Feia temps que volia parlar d'un dels meus periodistes i escriptors favortis. La setmana pasada va arribar el moment de fer-ho, però no vaig tenir aquells vint minuts que fan falta per seure tranquil·lament a l'ordinador, cercar la informació i escriure-la. Volia parlar de Juan Antonio Cebrián (res a veure amb Juan Luis Cebrián, cap del grup PRISA).
Juan Antonio Cebrián va ser un descobriment dels mesos d'estiu, quan a la nit em possava a pintar i escoltava la ràdio. Una barreja, que resulta d'alló més plaentera. Moltes nits em donaven les quatre o les cinc de la matinada, mentre anava pintant, elfs, orcs, guerrers del caos, dimonis i altres miniatures. Normalment escoltava la ràdio, perquè és l'única cosa que pots fer quan estàs concentrat en la pintura. Escoltava els programes esportius, fonamentalment el Supergarcía, d'un altre gran de la comunicació. Però aquest acabava a dos quarts d'una, i era molt d'hora per deixar la pintura. Així, buscant pel dial, em vaig trobar un programa que es deia la Rosa de los Vientos, un programa on es parlava d'historia, de ciencia, d'ufologia, de misteris i fins i tot de música, literatura i cinema. Un programa complert de l'estil dels que fa el Iker Jiménez. De seguida, la veu de Juan Antonio em va conquerir. Havia una secció del programa titulada Passatges de la historia que era fantàstica, encara no he aconseguit oblidar el primer que vaig sentir, dedicat a la vida de William Wallace, més conegut com a Braveheart. Ell, sol davant del micròfon relatant les peripècies d'un dels escocesos més famosos de la història. De seguida em vaig fer adicte al programa, de diumenge a dijous de 1:30 a 4:00. El problema va arribar quan va començar el curs, ja no podia fer els mateixos horaris, però de tant en tant l'escoltava.
Aquell primer estiu, debia ser l'any 1999 o 2000, vaig descobrir també, que a més del programa de ràdio escribia llibres. El primer de tots es titulava, no podia ser d'una altra manera, Pasajes de la Historia, i van fer-se més de 15 edicions, fins i tot una en català. Ràpidament el vaig comprar i després van anar sortint molts més: La aventura de los godos, La Cruzada del Sur, Pasajes de la historia II, Psicokillers, asesinos sin alma, La aventura de los romanos en Hispania, Mis favoritos: Los personajes más apasionantes de la Historia, Enemigos íntimos de la Historia, Enigma (juntament amb els companys de programa, Bruno Cardeñosa, Carlos Canales y Jesús Callejo), El Mariscal de las Tinieblas, La Aventura de los Conquistadores, Los Borgia, El Misterio de Tutankamón y otros personajes favoritos de la historia, al marge de edicions especials i pakcs d'aquests llibres.
La setmana passada, va presentar-se el darrer dels llibres d'aquest magnífic comunicador. Fuerza y Honor, escrit per la seva dona Silvia Casasola i pel seu amic Fernando Rueda. Segurament serà l'últim, i en ell s'explica la vida de Juan Antonio Cebrián, ja que malauradament va morir l'octubre del 2007, amb només 43 anys a causa d'un infart de cor. És per això, que volia fer-li el meu petit homenatge des d'aquí. Ha estat, sens dubte, un comunicador de ràdio meravellós durant gairebé 20 anys, i la seva producció literaria adreçada a tots els públics, és una fantàstica mostra de com explicar la història de forma sencilla.
Per cert, dos apunts finals. El programa de ràdio, dirigit per Bruno Cardeñosa, continua emetent-se els caps de setmana, dissabte i diumenge de 1:00 a 4:00 a Onda Cero, 540AM. No està Juan Antonio, però encara és agradable de sentir, i especialment el diumenge, quan es fa la Zona Cero és altament recomanable.
I per últim, i el que més em va sorprendre d'aquest home quan el vaig poder conèixer l'octubre del 2002: era cec.
Podeu obtenir més informació a la seva pàgina personal www.juanantoniocebrian.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada