Una de llibres

Avui parlaré de dos llibres que han estat notícia les darreres setmanes, per motius diferents. Dos llilbres molt diferents.

En primer lloc La Hermandad de la Buena Suerte, darrer Premi Planeta, escrit pel filòsof Fernando Savater. Aquest personatge, és bastant famós per la seva vinculació als moviments pacifistes d'Euskadi. Nascut el 1947 a Donosti és professor de filosofia a la Complutense. Més conegut pels assatjos, m'ha sorprés amb aquesta novela d'aventures ambientada en el món hípic. La historia és molt senzilla, bàsicament uns mercenaris que han de trobar a un joquei segrestat. Però el més interesant de l'obra són les reflexions que es fan sobre la sort: la bona i la mala.

L'altre llibre del que volia parlar és un que va ser la gran revolució de finals dels 90 (concretament 1996) i que amb l'atac a les Twin Towers, va agafar un inusitat protagonisme. Em refereixo al Xoc de Civilitzacions (en català Ed. Proa, 2006 i en castellà Ed. Paidós, 1997 i 2005) , de Samuel P. Huntington, que va morir el darrer 24 de desembre a l'edat de 81 anys. Aquest politòleg nord-americà, neoconservador es va fer famòs amb aquest llibre on a grans trets es planteja que davant la caiguda del mur de Berlin, les ideologies perdien pes en la confrontació mundial, essen la cultura i fonamentalment la religió la base de les noves disputes. Amb l'irrupció del fonamentalisme islàmic a occident, les seves tesis van ser recuperades, utilitzades, criticades, mal-interpretades al gust de cadascú. Autors con Fukuyama, Harvey, Brzezinski, Stiglitz, Segura -a casa nostra- i molts altres van escriure obres i articles opinant sobre el famós xoc. I en qualsevol cas, el que si que es cert es que 500 anys després de les croades, novament sembla o ens volem fer veure, que vivim en un món on la creu i la mitja-lluna s'enfronten per obligació divina. Clar, que també tenim l'estel de David, pel mig.

En qualsevol cas, més enllà del seu significat i de la seva importància, són llibres de reflexió i de gaudiment interior.