Viatge als països dels olesans: Cuba

En parlar de Cuba, ràpidament ens venen al cap alguns dels seus productes estrella, el mojito, els Cohibas, l’Habana Club, el sucre de canya i sobretot ens venen al cap, molts conceptes que semblen passats de moda, Revolució, Dictadura, Embargament econòmic, Comunisme. També pensem en alguns dels personatges més importants del darrer segle, el Che, Fidel Castro, John F. Kennedy, Nikita Jruschov, Ernest Hemingway, etcètera.

Però comencem pel principi, aquesta primera parada en el nostre viatge pels països dels olesans. Cuba, és un país que es troba en una illa d’uns 110.000 kilòmetres quadrats (gairebé quatre Catalunyes) emplaçada al mar Carib, el mar per excel·lència dels pirates i de les platges paradisíaques i turístiques. La seva població és d’uns onze milions i mig d’habitants, la seva llengua és el castellà i la seva moneda és el peso cubà. La capital situada al nord de la illa és l’Habana i és una de les ciutats més antigues d’Amèrica. Si fem un breu repàs a la història del país, hauríem de dir que fins al 1898, va ser una de les joies de la corona de l’Imperi Español. El 15 de febrer d’aquell any, el Maine, un vaixell de guerra nord-americà va explotar, enmig de les tensions revolucionàries i independentistes. El Govern dels Estats Units, va declarar la guerra a Espanya i en pocs segons va aniquilar totes les restes del exercit espanyol. Aquella desfeta, va tenir un element positiu a la Península Ibèrica, va crear una de les fornades de poetes i escriptors més bona del segle XX, la coneguda com generació del 98.

Però tornem a Cuba. Podríem dir que la història d’aquest país, ve clarament marcada per la revolució encapçalada per Fidel Castro i el Che, que va aconseguir el triomf el 8 de gener de 1959, només un any després els EUA, van decretar un embargament econòmic (que encara dura) i tres anys després es va produir un dels afers més tensos de la Guerra Freda, la coneguda com la crisi dels míssils. Des d’aleshores, poca cosa, que destacar. Un embargament absurd, un entossudiment en mantenir una dictadura al marge de l’evolució de la democràcia i un patiment del poble cubà. Atenció! Patiment? Aquest probablement és un dels temes més discutibles de tots. Podem fer una cosa, en primer lloc, pensar en les llibertats individuals i en els drets humans, evidentment aquí el poble cubà surt molt perjudicat. Però, si ens anem a la ONU i miren les dades del IDH (Índex de Desenvolupament Humà) veiem que Cuba es troba al lloc 50 (al món hi ha uns 190 estats). Si comparem les dades de Cuba i els EUA, per exemple, veiem que el primer té una esperança de vida de 77,6 anys i el segon de 77,5; el primer té una taxa de analfabetisme del 0,2% i el segon del 1%; veiem que la mortalitat infantil a Cuba és del 6‰, mentre que als EUA és del 7‰; clar està que a Cuba només hi ha 7 mòbils per cada 1000 persones, només hi ha 13 usuaris d’Internet per cada mil persones i el PIB/per càpita és de 5.700$, comparat amb els gairebé 40.000 dels EUA.

Pensar en Cuba, avui, al marge de la història i la política és pensar en el turisme. Cuba, s’ha convertit en un dels llocs més turístics del Carib. El Malecón de la Habana, les platges de Varadero, els esports d’aventura, les plantacions de tabac, són espais somniats per molts turistes. Però paradoxalment, mentre qualsevol turista del món, pot beure’s un mojito estirat a una platja, els cubans tenen vedat l’accés a aquests espais. Mentre un turista pot comprar allò que li vingui de gust (i podríem posar aquí una de les xacres de l’actual societat, com el turisme sexual, especialment aquell de caràcter infantil) els cubans gairebé no poden accedir a bens de consum, ni tan sols poden muntar empreses pròpies. Això sembla estar canviant en els darrers mesos. Des de que el poder de l’illa s’ha rejovenit, 5 anys, però rejovenit, Raúl Castro, germà de Fidel, sembla que està fent millores en aquest sentit, cal encara un llarg camí per recórrer, abans d’arribar a la normalització democràtica. Serà això millor pel poble cubà? El temps ho dirà.

Volia explicar moltes més coses, no només temes històrics, geogràfics i polítics, però sembla que Cuba estigui per sobre de tot això i sigui impossible abstreure’s. Cuba, té música, té esport, té gastronomia, té en definitiva tota una cultura que aquí, se m’ha escapat, en un altre moment, potser podem tornar a fer una parada aquí, de moment el nostre viatge haurà de continuar cap a una altre país, a un altre continent. En aquest viatge imaginari, les despeses de benzina, no són importants i per tant, podem anar fent salts per tot al món, sense cap criteri espaial o temporal. És per això, que el mes vinent ens aturarem a Europa, concretament a Àustria.