La setmana vinent es celebrarà a Olesa de Bonesvalls la festa del barri de l'Hospital. Aquesta és probablement la festa més simbólica del nostre poble. Ambientada en un recinte medieval, i en un conjunt de carrers que constitueixen "gairebé" l'única trama rural del poble. És una festa, que, especialment el diumenge, aplega molts visitants i ens serveix per exportar el nom d'Olesa arreu del país.
Les darreres festes d'Olesa van ser qualificades per molta gent de fracàs i de ruinoses. Certament la festa major del mes de juliol va estar bastant deslluïda, l'assistència va ser mínima i la festivitat va destacar per la seva absència. També s'ha de dir que després es van celebrar les festes de Ca n'Olivella i les de Can Xacó on el resultat va ser molt satisfactori. Només cal recordar l'expectació que van suscitar la baixada d'andròmines. En aquells messos d'inici de l'estiu va haver-hi també altres esdeveniments importants i amb masiva participació: el torneig de 24 hores de futbol o la celebració de Sant Joan, per part de la Penya Blaugrana.
He dit al títol, reflexions en veu alta, perquè, veig -almenys em sembla- que després de les moltes crítiques fetes a la Festa Major d'Olesa -justificades moltes d'elles-. Sembla, que poca gent s'ha mogut per intentar canviar el rumb. Sembla, que continuem sense tenir una veritable Comissió de festes, de fet, existeix? Aquells que critiquen en volen formar part? Algú vol mullar-se el cul i pringar organitzant esdeveniments?
Crec que són preguntes importants, perquè, fins a dia d'avui la festa de l'Hospital s'ha organitzat de forma bastant reduïda, aparentment i ha hagut poca col·laboració de les associacions i entitats del municipi. Potser no se'ls hi ha donat l'oportunitat? Potser no han volgut? Potser hi ha qui no sap que existeixen les festes de l'Hospital ni les Comissions de festes? Potser? Potser... molts potser.
El que queda clar, és que si surt bé, si les festes són un éxit -cosa que desitjo profundament- ningú aplaudirà. Poca gent reconeixerà mèrits. Potser els que ho han organitzat és penjaran medalles. No ho sé. Però, si estic segur de que si surten malament, tornarem a sentir i lleguir crítiques -i potser, seran justificades- cap a la direcció de la festa, cap a la regidoria de cultura, cap a l'equip de govern, en definitiva. Responsables en última i potser en primera instància del que s'organitza a Olesa de Bonesvalls.
Deia que eren reflexions, potser fetes a la lleugera. Però, crec que ens hauríem de començar a organitzar més. Hauríem d'exigir com a ciutadans l'instauració d'una veritable comissió de festes oberta a tothom que hi vulgui participar -independentment del color o la procedència- alhora, també caldria començar a trucar a les entitats i associacions. Animar-les a organitzar esdeveniments, encoratjar-les i en cap cas, tallar-lis les ales ni despreciar-les per voler fer o organitzar un determinat acte.
Acabo només amb una paraula. Reflexionem. Reflexionem-hi tots.
15 comentaris:
reflexionem-hi tots, pero tots
jo personalment si em puc sentir dulgut per algunes d'aquestes reflexions que fas.
ja saps el meu color,color que no esta al govern i ningu m'ha dit vina ni tampoc no vinguis ,i hi soc,per tan el qui no hi es ,es per que no vol.
en comtes de criticar el que tingui una inquietut que s'hi foti i entre tots segur que anem millor.
Et dono tota la rao. I d'aicò es tracta, de que tots els que tenen inquietuts envers les festes d'Olesa d'impliqui i participi.
En les meves reflexions intentava criticar a tots els estaments que hi participen incloent-hi està l'ajuntament, que potser massa vegades no ha buscat l'ajut de la ciutadania.
En fi, pensem en positiu i cerquem la millor opció per l'àrea de cultura.
Sr. Carlos, de què estem parlant? Jo també ser fer reflexions, però les faig amb coneixement de causa, estant present en el dia a dia, en els conflictes, en la realitat Olesana, tocant-la, palpant-la (vivint-la) i no conduït per una imaginació aliena creada simplement per l’odi i la venjança i en la mesquinesa envers als demés que no som altres que el col·lectiu amb el que convivim. No es poden fer afirmacions i reflexions tant a la lleugera, quina credibilitat pot tenir una reflexió si el que la fa ja no l’interessa l’acció per la qual reflexiona? M’agradaria que aquestes lletres servissin per obrir el debat real, aquest debat que a tots ens omple la boca però que no posem mai sobre la taula. Potser ara es el moment quant les coses estant calentes, quant la realitat és palpable, quant la ciutadania expressa la seva convivència en una festa sigui major o no però que surt al carrer exercint el seu dret participatiu, tot i que encara no sigui del tot participatiu –és per això que cal, aquest debat-. Però si les forces electes no som capaces de fomentar-ho i sobre tot de creure-ho, restarem sempre sota la capa de la veritat creguda però mai compartida i a mi no m’hi trobareu. L’acció comporta reflexió, però la reflexió no necessàriament comporta acció.
Joan Parera i Serramià
Estimat Joan,
Evidentment que l'objectiu d'aquest escrit es obrir el debat. De fet, cal obrir-ho ja. O potser ja està obert i m'ho he perdut, també podria ser.
Tot i això, només penso una cosa, ara mateix em toca fons i només podem anar cap amunt i estic segur que ho farem.
Obrim el debat ja!!! Això sí, a tothom que vulgui.
El moviment es demostra caminant , no foten travetes .
Com pots saber on es el fons ,
En aquest debat sabràs estar-hi ,si no saps de que es parla.
Coneixes les festes d’aquest poble.
Participació es arribar el últim i marxar el primer.
I tant, que coneixo les festes d'aquest poble, Albert. La meva família política és d'Olesa de tota la vida, hi ha més durant molts anys van ser membres de la comissió de festes.
Em coneixo totes les festes i bona part de les tradicions del municipi. Tinc molt clar que és i que va ser el vot de Sant Sebastià, sé i he viscut totes les festes que es fan a l'estiu des de Sant Joan fins a la de l'Hospital, passant per les de Ca n'Olivella, Can Xacó i fins i tot les de Pla del Pelach (malgrat que fa uns anys que no es fan)
Potser no he participat activament a les celebracions que es fan, però si que tinc interès i el que en pensi de les festes i les tradicions, és absolutament personal.
Per cert, que el que dic aquí, és collita pròpia. És la meva opinió i no m'amago per fer-la.
Però insisteixo, obrim el debat, és del que es tracta.
O ja està bé, com funciona avui tot?
Hola, permeteume entrar també en aquest debat per tant de poder fer si hem permeteu quelcom d'aclaracions. Al Senyor Albert que tots sabem el seu color, i es cert, no está al gobern. Matitzar que nosaltres UPO varem intentar formar part d'quelcom semblant de comissio de festes o comissio cultural d'Olesa. Be Albert, s'hens va fer fora, perque resulta que quan interesa ets neutre, no tens color. Saps qui hens va fer fora? la Sra Rosa Batllebó esposa del regidor de cultura en Joan Parera, entre d'altres activitats distinguida militant del PSC i un dels seus maxims representants al poble, pero en aquell moment estave a la comisió com a Directora del Centre Escolar. Eus ací, cosas de la vida.
No obstant Albert estic d'acord amb tú, deixem-nos de punyetes, i fem colce plegats.
Voldría citar un poema de Pablo Neruda que diu:
aqui "nadie"se queda inmovil
mi pueblo es movimiento
mi patria es el camino.
Tornan al tema qu'hens ocupa, llenço una pregunta. -Coneixeu una població com la nostra en nombre d'habitants que tingui cinq festes majors? Potser comencem a reflexionar per ací.
En quan al escrit del senyor Joan Parera, dir-le que no cal que aprofite qualsevol escrit per fer gal-la del seu bon estil, aixo ja l'hi apreciem, pero sería d'agraïr que quan ho faci, el texte, sigue més sincer i planer i si més no es parle del tema que pertoca, pqerque del contrari, només el que es crea es confussió. Ja veu que quan es diu la veritat, no hi ha problema en donar nom i congnons. Jo voldría preguntar al Sr Parera. En tant poca estima te vosté a Carlos Vico, com per menyprear-lo de la forma que ho fá en el seu escrit? Qui es creu que es vosté, un il-liminat? Miri senyor Joan, hem estat molt prudents fins ara, pero faltar al respecte de la gent, si més no de la nostra gent, no l'hi consentirem.
Voldri que respongues amb claretat suficient a que es refereix quant poc més intueix que Carlos és manipul-lat per "una imaginació aliena creada simplement per l'odi i la venjansa i en la mesquinesa envers als demés que no som d'altres que el col-lectiu amb qui con vivim". Que vol dir tot aixo Sr Parera. Vosté si que auría de de fer les seves reflexions amb coneixement. O potser es tracta de un cop calent? No puc estar content del que hi llegit Sr. Parera, i pensi que hem sap greu, no el tenía pas conceptuat en aquest tipus de personatjes, el feia una mica més sincer i honest, pero a vegades , l'ego jugue males passades. Vull deixar clar que de tots aquets comentaris, jo hen soc l'unic responsable a titol individual.
Albert Silvestre
Senyor Albert Silvestre.
Hauria de retirar les seves acusacions sobre la meva persona. En primer lloc dir-li que la senyora Rosa Balletbò és la meva mare i no hi té res a veure en tot això.
Després rectificar-lo i recordar-li que jo no he format mai part de la Comissió de festes, ni com a escola ni com a ciutadana. D'això li pot informar qualsevol que hagi estat en l'esmentada comissió.
També que en cap cas he pogut fer fora a ningú. Ni és la meva intenció, ni estil, ni tinc el poder de fer-ho.
Només s'exclou aquell qui vol, aquell a qui ja li va bé.
No busqui més excuses i justificacions.
Li recordo, per acabar, que les injúries i calúmnies estan penades per llei.
Espero les seves disculpes.
Atentament,
Rosa Soler i Balletbò
Sr. Albert Silvestre.
Sap? vostè es respon a si mateix.
Permeti’m que li digui, que ni sap on és i -el que és més trist-, no sap on som.
Aquest –el blog, perquè ho entengui- no és l’espai del diàleg. Que ha perdut la memòria?.
Miri, l’opinió d’una persona no és necessàriament el posicionament d’un partit polític. Crec que té dificultats per entendre la realitat social i participativa d’aquest poble, que té un passat, que té un present complicat, però que té un futur sr. Silvestre, i pel que llegeixo, lluny de la seva comprensió. No sóc cap il·lustrat, com d’altres pretenen ser, ni cap il·luminat com vostè voldria que fos. Sóc realista i visc el poble i per al poble dia a dia. Precisament per això no menyspreo el sr. Carlos Vico ans el contrari, l’admiro i em mereix tots els meus respectes.
Pel que fa a això de que han estat molts prudents, cal entendre-ho com un avís?
Sincerament sr. Silvestre, no es posi nerviós i limitis a llegir el que hi ha escrit i no imagini el que voldria, i deixi de fer cabòries d’allò que potser no passarà (ara sí que li caldria imaginar, però...)
Creguim: si tinc alguna virtut és la sinceritat, tots no podem dir el mateix.
Joan Parera i Serramià.
Hola, jo també trobo molt interessant el tema que tracteu, i penso que si hi ha "calentament" com dieu, trobo que la cosa es viva, que hi ha opinions, que la gent te inquietuds, i això és bo.
Sr. Vico, trobo molt encertat que es vulgui incentivar a fer coses a les associacions i entitats del poble, i gent particular per que no, de ben segur que guanyaríem un nivell important, només reunint-les a totes ja hi hauria un gran nombre disposada a fer coses, segur que si, i això s’ha fet?, NO, doncs comencem per aquí.
També dic que “és molt fàcil criticar quan s’està a la oposició”, - ho poso entre cometes per que agrada molt aquesta frase -, jo també vaig trobar malament un problema que em va arribar a les orelles que hi va haver ja fa temps amb l’escola bressol, que crec que es competència del vostre partit, sé de pares que es van queixar. Però no per això s’ha de ser millor o pitjor, simplement reconèixer el problema i solucionar-ho.
Quan hi ha un treball fet, i al darrera una sèrie de gent, que crec que fan el millor pel poble, o be, ho intenten, suposo que no fan res per desprestigiar, seria de rucs.
El que cal fer es pinya, començant per l’ajuntament, i fer sentir al poble aquesta unitat, llavors la gent us seguirà, no ho dubteu.
Sant-i “Nicolau Pistoler.”
Veig, que el debat s'està escalfant. No entraré en la discusió de les opinions personals.
Santi, és cert que fa falta fer pinya i unir-se tots, almenys, envers les festes. Aquest era l'objectiu de l'escrit. Volia, que després de les crítiques que hem sentit aquest estiu sobre la festa major, intentar redreçar el rumb i millorar la situació.
Cal unitat a l'ajuntament, i tant. Però és que ja n'hi ha. En parlem sovint d'aquests temes i de molts altres. Clar, que cada regidoria té un regidor i és el que porta la batuta. Però, la resta opinem i participem. Allí, ja hem començat el debat, fa mesos.
El problema està al carrer. Per què cada entitat, fa activitats pel seu compte? Per què hi ha entitats que no participen en actes col·lectius? Volen o no se'ls convida? Aquestes eren les preguntes que crec que s'han de resoldre.
És evident, que molta gent s'ho curra. Per cert, Albert felicitats per la teva implicació i per la teva dedicació en la darrera festa de l'Hospital. Però, sembla, que tots estem d'acord en que cal millorar.
Doncs, som-hi, portem el debat al carrer, sortim del blog i trobem-nos tots d'aquí unes setmanes i diguem tot el que pensem i hem de fer. Cal convocatòria ofical des de l'Ajuntament. Doncs, cap problema, no crec que el company Joan tingui cap problema. De fet, si alguna cosa el caracteritza, és el voler debatre, almenys en el meu parer.
Doncs si dius que dins l'Ajuntament esteu tan units, només cal traslladar-ho fora com dius.
T'animo a que dónis el primer pas.
Endavant!!!.
Com diu el senyor Silvestre, deixem-nos de punyetes, convoqueu a totes les entitats i gent que vulgui participar. Fem un Gran debat, desprès d'això, ja veureu com la cosa pinta d'un altra manera. Ara be, qui no participi que no es queixi.
Santi.
Per ordre de prioritats i també per elegancia, he de fer un aclariment o rectificació. He de demanar a la Sra Rosa Soler i Balletbó les meves disculpes, pel fet d'haber omés el congnom del seu pare, cosa que s'ha produit sense cap afany d'ofendre ni de menyspreu cap a la persona de Rosa Soler Balletbó, ni dels seus pares, ni cap membre de la seva sempre respectada familia. Ho sento. Espero accepti la meva rectificació.
Fins ací puc rectificar. En el que no faré marxa enrere es en el que va succeir a raders de juliol a la 1ª convocatoria de la comisio de festes del 2007. Es van reunir diferents persones del poble com: Estela Esteban, Luis Blanco,Pere Pí, Jona Parera, Rosa Soler,Albert Sans, Amalia i Joan (RETRACOS)Gemma, Mariá Tutusaus i Virgili Gavaldón d'entre d'altres. Vosté Sra Rosa Soler i Balletbò, va preguntar amb veu alta i clara que qui eren aquella gent i a qui representaven, referin-se a Estela i Lluis, ells es van identificar pel nom i el col-lectiu que representaven, i voste els va dir que les forces politiques, no habien estat invitades. Obviament, es van sentir esclosos. Sembla ser que eren els unics personatjes amb colors politics presents a la reunió. No hi varen tornar. REFLEXIONEM.
Dins del context d'inici, totalment d'acord amb en Santi. Posem-nos-hi ja.
Benvolgut Carlos.
Em sap greu la dinàmica que ha pres aquest missatge.
No entro a discutir les teves aportacions. És el TEU blog.
Em dol que hi hagi acusacions personals fora de lloc i malintencionades.
No vull seguir aquest joc.
A la web d'en Virgili, a l'apartat de cartes dóno la meva resposta al senyor Albert Silvestre, d'entre d'altres raons perquè el text és excessivament llarg per a ser un comentari de blog.
Fins aviat.
Rosa Soler
Ens hem quedat tots callats!
(imatge de silenci)
Publica un comentari a l'entrada