El camp de futbol

En els darrers dies he parlat varies vegades d’instal•lacions esportives. He parlat dels meravellosos camps de futbol que hi ha pel Penedès i on un cop cada quinze dies juguem a futbol. Alhora també he parlat de la precària situació de l’Olímpic, el camp d’Olesa. Un cap obsolet en degradació on no es fan entrenaments des del desembre i que cada cop té menor activitat. Únicament un partit cada quinze dies (per cert, aquests dos propers diumenges tenim partit a casa).

En el meu paper de regidor a l’Ajuntament d’Olesa, en el darrer ple vaig preguntar al regidor d’Esports quina és la situació del camp de futbol i quines previsions té l’equip de govern de cara al futur immediat del camp. Un futur que des d’alguns sectors del club i l’equip cada cop es veu més fosc.

Aquí sota enganxaré una transcripció del que es va explicar en el ple. Una transcripció revisada i aprovada pel Sr. Ramos (actual regidor d’esports).

Abans de fer la transcripció faig un ràpid resum de la historia del camp. Molt per sobre i sense entrar en massa detalls. El camp de Futbol actual, construït al Pla del savinar a la urbanització de Can Xacó, va fer-se a principis dels setanta (anteriorment es jugava en un camp situat al parc de la Riera, del que res queda avui). Aquell camp es va fer en uns terrenys propietat del Bisbat de Sant Feliu que van ser cedits a la parròquia de Sant Joan (església d’Olesa) i aquesta va signar un acord de cessió de l’us per trenta anys al club de futbol. El club dirigit en aquella època pel Sr. Marià Tutusaus, va aconseguir finançament per tancar el recinte i construir els vestidors. Van arribar calers, fins i tot, de la Real Federación Española de Fútbol. Tan bona va ser la gestió en aquella època, que el camp resultant va ser un dels millors del Penedès. Amb quatre vestidors, grades i una caseta pel bar.

Des d’aquell moment, les inversions van desaparèixer del camp. No es va fer mai una correcta instal•lació de llum (només un parell de pals de fusta amb quatre focus). El manteniment del terreny era escàs i l’herba anava ocupant parts importants del camp. La sorra desapareixia apareixent a sota la pedra i la calç de dècades de pintar ratlles. Igual succeïa amb els vestidors i la resta de construccions. A principis de segle XXI el contracte de cessió va acabar. I inexplicablement durant uns quants anys ningú el va renovar. Els diferents interesos feien que no s’arribés a cap acord. Finalment l’any 2008 l’equip de govern del moment (del qual jo en formava part) va aconseguir un nou acord de cessió per trenta anys. Aquest cop entre Ajuntament i Bisbat. Un any després aprofitant una subvenció de la Diputació es va fer una mínima reforma dels vestidors, donant-li un aspecte molt més digne. També es van condicionar les grades i es van posar algunes tanques.

Però des de principis de 2010 no s’ha fet res més. En els darrers mesos hi ha hagut converses entre el Club i l’Ajuntament però sembla que sense massa novetats, de moment.

Bé, fins aquí la meva introducció.

Ara us deixo la transcripció de les explicacions del sr. Ramos. (És una mica llarg, però prefereixo deixar-ho íntegre. Si algun dia es penja el vídeo gravat aquell dia ja ho adjuntaré també.)

Resposta Jordi Ramos sobre les preguntes relatives al camp de futbol.


El camp de futbol és evident que està en unes condicions molt deplorables des de fa molts anys. S’han fet petites inversions que l’Ajuntament ha anat fent i que de vegades han comptat amb l’oposició del bisbat. Una de les conseqüències, era que l’equip de futbol entrenava en precari amb unes llums que hi havia, fa dos mesos, un d’aquest pals va caure, no sabem si provocada o accidentalment i els focus que hi havien van desaparèixer. L’Ajuntament, després de parlar amb el president del club, va buscar una solució provisional que va ser: tenim dos focus al magatzem anem allà i els posem. Aquests focus segons ens va dir el president eren insuficients però en aquell moment no hi havia partida pressupostària i no es podia fer gaire més.

Sé que el equip de futbol ha hagut d’anar a fer entrenaments a Castelldefels pagant-s’ho de la seva butxaca i a partir d’aquí hem començat una a treballar per trobar una solució. Com a regidor d’esports em vaig posar en contacte amb el regidor d’esports de Begues i des de la setmana passada tenim la cessió d’un camp de futbol de sauló a Begues il•luminat perquè l’equip temporalment, i dic temporalment, pugui entrenar fins a finals de juliol que acabi la temporada. Per setembre de l’any que bé esperem tenir resolt el tema de la llum instal•lant uns focus nous, evidentment sense substituir els que hi ha, perquè una instal•lació nova d’un enllumenat al camp pot anar de l’ordre d’uns 80 o 90 mil euros (això és el que ha costat a altres camps del Penedès que s’ha fet).

Així la idea de l’equip de govern, en el tema de la il•luminació, és que es quedi com estava. S’han de comprar dos o tres focus de major potència, tot i que això implica que com el projecte de rehabilitació dels vestuaris no estava massa ben fet perquè hi havia dues calderes elèctriques que no estaven contades sobre la potència elèctrica contractada, engegant la llum i les dues calderes la electricitat sempre salta. Tenim l’informe d’un industrial del poble que ha anat allà i s’ho ha mirat i l’enginyer també ha fet un informe on ens diu que es qüestió de sol•licitar a FECSA que incrementi la capacitat de llum. El contracte està a nom de l’equip de futbol, nosaltres hem anat al Club de Futbol i l’hem dit: aneu a FECSA i demaneu l’increment de potència, si necessiteu cap butlletí, si s’ha de fer alguna petita obra, si s’ha de fer alguna cosa teniu el recolzament de l’Ajuntament. I l’Ajuntament ho farà. Perquè si posem la llum, al setembre almenys aquella mitja part del camp de futbol, quedi il•luminada. Aquesta és la proposta, després ja veurem com es paga, si el Ajuntament, si amb la subvenció al club o d’alguna altra manera. Però aquest dos focus o tres s’hauran de posar i es posaran.

Després hi ha un altre tema, que és que la segona meitat del camp de futbol tirant cap a la riera, allò no és un camp de futbol, és un sorral que no es pot jugar i ens que algun equip ha impugnat els partits. Aquí estem iniciant ara tràmits, fent consultes amb una empresa per fer una aplanada del terreny de joc i sumem més costos.

Des de l’equip de govern està clar que en el Projecte d’Acció Municipal que vam signar a principi de legislatura que treballarem per la municipalització del camp de futbol. Nosaltres volem un camp de futbol que sigui municipal i superar tot el que pugui haver-hi en el actual conveni amb el Bisbat de St. Feliu: la cessió dels terrenys del Bisbat a la parròquia a perpetuïtat, la cessió de la parròquia al poble per trenta anys i tot això es té que intentar superar. Una opció és l’expropiació, de fet hi ha una partida oberta en els pressupostos del 2012 encara que sense quantia econòmica.

Ahir mateix vam tenir una reunió, jo com a regidor d’esports, el Sr. Tillo com a regidor de cultura i el Sr. Ases com a alcalde, amb el delegat de patrimoni del Bisbat. Un dels temes a tractar principals va ser el camp de futbol. La sensació que jo vaig treure i que vam treure tots, és que el Bisbat ara mateix està per vendre’ns el camp de futbol. El Bisbat ens va posar totes les facilitats del món perquè l’Ajuntament es faci càrrec d’aquests terrenys. Han superat antigues pretensions que tenien de construir cases (Pla del Savinar). S’han adonat de que la situació econòmica ja no va per allà i ens han dit que els hi donem una solució, que els hi presentem una solució... ells han quedat que ens presentaran una valoració del que demanen, (70.000 euros perquè ara mateix estan en negociacions amb Subirats i Sant Pere Molanta per també vendre’ls-hi els camps). Estan necessitats de diners i es volen treure els camps de futbol, ells diuen que no pertoca al Bisbat promocionar l’esport i s’ho volen treure del damunt. Evidentment aquest 70.000 han de sortir dels diners de tots. També hem de tenir clar que si l’Ajuntament compra aquell espai, és evidentment amb el compromís de no canviar la ordenació per construir cases, evidentment això va quedar clar. El Bisbat volia un compromís que allò seria camp de futbol sempre. Per part d’aquest equip de govern ho tenim molt clar i pels que vinguin després doncs ja ho decidiran ells.

Llavors, el que cal fer és valorar realment si el poble pot assumir pagar 70.000 euros per un camp de futbol que utilitza un sol equip. No tenim categories inferiors, etc. I tots els diners que hi posem allà revertiran, si algun dia el camp de futbol es del poble, revertiran en el poble. Ara mateix podríem fer una inversió de posar-hi herba, posar-hi gespa però d’aquí trenta anys, podria venir el Bisbat i dir: no renovo el conveni. Que no és el cas. La voluntat, el tarannà del Bisbat dos anys cap aquí ha canviat, s’han mostrat molt més dialogants. De fet la primera paraula que ens van dir va ser: escoltin hi ha un acord del ple aprovat per majoria, a proposta del grup de CIU de que es posés el nom de Marià Tutusaus. El Bisbat ens va dir que endavant. El que fa dos anys van dir que no ara ens estan dient que sí. Falta la confirmació per escrit, però tenim la confirmació tàcita de part del Bisbat de que si volem podem posar una placa amb el nom de CAMP DE FUTBOL PARROQUIAL, municipal no de moment, MARIÀ TUTUSAUS I AUGÉ. Ja hem avançat en una cosa.

A partir d’aquí cal valorar entre tots les necessitats del poble si passen per tenir un camp de futbol o pagar les servituds (és refereix a un altre tema tractat al ple) o fer altres coses, s’haurà de valorar. Nosaltres entenem que tant de bo poguéssim tenir el camp de futbol i que poguéssim començar a unir esforços econòmics perquè el camp de futbol funcioni. I a partir d’aquí establir convenis amb l’equip de futbol perquè fomenti el esport a Olesa. Que no sigui només un equip de categoria amateur, sinó que tingui també categories inferiors, perquè si des de baix no es construeix no podrem arribar a dalt. Hem intentat que el club s’impliqui en el tema de l’escola Esportiva de futbol, de moment per manca de disponibilitat no ha pogut ser. Però la nostra voluntat és recolzar en tot al Club de Futbol.

El més immediat és la llum i segurament l’aplanada del camp. Esperem que pel setembre això sigui una realitat. I després, jo crec, que l’acord amb el Bisbat pinta bé. Però com tot, és una qüestió de calers.