Llibres i reflexions

Normalment no llegeixo amb un llapis a la ma. Moltes vegades he sentit dir que un llibre, sobretot quan és teu, s’ha de llegir amb llapis i marcar aquelles coses que et resulten rellevants, per la seva bellesa, per les seves reflexions o simplement perquè et criden l’atenció. Però la majoria de vegades llegim en llocs, on tenir una llapis a ma, no és fàcil: al sofà, al llit, en transports públics, etcètera. Però de vegades, dona la casualitat de que tens un llapis a ma i trobes en un llibre alguna cosa significativa, i aleshores aprofito per marcar-la. La gràcia després, es transcriure aquelles coses en algun lloc on les pugis trobar més endavant.

De vegades, penso quin és l’estil literari que més m’agrada i és difícil decidir. M’agrada llegir una mica de tot, però potser els thrillers i les novel•les negres siguin la meva predilecció. El ritme que agafen i la intriga en que submergeixen al lector, crec que cap llibre les té. Tot i que altres gèneres com l’històric o la fantasia, de vegades també assoleixen aquest ritme.

Un dels últims llibres que he llegit –thriller policíac- evidentment, m’ha donat un d’aquells paràgrafs que bé de gust guardar-se i que aquí transcriuré. El llibre en qüestió, es diu The likeness traduït al castellà amb el títol “En piel ajena” escrit per Tana French. Tracta d’una policia que s’infiltra entre un grup d’amics sospitosos d’assassinat. Per infiltrar-se aprofita la semblança que té amb la noia morta i ocupa el seu lloc. El llibre és entretingut i bastant sorprenent. Està ambientat en una petita població d’Irlanda d’uns 500 habitants. La població es diu Glenskehy (evidentment no existeix en realitat) situada a prop de Rathowen una ciutat del centre del país. Els joves viuen a una casa victoriana emplaçada enmig del camp, anomenada Whitethorn House, on s’infiltra la policia.

En un moment de la història, un dels policies ha d’interrogar a un vilatà acusat de l’assassinat. El jove interrogat és un ramader que s’ha hagut de quedar a viure a Glenskehy i que anys enrere havia estat acusat de fer destrosses a la casa on viuen el joves protagonistes. En aquesta entrevista és on vaig trobar alguns paràgrafs interessants que em van fer reflexionar sobre la vida i evolució dels pobles petits.

Transcrit directament els fragments, en castellà que és en la llengua que he llegit aquest llibre. Podeu trobar aquests fragments a les pàgines 378-379 en la edició del Circulo de Lectores.

“-Podían haber hecho muchas cosas. Muchas. Hace cuatro o cinco años apareció un individuo por el pueblo, un hombre de Galway, como usted. Era un constructor. Le interesaba comprar Whitethorn House para transformarla en un hotel de lujo. Quería remodelarla: añadirle nuevas alas y erigir edificios aledaños, un campo de golf y toda la pesca; aquel tipo tenía grandes planes. ¿Se imagina lo que eso habría podido suponer para Glenskehy?
Sam asintió.
-Muchos puestos de trabajo.
-Mucho más que eso. Turistas, nuevos negocios interesados en satisfacer sus demandas, inmigrantes venidos a trabajar en esos negocios. La juventud se habría quedado en el pueblo, en lugar de largarse a Dublín a la menor oportunidad. Se habrían construido casas nuevas y se habrían pavimentado carreteras decentes. Una escuela propia de nuevo, en lugar de tener que enviar a nuestros hijos a Rathowen. Empleo para maestros, un médico, quizás incluso agentes inmobiliarios: gente con cultura. No todo de golpe, claro está. Habría necesitado varios años, pero una vez la bola echa a rodar… era justo lo que necesitábamos: un empujoncito. Una oportunidad única. Y Glenskehy habría resucitado.
(•••)
-si un hombre construye algo –afirmó-, tiene el deber de cuidarlo. Al menos un hombre decente. Si uno concibe un niño, su deber es cuidar de él mientras viva; no tiene derecho a matarlo porque así convenga a sus intereses. Si construyes un pueblo, tu responsabilidad es ocuparte de él y hacer lo necesario para mantenerlo con vida. No tienes derecho a quedarte de brazos cruzados y contemplar cómo muere sólo para poder conservar tu casa.”

Doncs ja està.

No afegiré res més. Únicament que sorprèn com en qualsevol llibre, si el llegeixes amb la atenció que requereix, pots trobar-te un fragment que et faci reflexionar. Aquest en va provocar aquesta sensació.