Aquesta nit llegint els blocs i les webs d'Olesa, moltes de les quals estant massa aturades i altres amb problemes vírics, m'he trobat un escrit en un dels blocs més nous en EL POT, que m'ha obligat a dir alguna cosa.
De fet, escriuré coses que ja havia pensat fa dies, però que per mandra o per falta de temps no havia escrit i ara amb aquest impuls, doncs és més fàcil fer-ho. Això de que hagi diferents blocs sobre el poble, està bé, per poder opinar de formes diferents sobre temes semblants.
El post que m'ha fet escriure això és títula "sense títol" i parla del recent homenatge que l'Ajuntament d'Olesa va fer a un jove del poble per una actuació un dia de pluja fa tres anys. Els mateixos que van demanar el reconeixement ara fa tres anys, ara han fet un dels actes més patètics que he vist. Però no ha estat l'únic, ja que en aquests primers mesos de any 2011, són tres els homenatges que s'han fet a Olesa.
El primer d'ells, es va fer el divendres 14 de gener, un homenatge que havia de ser a les víctimes del franquisme en el seu origen i que va acabar sent un homenatge a totes les víctimes per mort violenta al llarg del segle XX (gairebé). Aquest homenatge es va sol·licitar l'any 2009 amb coincidint amb el setantè aniversari de la caiguda de la República Espanyola. Quan s'anava a fer aquell homenatge vaig escriure un post per informar. Després d'assistir a l'homenatge que va durar exactament 6 minuts, dels quals tres van ser de silenci, vaig estar tentat d'escriure la impressió que havia tingut, però era tant dolenta que vaig deixar-ho córrer.
Quan em vaig assabentar que el divendres 25 de març es farien dos nous homenatges, vaig pensar que serien igual que el de gener i no vaig tenir ni ganes d'escriure res. Un cop pressenciats els homenatges, es van complir les previssions. Teòricament estava previst fer a les set de la tarda l'homenatge al primer consistori de la democràcia. Homenatge que el març de 2011 no té massa sentit, però que es va demanar l'abril del 2009, moment en que es cumplien 30 anys de democràcia a Espanya hi ha més era el setantè aniversari de la caiguda de la República. Era, doncs, un bon moment per fer un nou reconeixement als primers regidors democràtics en quaranta anys. El divendres passat, van assistir tres d'aquells regidors i alguns familiars, tots acompanyats per una desena de persones. A la sala de plens devia haver-hi unes 30 persones, contant els nou regidors. L'acte, també va ser breu, i bàsicament va consistir en la lectura per part de l'alcalde de l'acord de ple de fa dos anys. Ni tant sols es va fer menció al paper o a la importància d'aquells primers regidors democràtics. El més esperpèntic va ser que l'alcalde va dir que l'acte no era millor ni s'havia fet abans, perquè els partits que havien presentat la moció no havien volgut encarregar-se de fer l'acte (cosa rotundament falsa). Un minut de silenci després, l'acte va conclure. En total poc més de deu minuts.
A les 19:12, tot i que estava previst que l'homenatge al Jordi, es faria a dos quarts de vuit, vam iniciar aquest segon homenatge. Consistent en llegir la moció aprovada fa tres anys i entrega de la medalla al Jordi. Duració poc més de cinc minuts. Es dona les gràcies a tothom i cap al carrer. Tres quarts d'hora després es va iniciar el darrer ple d'aquesta convulsa legislatura.
No vaig escriure res d'aquests actes, perquè eren tant lamentables que feia pena dir res. En definitiva crec que eren qualsevol cosa abans que un homenatge de reconeixement per part d'un poble a unes persones que han fet coses meritòries. Ara escric, perquè m'he quedat bocabadat en enterar-me que ni s'havia comunicat a les persones rescatades que s'anava a homenatjar al seu salvador. En sembla que ja és l'últim despropòsit que es pot dur a terme en un acte d'homenatge i reconeixement públic.
Un homenatge col·locat de qualsevol manera una hora abans d'un ple, amagats en la sala de plens, sense informar a la ciutadania, sense fer cap acte festiu per reconèixer el mèrit... en fi... per fer aquests actes, crec que era millor no haver fet res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada