entre els contendients, en fi, tot un seguit de petit detalls que s'anaven pasant pel cap i que intentava reproduir.

Vista de la maqueta des del darrera, en aquest cantó abunden els soldats d'Harad,

amb els seus colors típics, vermell, púrpura i negre.

L'error que he comés, és que tot això ho he fet, amb les miniatures ja pintades i sempre és una mica més complicat, però crec que el resultat ha estat correcte. Pel que fa a la base, únicament, l'he cobert amb un terra sorrenc i l'he pintat en colors verds i marrons. Això, sí, per sobre del terra hi ha armes, restes humanes i tot un seguit de petjades i altres petits detalls dificils d'apreciar en fotografia.

Castell del Mumak amb més de vint figures. Alguns dels estandarts són

de fabricació casolana, així com totes les cordes.

Per cert, les 90 figures són: 1 mumak, 6 cavallers de Harad, 6 cavallers de Gondor, 12 cavallers de Rohan, 41 soldats d'Harad a peu (molts d'ells dalt del mumak), 22 soldats de Rohan a peu, 1 genet mahud i 1 Legolas.

Aquí sota detall del genet Mahud, els que heu vist la pel·lícula el recordareu per

la quantitat d'arracades que portava, així com el maquillatge de la cara.

Aquest darrer personatge ha estat un detallet que m'he permés i amb el qual he intentat reproduir una de les escenes de la peli, on Legolas puja sobre d'un Mumak i ell tot sol el derrota. Aquesta escena és molt bona ja que acava amb un comentari de Gimli "aquest només compta com un" degut a la seva particular competició de veure qui mata més enemics.

Legolas, amb el seu arc a sobre del Mumak.

Al fons es veu la seva darrera víctima.

El rei Mahud, una altra gran figura, per liderar el Mumak.

Evidentment pintar 90 figures ha estat una feina de gairebé dos anys, de fet, com es pot veure en alguna fotografia, aquest diorama el vaig començar a preparar a l'estiu del 2008, quan ja tenia totes les fiigures de Rohan pintades.

La densitat de figures en algunes parts del diorama és bestial.

Aquí resalta el verd dels cavallers rohirrims.

En aquesta imatge, es pote veure en primer pla

un rohirrim seccionat per la meitat.
Alguns detalls de la peana. D'aquesta imatge destaca el rohirrim a cavall que està decapitant a un soldat a peu. També es poden veure soldats d'Harad amb llances atacant un cavaller.

Bueno, crec que no cal que m'enrotlli més, gaudiu de les fotos i espero mostrar-vos d'aquí poc, la nova maqueta que estic preparant, un cementiri i una petita església, amb vampirs i zombies.

Una altra imatge on es veu la confrontació de la infanteria.

Per acabar una imatge de conjunt a resolució més alta, per tal de pogueu ampliar-la. De totes formes totes les fotografies s'amplien si cliqueu a sobre.