Avui en acabar el partit de l'Olesa he sentit a la ràdio una de les notícies més tristes dels darrers mesos: l'actor i humorista Pepe Rubianes havia perdut la guerra contra el càncer i ha mort als 61 anys.Era segurament un dels humoristes més estimats de Catalunya i un dels més impresentables. Amb el seu segell particular anava de programa en programa i tenies les rises garantitzades. Fa poc temps es va ficar enmig d'una polèmica per unes declaracions al Club d'Albert Om, on en el seu particular llenguatge se'n fotia de la unitat d'Espanya. Eren unes declaracions tan coloquials que clarament mostraven el estil Rubianes. La veritat és que em va sapiguer molt de greu l'ofenisva dels feixistes fastigosos espanyols que van iniciar accions contra uns comentaris d'allò més divertits. Si els lleguiu en el llibre que va publicar fa uns anys de títol Me'n vaig, veureu com eren de ridicules les protestes.
En qualsevol cas, era un humorista impresionant. Recordo que vaig anar a veure'l a un teatre de la Rambla i ell solet durant dues hores ens va fer riure sense parar. Les seves històries sobre els negres de Kenia eren per morir-se i només sentir-lo explicar la seva vida, des de la seva Galícia natal fins Barcelona eren expectaculars. Tot i que probablement el show més gran que ha fet aquest home va ser a la dècada dels noranta, quan juntament amb Toni Soler van grabar un Malalts de Tele, de dotze hores. No el vaig veure sencer, però va ser una de les apostes més disparatades de la televisió. Va fer-se famòs amb la sèrie de televisió Makinavaja, que tot i que no em va agradar molt (el record de Andrés Pajares en les películes pesava massa) va fer un gran paper i la sèrie homenatgeava al més famós dels personatges de Ivà (un altre gran de l'humor)
En fi, imagino que les seves cendres reposaran a Kenia, país que s'estimava i on ha passat moltes temporades. En qualsevol cas, els que hem tingut la sort de veure'l a la tele i en viu, ens quedarà un gran record d'aquest gran humorista. Potser un dels millors de les dues últimes dècades. Era un humorista a pel, sense disfresses, sense escenografia, sense crear personatges. Simplement Rubianes.
Descansi en pau. I com tantes vegades passa he de recordar aquella cançó que Brian May va escriure a Freddie Mercury:
Only the Goods die young.
(només els bons moren joves)
2 comentaris:
Totalment d'acord amb tu.
Recordo sempre frases dels seus espectacles que repeteixo com a frases fetes: "eztoy perdido y requeteperdiooooo!", "venimos a prederte", "chua,chua...", "clincquiticlinclinc....",...
Compartir una taula amb ell era no saber mai si la història que t'explicava era certa o se l'acabava d'inventar. Encara avui no sé del cert si el seu avi era català de debò...
Avui s'ha fet el silenci.
Ha estat un cop dur. En Joan hi havia treballat.
En pepe era... l'irrepetible Rubianes.
Estic d'acord amb vosaltres és un dels millors, un home transparent,impresionant,..., no tinc paraules per descriure'l correctament.
Espero que on estigui segueixi repartint somriures.
Publica un comentari a l'entrada