dissabte, 13 de novembre de 2010

Barcelona tràgica


Fa temps que no parlo de literatura, una altra de les meves passions. Ara que hem passo el dia a casa fent de cangur, una de les poques coses que Ferran hem deixa fer, és llegir. Aquesta setmana he estat llegint un llibre, que tenint en compte que demà fa una setmana que Barcelona va estar segrestada policialment per la visita del sr. Ratzinger, sembla molt oportú comentar.


Es tracta d’un llibre escrit per Andreu Martin, un escriptor català bastant conegut per les seves obres juvenils, amb el Flanagan de protagonista, qui no ha llegit algun llibre del Flanagan? (veure web del Flanagan). Aquest llibre, Barcelona Tràgica, no és juvenil i res té a veure amb les aventures del adolescent que vol ser detectiu. És un llibre ambientat en la Setmana tràgica barcelonina, de la qual l’any passat es va commemorar un segle. La setmana tràgica va ser una revolta social, que va provocar nombrosos incidents i morts a la ciutat de Barcelona. Va estar protagonitzada pels obrers, que emprenyats amb el govern, per mobilitzar els reservistes cap a la guerra de Marroc, van sortir al carrer a protestar. En aquests conflicte es barrejava la desesperada situació de les classes proletàries i el descontent amb el govern de Maura. Finalment, l’exèrcit i la Guàrdia Civil, van reprimir la revolta i van provocar nombroses detencions i morts.

Reflexiono sobre aquesta obra, ara que Barcelona ha tingut la visita del Papa, perquè durant la setmana tràgica igual que havia succeït en altres revoltes del segle XIX, a Barcelona, sempre que es volia protestar contra el sistema es cremaven esglésies i es lluitava contra el clergat (segurament Barcelona és una de les ciutats del món on més esglésies s'han cremat). Ara ens emprenya la visita del primer dels catòlics, però en el fons, a ningú se li acudeix pensar en una revolta per cremar esglésies. Suposo, que en el fons, avui en dia l’església ja no té el poder que ha tingut decennis enrere i ningú veu raonable ni necesari cremar esglésies. Ara les víctimes són altres, són els bancs, les botigues de les grans cadenes multinacionals i les marques. Sembla, que l’Església ja no és el que era. Tot i que veient el desplegament del diumenge passat un dubta del poder que l’Església té a Catalunya en l’actualitat.

Per cert, diumenge passat es van mobilitzar 20.000 agents de policies (segons la premsa) però, no tots eren policies. Si heu vist algunes imatges del recorregut de Benet XVI pels carrers de Barcelona, veuríeu Mossos d’Esquadra amb gorra vermella (a la fotografia inferior es poden veure les gorres vermelles), quan tothom sap que la gorra dels Mossos és de color negre. Doncs bé, aquest agents de gorra vermella són els estudiants de l’Institut de Seguretat Pública, que només porten dos mesos de formació i que van ser mobilitzats per tal d’omplir els carrers de Barcelona amb policies. Evidentment, no duien arma, ni podien fer cap actuació policial, i evidentment no van cobrar ni un duro per presentar-se a les cinc del matí a l’escola. En fi, el que es tractava era de tenir molts agents als carrers. El més curiós de tot, es que alguns dels que van treballar diumenge passat no acabaran sent Mossos perquè no aprovaran el curs. Ah! per cert, els aspirants de la Guàrdia Urbana de Barcelona també van treballar aquest cap de setmana, però això en el cas de les policies locals és més habitual. Treballen per les cavalcades de reis i altres actes i molts d'ells ja tenen experiència policial.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquest escrit més que una crònica del llibre, sembla un comentari negatiu per la arribada del Benet, oi?.
Salutacions. Isabel