Somoza

Avui parlaré d’un escriptor que potser no és molt conegut. Almenys, jo no recordo haver vist molts llibres seus entre els bests seller que s’amunteguen a les llibreries. Tot i això ha guanyat un bon nombre de premis amb les seves obres. De les seves obres, potser les més famoses siguin Clara y la penumbra (Premio de Novela Fernando Lara 2001), La Dama número trece y la Llave del abismo (Premio novela Torrevieja 2007). Al marge d’aquestes en té moltes altres obres i està preparant el Cebo que serà publicat el 7 de maig.

Jo no he llegit, encara, totes les seves obres. He llegit quatre i realment he de dir que és un escriptor fantàstic. Les seves obres estan plenes de originalitat i suspens. Tot i que moltes vegades poden semblar novel•les policíaques, en realitat són molt més que això. Són novel•les de reflexió, sobre religió, ciència, ètica, moral i molts altres aspectes de la humanitat de principis de segle XXI.

La primera obra que vaig llegir d’aquest autor va ser Zig-zag, una història trepidant de científic que investiguen la teoria de les cordes i de les diferents dimensions possibles. Un llibre, on es posen a sobre de la taula els viatges en el temps i les diferents dimensions que poden existir, més enllà de les tres, fàcilment perceptibles. Després de aquest vaig llegir Clara y la penúmbra, una altra història sorprenent on la moral i la ètica estan en el rerefons de l’argument. Es tracta d’una societat on l’art a evolucionat cap alguna cosa semblant al body-art. És a dir, els artistes pinten les seves obres a sobre de persones (això de fet, ja es fa) la novetat, és que la gent pot adquirir aquestes obres d’art i tenir-les a casa, també es fan exposicions i els models treballen en jornades que poden ser més o menys llargues. A més, moltes d’aquestes obres d’art a més de la pintura, importa la posició, necessitant els actors i actrius tenir un gran físic. La sexualitat i la sensualitat planegen en una història plena de persones nues. La darrera que he llegit és Dafne desvanecida, una obra, que en certa forma està bastant vinculada a Clara y la penúmbra. Novament, els personatges són utilitzats per terceres persones, però com a models literaris, definit, com a persona que cobra per tal de dur a terme actuacions, que un altre observa per tal d’escriure en les seves novel•les. Aquesta obra, té com a fil conductor uns escriptors que escriuen novel•les sobre la quotidianietat, un d’ells és el protagonista, però que de vegades ja no saps si és ell el que escriu o que escriuen sobre ell. M’ha recordat l’estil d’Auster, el gran escriptor nord-americà premiat amb el Cervantes fa poc. Fonamentalment Viatges pel Scriptorium i la Trilogia de Nova York, aquesta darrera una novel•la que no s’ha de deixar de llegir.

En fi, José Carlos Somoza, un autor cubà, que va emigrar a Espanya amb només un any y que acaba de fer els cinquanta anys. Un altre autor dels que poso en la meva llista de favorits.
Poso aquí totes les seves novel•les:

Silencio de Blanca (1996, XVIII Premio de La Sonrisa Vertical),

La ventana pintada (1999, IV Premio de Novela Café Gijón),

Cartas de un asesino insignificante (1999),

Dafne desvanecida (2000, finalista premio Nadal),

La caverna de las ideas (2000, premio Gold Dagger 2002 a la mejor novela de suspense en Inglaterra),
Clara y la penumbra (2001, premio de Novela Fernando Lara y 2002 premio Hammett a la mejor novela policíaca),

La dama número trece (2003),

La caja de marfil (2004),

Zigzag (2006)

La llave del abismo (2007, Premio de Novela Torrevieja).

El Cebo (2010).

Podeu trobar més informació al seu web.