Temps de conserves

En aquests dies d'estiu acostumem a gaudir del bon temps, de banys a la piscina, és el moment per fer tot allò que durant la resta de l'any no pots fer, però, també hi ha una tasca bastant habitual, fonamentalment a les urbanitzacions: les conserves.

Quan als anys seixanta es van començar a fer les urbanitzacions de segona residència a Catalunya, fonamentalment al voltant de la ciutat de Barcelona, un dels aspectes que més valoraven els parcel·listes, era l'espai per fer l'hort. De fet, durant molts anys, es parlava de la caseta i l'hortet. Eren temps, on no importaven els serveis que tenien les urbanitzacions, ni tant sols l'aigua era important, ja que tothom es construïa una bassa per recollir aigua de la pluja. L'hort ho era tot, plantacions de hortalisses fonamentalment. El paisatge de les urbanitzacions estava ple de fileres de canyes, on s'enfilaven les tomaqueres, les mongeteres, els pèssols i tot allò que hom pogués imaginar. Tothom volia tenir els pebrots més grossos, els melons més gustosos i les síndries més grans. Però, quan l'estiu arribava i la collita es feia molt abundant, no era suficient amb la família i els amics per consumir-ho tot. Calia, per tant, recòrrer a les conserves.

Des de ben petit, tinc al cap imatges de taules plenes de tomàquets, cubells amb aigua bullint per pelar-los més fàcilment i pots, sobretot molts pots de vidre, que anàven omplint-se de trossos de tomàquets. Un cop omplerts, calia possar-los al foc per fer-los al bany maria, i finalment etiquetar-los per que no es confonguèssin amb les restes d'anys anteriors. Recordo, algunes persones que van arribar a tenir pots de tomàquets de quatre i cinc anys, de tants que en feien.

Amb el temps, les conserves han disminuït al temps, que han disminuït les parcel·les on hi ha hort, però a moltes d'elles, l'agost encara és el mes de les conserves. I no tant sols de tomàquets, sinó també de pisto, de melmelada, de fruita en almibar i de moltes altres coses.

És per mi, una de les imatges de l'estiu. Una imatge que es recorda al llarg de l'any quan vols preparar una bona salsa bolognesa i utilitzes el pot de tomàquet de l'hort. Tomàquets infinitament millors que els que puguis comprar a la millor botiga del món. Bons, no només pel gust que tenen, sinó per l'amor amb el qual són conreats. Això, la veritat, no té preu.