Julia Navarro

Avui toca un altre post de literatura.

Fa temps que tenia per casa la última obra de Julia Navarro, Dime quien soy. Alguns coneguts em deien que la llegís que realment valia la pena, que era fantàstica. Però per unes coses o per altres mai trobava el moment de empasar-me les 1.100 pàgines que té aquest llibre. Tenia clar que el llegiria, ja que també he llegit els tres anteriors llibres que havia publicat (en format novel•la) i els tres m’havien satisfet.

El primer que vaig llegir va ser el de La hermandad de la Sabana Santa, l’any 2005. El vaig comprar poc després de llegir el Codi da Vinci, enganxat als llibres de tresors i plens d’elements religiosos. És una novel•la trepidant al voltant d’una de les reliquies més importants de la tradició cristiana. L’any següent vaig llegir la Bíblia de barro, novament reliquies cristianes, però amb uns protagonistes nazis. D’aquest llibre recordo sobretot, la crueltat de les descripcions que hi ha sobre els camps de concentració. Una meravella de llibre que em vaig llegir volant. El següent de la llista, va caure el 2008, La sangre de los inocentes, per mi, el menys bo dels tres. En aquest llibre la religió tornava a tenir protagonisme, però no en forma d’objectes sinó en forma de repressió i crueltat, tres històries en diferents moments de la Història, per demostrar que el fanatisme religiós sempre ha estat igual i que dona igual a quin Déu posin pel mig. La aniquilació dels càtars, la persecució dels jueus i el islamisme integrista de l’actualitat. Potser sobraven algunes pàgines a aquesta novel•la de més de vuit-centes.

L’última novel•la pel moment ha estat la de Dime quien soy, de la que volia parlar avui. Tot i la seva extensió es fa agradable de llegir i en acabar-la et sap a poc, fins i tot et fa pena que acabi. És d’aquelles històries en les que et fiques i no vols sortir mai. El millor que es pot dir d’aquest llibre és que és un resum fantàstic de la història del segle XX a Europa. Una dona espanyola, que patirà la guerra civil espanyola, la Segona Guerra mundial i l’ocupació soviètica a la Alemanya oriental. Un llibre, pel qual desfilen un munt de personatges històrics i fonamentals per a la comprensió del segle XX: Azaña, Largo Caballero, Franco, Hitler, Trotski, Mussolini, Churchill, Stalin, Goebbels i un llarg etcètera. Un llibre d’espies i de espionatge que mostra les misèries de tots els ismes d’aquest segle XX, anarquisme, socialisme, comunisme, nazisme, fascisme, nacionalisme, independentisme, franquisme... Un llibre que mostra les crueltats que en nom d’una ideologia es van cometre a Espanya, a la URSS, a Alemanya i a tants altres llocs. En fi, una obra monumental, que tothom que vulgui conèixer la història del darrer segle a Europa, hauria de llegir. A més, el format en que està escrit és molt original i la tensió va in crescendo, des de la primera a la última pàgina.

Sens dubte, Julia Navarro és una de les escriptores espanyoles més bones del moment, per mí juntament amb Matilde Asensi, les dues millors. D'aquesta última, en tinc que parlar un altre dia.

Sens dubte, per mi, la millor obra d’aquest 2010. El 2011 el començaré amb un altre totxo de més de 1.300 pàgines que també promet. Ja en