El dissabte a les cinc de la tarda començavem el nostre partit contra el Ràpit Català, al camp de la Ràpita. El partit es presentava malament perquè teniem nombroses baixes. Només 12 jugadors vam poder assisitir al camp, és a dir, només un canvi a la banqueta en comptes del cinc que normalment tenim. El partit contra el Ràpit era de vital importància per intentar allunyar-nos dels darrers llocs de la classificació, però el dissabte tot anava en contra nostra.
Just quan començava el partit, va iniciar-se la pluja, i un camp que estava en perfectes condicions poc a poc, va anar-se omplint d'aigua fins que a l'inici del segon temps era una piscina i al final del partit, doncs, ni parlar-ne. Però, aquest dia no tocava suspendre el partit, serà que als locals no els importava (tenien avantatje, veient la nostra banqueta). Però el més fotut va arribar al minut 25 del primer temps. Just després d'aconseguir el gol de l'empat, Mario va haver de retirar-se amb el dit gros del peu inflamat, en el seu lloc entrava Penene (s'acabaven els canvis amb una lessió), però només dos minuts després un xoc molt fort a l'àrea olesana acaba amb Manel tirat al terre amb un trau al cap. Intentem curar-ho però la sang no marxa i amb la que està queient, Manel fora del camp i cap a l'hospital.
Així, ens trobem amb una hora de partit pel davant i només deu jugadors. Tocava per tant, possar-se el mono de feina que havia de ser de neopré i lluitar contra les incidències meteorológiques. Els del Ràpit ho van aprofitar i es van volcar contra la porteria, fruit d'aquest bombardeig, poc abans del descans van fer el segon, amb un gran xut davant el qual res pot fer Jony.
Descans i la pluja continua caient. Ja no queda cap part del camp sense cobrir per l'aigua. Sortim a la segona part, avancem línies i comencem a atacar. El Ràpit va fent les seves contres i en una jugada a sortida de corner després d'algun rebuig, arriba la pilota a la frontal on el davanter local engalta un xut que es cola per l'escaire. 3-1 i mitja hora per davant. L'Olesa no cedeix i poc després tira una bola al travesser i més tard aconsegueix el 3-2. Amb l'injecció de moral que suposava retallar el marcador i només amb 10 minuts per acabar el partit ens anem a l'atac i arriba la jugada més desgraciada de totes, assisténcia cap a Guille que entra a l'àrea i quan es disposa a xutar a barraca, l'àrbitre xiula un incomprensible fora de joc. Seguim, i poc a poc els defensors de l'Olesa es van cconvertint en davanters i així a l'últim minut de joc una contra del Ràpit acaba amb el 4-2 definitiu.
En fi, que comencem la segona volta molt diferent que la primera. Perdent dos partits contra rivals que haviem guanyat fa quatre mesos i diumenge vinent arriva a casa la Penya Jove, que es dels equips de dalt, esperem arribar a juntar 15 jugadors.
Però sino, haurem de tornar a jugar els 10 herois de la Ràpita: Jony, Edu, Pino, José Luis, Carlos, Guille, Toni, Fermin, Quim i Penene.
Sense oblidar a Mario i Manel, que van gaudir d'una tarda molt divertida a l'Hospital Comarcal en companyia de la nostra delegada i de Azor, que d'aquí poc podrà tornar a jugar, després de la seva operació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada