Normalment no utilitzo aquest bloc per parlar de política. Els que aneu llegint-lo sabeu que bàsicament parlo de l’equip de futbol, de llibres, de miniatures, dels esdeveniments que es produeixen a Olesa i només de tant en tant reflexiono sobre la política local.
Tot i això, avui el cos em demana fer alguns comentaris a nivell personal. Reflexions que em surten de dintre després de les gairebé tres hores de ple d’ahir. Un ple molt interessant on tothom va poder expressar allò que creu. Llàstima que no haguessin vingut 300 persones més!
Molta gent em deia en acabar que m’havien deixat amb el cul a l’aire. Em preguntaven que com em trobava i volien donar-me ànims. I ahir i ara us dic a tots que em trobo perfecte. M’he tret un pes de sobre. He complert amb la meva feina i amb els meus principis. He fet allò que vaig dir que faria quan vaig començar aquesta aventura l’any 2007. Ara tothom en té coneixement d’en que consisteix el Pla de la Savina, dels seus avantatges, del seu impacte, de les seves repercussions i el que és més important, sap que en pensa cada grup polític.
Durant més d’un any he treballat en aquest projecte formant part de tres equips de govern diferents. He assistit a moltes reunions amb tècnics municipals i d’altres estaments. I un cop analitzada tota aquesta informació, crec que aquest projecte és magnífic per al nostre poble.
Fa quatre anys que estic vivint a Olesa, tot i què, des de principis dels vuitanta he fet d’Olesa el meu espai de vida, primer els caps de setmana, després durant les vacances i ara al cent per cent. D’aquí un parell de mesos tindré un nen i em preocupa quin poble es trobarà. Lluito perquè tingui el millor possible, dintre de les limitacions d’un poble de menys de 2.000 habitants. No podem pensar en miracles ni il•lusions. Hem de saber que pot ser Olesa i en base a això, ser coherent. Em sap greu no poder fixar un calendari real sobre l’ampliació de l’escola. Vull que el meu fill vagi a un col•legi el millor possible, no tenir que portar-lo a Vallirana. Em sap greu no poder oferir al municipi una nova àrea esportiva. Em sap greu que el camp de futbol sigui privat i estigui en un estat lamentable. No vull tenir que estar veient el camp del Begues amb enveja i que el meu nen tingui que anar allà a jugar. I em sap molt de greu que a Olesa no hi hagi habitatges assequibles a aquells que no tenen 350.000 euros, perquè jo encara he de viure a casa dels pares. Que està molt bé, però no és el que un desitja. No vull tenir que anar a viure a un pis a Vilafranca i des d’allà dir que Olesa és fantàstica i fer veure que me la estimo molt.
En fi. Només dir-vos a tothom, que continuaré lluitant perquè es duguin a terme projectes per millorar Olesa de Bonesvalls. Continuaré amb la mateixa força, sabent qui ens recolza, perquè no oblido que hi ha molta gent que em dona suport i que durant aquest cap de setmana s’ha mostrat optimista. Sens dubte el divendres 26 de març va quedar a sobre de la taula un projecte molt interessant pel nostre poble. Espero que no hagi estat una oportunitat perduda per sempre. Tot i així el temps posarà a cadascú al seu lloc.
Per a més informació sobre el Pla de la Savina i la posició d’UPO podeu entrar al blog d’Units per Olesa. També em podeu consultar qualsevol dia o venir a veure’m a l’Ajuntament.
7 comentaris:
Des-de la meva humil aportació, diría que el que Olesa necessita es explotar el seu potencial.
Quin potencial?, busqueu-lo que n'hi ha, i molt! i no em refereixo a canteres!
Santi
125 habitatges, 125 famílies, 400 persones. Amb la mateixa sanitat?, amb el mateix transport públic?. D'aixó no en vaig sentir ni mitja paraula al ple.
Escola ampliada amb un cert criteri (ubicada al centre del poble i amb àrea d'esbarjo), zona esportiva perquè la gaudeixin tots els joves i no tan joves d'una manera concentrada, i una àrea residencial amb habitatges assequibles (o més assequibles que la oferta actual al poble). Tot això a curt termini i sense especulacions de temps o d'aprovacions de plans generals, etc. No sé senyors, però els trens passan una vegada i s'hauria d'haver aprofitat. He viscut a Olesa molt de temps i al final, amb els meus 28 anyets, m'he hagut d'hipotecar en un pis de 50 m2 a Gavà, perquè a Olesa era inaccessible comprar un terreny i fer-te un casa, en definitvia crec que és un bon pla per al municipi en conjunt.
Un saludo.
Andrés
Jordi,
Creus que podrem tenir més i millor sanitat i més i millor transport sense augmentar la població?
Et puc assegurar que al Departament de sanitat ho tenen molt clar 1.200 targetes sanitàries hi ha a Olesa, doncs aquest és el servei sanitari que correspon.
I del transport? doncs les empreses que actualment fan servei a Olesa estan desitjant de reduir-ho perquè ningú ho fa servir.
Sens dubte, l'única forma real de millorar aquests serveis passa pel augment demogràfic. Almenys així ho crec jo.
Salutacions i gràcies per opinar.
No es pot discutir en aquests termes.
És un error voler més habitants per tenir més serveis. És un peix que es mossega la cua. No ens enganyem.
Primer hauríem de DEBATRE quin poble volem. I encara no ho hem fet. Volem un POBLE? què volem, realment? El POUM és una oportunitat que no hem sabut encara aprofitar. Seguir fent pedaços de pedaços no ens porta per bon camí.
SALUT!
Rosa Soler
Rosa totalment d'acord amb tu. El POUM és la sol·lució a tots els problemes urbanístics. Però aleshores tinguem paciència, ens haurem de sentar a discutir i a esperar uns quants anys.
Estant d'acord amb això també crec que s'ha de saber valorar els avantatges que dona al nostre municipi una proposta com la que hi ha a sobre de la taula. Encara així, podem deixar passar l'oportunitat, de bon segur no és el primer tren que deixem passar i segurament no serà l'últim tampoc.
Però siguem conscients tots, quan demanem i exigim sol·lucions a curt termini.
Salutacions.
Bona tarda, sóc veí de Ca N'Olivella; el meu nen va a l'escola d'Olesa i m'estic pensant empadronar-me a Vallirana amb l'objectiu de canviar al nano de col.legi, ja que l'oferta educativa que s'ofereix a Vallirana, és molt més completa que la que tenim al nostre poble. Crec que si no volem que tots els pares es plantegin traslladar als seus fills d'escola, hauríem de plantejar les solucions a curt termini, si l'opció més ràpida és la creació d'un nou barri perquè comencin a ampliar l'escola, em sembla perfecte. No entenc massa de plantejaments urbanístics, però si la realització d'un POUM triga 5 o 6 anys, els nostres nens no podran anar a la nostra escola actual.
Joan.
Publica un comentari a l'entrada