L'any 2003, quan David Beckham arribava al Real Madrid, el Govern Espanyol (PP) va aprovar una llei que pretenia atreure al nostre país treballadors estrangers altament qualificats. Per fer-ho es va fer una rebaixa tributària consistent en reduir al 24% el IRPF, que havien de pagar. Aquest avantatge fiscal, permetia poder oferir sous en net més alts amb una mateixa despesa en brut per a la empresa.
La modificació fiscal, va adoptar el nom de Beckham, perquè va coincidir amb l'arribada de l'anglès a Espanya i perquè van ser els futbolistes, sobretot, els que van afavorir-se d'aquesta reducció fiscal. Des d'aleshores les astronòmiques fitxes dels jugadors de futbol estrangers, eren més fàcil d'assumir perquè els impostos que calia pagar eren molt més baixos. Això provocava desigualtats amb altres països europeus facilitant l'arribada de jugadors estrangers a Espanya. Alhora, perjudicava als jugadors nacionals, que sí que havien de pagar el 43% corresponen d'IRPF. Donant-se d'aquesta manera la paradoxa de que dos jugadors que cobressin el mateix sou brut, per exemple 10 milions d'euros, un nacional cobraria 5,6 milions, mentre que un estranger ingresaria 7,7 milions. A més s'ha de tenir en compte que aquesta reducció fiscal només tenia vigor durant deu anys (ideal per a la vida laboral d'un futbolista).
Això, sembla que s'ha acabat després de l'acord adoptat avui al Congrés dels Diputats, gràcies a ICV-IU, que han forçat al PSOE, a modificar-ho igualant la tributació a tots els treballadors. Tot i que només per salaris superiors als 600.000 euros anuals (o el que és el mateix només pels esportistes) ja que es vol conservar l'esperit de la llei, consistent en atreure científic i treballadors altament qualificats que mai arriben a aquests salaris.
Aquesta modificació, que encara ha d'aprovar-se definitivament, no entrarà en vigor fins a l'1 de gener de 2010 i no tindrà caràcter retroactiu. De manera, que tots els contractes signats durant 2009, mantindran la tributació actual.
La polèmica està servida, i la LFP (Lliga de Futbol Profesional) ja ha possat el crit en el cel, dient que això perjudica a la lliga espanyola i que d'aquesta manera vindran menys cracks i es reduiran els ingresos per tothom. La paradoxa, està en que ara, Espanya s'iguala fiscalment a la resta d'Europa, o sigui que podríem dir, que els cracks venien a Espanya només per qüestions fiscals i no per l'atractiu de la competició. Doncs, que trist és això. Aplicar polítiques econòmiques de països subdesenvolupats (facilitats fiscals) per atreure inversions externes (entenem-ho com arribada de jugadors).
En qualsevol cas, ja veurem com evoluciona tot això, perquè fins i tot es parla d'aturar la competició. I això, són paraules majors. Perque...
...Pot viure el nostre país sense futbol?
La modificació fiscal, va adoptar el nom de Beckham, perquè va coincidir amb l'arribada de l'anglès a Espanya i perquè van ser els futbolistes, sobretot, els que van afavorir-se d'aquesta reducció fiscal. Des d'aleshores les astronòmiques fitxes dels jugadors de futbol estrangers, eren més fàcil d'assumir perquè els impostos que calia pagar eren molt més baixos. Això provocava desigualtats amb altres països europeus facilitant l'arribada de jugadors estrangers a Espanya. Alhora, perjudicava als jugadors nacionals, que sí que havien de pagar el 43% corresponen d'IRPF. Donant-se d'aquesta manera la paradoxa de que dos jugadors que cobressin el mateix sou brut, per exemple 10 milions d'euros, un nacional cobraria 5,6 milions, mentre que un estranger ingresaria 7,7 milions. A més s'ha de tenir en compte que aquesta reducció fiscal només tenia vigor durant deu anys (ideal per a la vida laboral d'un futbolista).
Això, sembla que s'ha acabat després de l'acord adoptat avui al Congrés dels Diputats, gràcies a ICV-IU, que han forçat al PSOE, a modificar-ho igualant la tributació a tots els treballadors. Tot i que només per salaris superiors als 600.000 euros anuals (o el que és el mateix només pels esportistes) ja que es vol conservar l'esperit de la llei, consistent en atreure científic i treballadors altament qualificats que mai arriben a aquests salaris.
Aquesta modificació, que encara ha d'aprovar-se definitivament, no entrarà en vigor fins a l'1 de gener de 2010 i no tindrà caràcter retroactiu. De manera, que tots els contractes signats durant 2009, mantindran la tributació actual.
La polèmica està servida, i la LFP (Lliga de Futbol Profesional) ja ha possat el crit en el cel, dient que això perjudica a la lliga espanyola i que d'aquesta manera vindran menys cracks i es reduiran els ingresos per tothom. La paradoxa, està en que ara, Espanya s'iguala fiscalment a la resta d'Europa, o sigui que podríem dir, que els cracks venien a Espanya només per qüestions fiscals i no per l'atractiu de la competició. Doncs, que trist és això. Aplicar polítiques econòmiques de països subdesenvolupats (facilitats fiscals) per atreure inversions externes (entenem-ho com arribada de jugadors).
En qualsevol cas, ja veurem com evoluciona tot això, perquè fins i tot es parla d'aturar la competició. I això, són paraules majors. Perque...
...Pot viure el nostre país sense futbol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada