dilluns, 25 d’agost del 2008

Beijing 2008

Ja s'han acabat els 29 Jocs Olímpics de la era moderna. Ja deixarem de veure esports les 24 hores del dia i d'estar pendents del medaller (sembla mentida, que l'únic que importi sigui tenir un dels discos metàl·lics que es penjen el coll). Ara podrem tornar al nostre ritme habitual, de veure només futbol, motos, coches i de tant en tant bàsquet. Per cert, aquesta és segurament una de les majors injustícies dels Jocs Olímpics. Durant 15 díes a tothom se li omple la boca parlant d'un fulano que rema, d'un altre que corre o d'una que fa piruetes a la piscina, però després, el dia després dels Jocs, ningú sap res d'aquests esports. De fet, alguns, com no guanyin res, al dia següent, fins i tot, es queden sense beca i sense finançament. Al final, només ens importa la piloteta que rodola pel camp d'herba entre dues porteries.

En aquests jocs n'hi ha uns quants personatges que passaran a la historia, en els dos sentits, primer pels èxits assolits i segon perquè d'aquí quinze dies ningú s'enrecordarà d'ells. Michael Phelps i les seves vuit medalles d'or, Usain Bolt i els seus rècords de velocitat, Joan Llaneres i les victories amb la bicicleta, els etíops Dibaba, Bekele i Sihini que van arrassar en els 10.000 metres femenins i masculins, la rusa Isinbaeva que ha destrossat el rècord de salt de perxa, per no parlar de Rafa Nadal o la selecció de bàsquets dels EUA que han guanyat l'or amb contundència aclaparadora.

Molts noms que oblidarem, però que quedaran registrats en els que diuen han estat els millors jocs de la història (per cert, això no és una tonteria, no seran sempre els últims els millors?).

S'han acabat els Jocs que semblaven més polititzats de la historia, com si els de Berlin 36, Munich 72 o Moscú 80, haguèssin estat un camí de roses. Al final, ningú ha parlat dels boicots, ningú ho ha fet, tothom s'ha oblidat del règim xinès i de les seves particularitats. Clar tot ha funcionat be amb els milers de voluntaris. De fet, per no parlar, no s'ha parlat ni de la contaminació.

En fi, que d'aquí quatre anys, novament es montarà aquest circ que són els Jocs Olímpics, circ del qual es poden lleguir unes interesant reflexions el el llibre els Senyors dels Anells, escrit pel periodista AndrewJennings (una crítica fantàstica de la corrupció que hi ha al COI).

Per cert, que aquest anys, el món no ha respectat el suposat pacte de pacifisme durant els Jocs, hi ha hagut combats oberts i directes entre Rússia i Georgia, a més de mantenir-se tots els conflictes que hi ha a l'Àfrica i a Àsia, dels quals, gairebé ningú en parla mai. Malgrat tot, les banderes sempre han estat dalt del pal.

Per últim, una reflexió, existeix algun esport que només sigui practicat per homes? Les dones tenen un parell exclusius, la gimnàstica rítmica i la natació sincronitzada. Ara, algú s'imagina homes practicant aquests esports....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Podria ser molt divertit veure homes fent gimnàstica àrtistica i/o natació sincronitzada. Encara que veient a Gervasio Deffer m'ho puc imaginar millor.

Salud