dimecres, 24 de desembre del 2008
Final d'any
Amb voluntat de ser positius, podem veure que el nostre equip és un dels menys golejats, sobretot comparant amb els equips del nostre nivell, clar el gran problema és la mancança de gol. Som juntament amb el Castellví el equip que menys gols fa. Encara que el proper dia, només amb un ens conformen, sempre que deixem la porta a zero, esclar.
En fi, que vagin be els dies nadalencs i a animar a l'Olesa l'any 2009.
Olesa, Olesa a ganar
dilluns, 22 de desembre del 2008
último partido del 2008
Bueno, cuando tenga un ratito estos días de navidad actualizaré el blog un poquito y pondré las estadísticas de resumen de los partidos del 2008.
Únicamente añadir, que en la clasificación vamos perdiendo puestos a marchas forzadas y que ya solo nos quedan detrás el Rapit i la Unión. Así que el partido del 4 de enero contra los sudamericanos es vital. Hay que dejarse el alma en el campo y claro... marcar goles, porque sin goles no hay paraíso ¿Queda bien eso? si hay una serie que se llama más o menos así, supongo que sí, ¿no?
dilluns, 1 de desembre del 2008
Los huevos de Eduardito
Nadie se ha atrevido a nombrar a ningún otro jugador a parte de los cuatro propuestos, parece que tengo buen ojo. Aunque veo que nadie ha querido proponerme, pero si yo lo único que hago en un campo es echarle huevos, tècnica no tengo ni para controlar un balón con la mano, velocidad? ja que chiste, me gana un caracol dormido y fuerza? bueno un poco descontrolada, no?
En fin, que la afición ha decidido por amplia mayoría considerar que debe pasar a la siguiente fase, Eduardito, 20 votos (no eran esas, las niñas que vinieron de Begues?) casi el cincuenta por ciento para el más veterano del equipo (46%); en segundo lugar, uno de los babys, Manel 15 votos (34%). En tercer lugar, el otro de los pequeñenis propuestos en la encuesta, nuestro inagotable Mario, 6 votos (13%) parece que su tropa de Begues no se ha enterado esta semana que él era uno de los propuestos. Y por último, aunque nadie, creo que niegue su fuerza y su importancia, Juanmi, el eterno capitán, 2 votos (4%).
Y esta semana, que pregunto? No he visto el partido, no le metemos un gol al arco iris (desde que hicimos la encuesta del pichichi no moja nadie, seré gafe?). No sé. El problema es que no se pueden poner encuestas abiertas. Así, que si a alguien se le ocurre algo, aquí debajo hay un huequecito para hacer comentarios.
Una vez, me comentó alguien que habría que hacer un concurso de cánticos. Pues si os animaís comenzar ya.
Bueno un besito a todos y que vaya bien la semana, yo el próximo finde estaré en las islas británicas, así que no habrá crónica, ni comentarios, ni na de na. Sólo os diré como está la Guinnes en Dublin.
diumenge, 30 de novembre del 2008
I van deu
Avui no era el nostre dia, entre unes coses i altres (sancions, lesions, feina i compromisos varis) 10 absències. Resultat final, 0-4 contra un bon equip. Un bon equip que no ha marcat fins al minut 15 i de penal. Però que ha merescut guanyar.
La resta de la jornada destaca, perquè la Plana continua líder i els favorits han guanyat, els Monjos a casa del Castellví, les Cabanyes davant l'Unió i l'Olivella contra el Begues.
Els resultats han estat els següents:
Plana Rodona 1 - 0 Raig Ribetà
dilluns, 24 de novembre del 2008
La mort de la reina
diumenge, 23 de novembre del 2008
tercer partit sense marcar
Resum i classificació jornada 9
dissabte, 22 de novembre del 2008
Pichichi de la temporada
divendres, 21 de novembre del 2008
Viatge als països dels olesans: Marroc
14,4 quilòmetres separen el continent europeu de l’africà. 14.400 metres és l’amplada de l’estret de Gibraltar, l’única sortida natural de la mar Mediterrània i l’única sortida que existia abans de que el 1869 s’inauguressin els 163 quilòmetres del canal de Suez.
Ja en temps dels romans, el control de la mar Mediterrània (el Mare Nostrum, que deien ells) va ser fonamental. La victòria a les guerres púniques i la derrota de Cartago (amb una altra frase mítica, allò de Delenda Cartago est) va suposar el control absolut de les terres que envoltaven la Mediterrània.
Els territoris que envolten aquest mar, són molt semblants. Des del punt de vista alimentari, existeix la trilogia mediterrània, consistent en els productes derivats de la vinya, l’olivera i el blat, allò de pa, vi i oli. Productes bàsics dels pobles mediterranis, productes consumits des de la península Ibèrica a la d’Anatòlia, passant per la Itàlica, la Hel·lènica i el Magrib. El comerç, potser, va ser un dels agents unificadors al llarg de la història. Les relacions comercials entre orient i occident i entre el nord i el sud de la Mediterrània, han estat una constant al llarg de la història.
L’any 711 de la nostra era, només 89 anys després de la Hègira, els musulmans van iniciar la ocupació de la Península Ibèrica. Aquesta ocupació es va prolongar fins al 1492, any que finalment els regnes unificats de Castella i Aragó, van aconseguir fer caure el Regne de Granada, últim reducte musulmà. L’ocupació a Catalunya, va durar menys, fins al segle XII. Però, en els anys d’ocupació la influència va ser notable, especialment a les poblacions de la Catalunya Nova (part de Catalunya situada al sud del Llobregat). Poblacions com Lleida o Tortosa, amb els seus castells de la Suda, són bons exemples de l’influencia musulmana.
Amb l’acabament de la reconquesta, i la descoberta d’Amèrica, les relacions al Mediterrani van minvar. Va ser al segle XIX, amb el colonialisme, quan el Magrib, va tornar a aparèixer amb força a Europa. Espanya i fonamentalment França, van ocupar bona part dels territoris del Magrib. El segle XX es va iniciar amb guerres entre Espanya i el Marroc i van perdurar esporàdicament fins a l’any 1975, en que el govern espanyol es va retirar del Sàhara occidental. D’aquells períodes col·lonialistes, només queden Ceuta i Melilla i... Perejil.
Volia fer un repàs (molt breu) d’algunes dades de les relacions amb el Marroc, a escala europea, abans d’endinsar-nos en aquest país. Al Mamaka al-Magribīya (المغرب), nom àrab del Regne del Marroc, és l’estat més proper al continent europeu, i el més representatiu de la regió del Magrib. El Marroc és un estat 458.730km2 (una mica menys que l’estat espanyol), situat al nord-oest del continent africà. La seva població l’any 2006 estava una mica per sobre dels 30 milions d’habitants i la seva llengua oficial és l’àrab, tot i que el francès és molt utilitzat en el comerç i l’educació. A algunes poblacions l’espanyol, també n’és una llengua destacada.
En pensar en el Marroc, imaginem el desert. Imaginem, la calor i pensem en un territori sec i pobre. En certa manera, bona part del país és àrid, però existeixen paisatges molt exuberants. Els Atles, serralada que supera els 4.000 metres d’alçada n’és un bon exemple. Les ciutats més importants del Marroc són: la cinematogràfica Casablanca amb gairebé tres milions d’habitants, Rabat –la capital- amb gairebé milió i mig, Fez i Marrakech amb 750.000 i l’espanyola Tànger amb poc més de mig milió. De totes aquestes, potser la més espectacular pel turista sigui Fez, amb un casc antic impressionant, declarat patrimoni mundial per la UNESCO l’any 1981. La moneda del Marroc és el dirham marroquí i el canvi amb el euro està a 1:11 aproximadament.
Abans comentàvem passatges de la història anteriors al segle XX, anem a completar-ho amb la segona meitat del segle passat. El 2 de març de 1956 el Marroc va aconseguir la independència de França. El 1962 Hassan II, pare de l’actual rei va promulgar un sistema de Monarquia parlamentaria multipartidista, sistema que es manté en l’actualitat. Des de 1999 el rei és Muhammad VI. Tot i això, cal dir que hi ha molts drets de llibertat d’expressió que estan bastant restringits, a més, el rei té l’última paraula en molts afers. D’altra banda, el servei militar és obligatori per a tots els homes i té una durada de 18 mesos.
Si pensem en la cultura, potser el primer que ens ve al cap, és la religió. Aquesta potser és la gran diferència del Marroc amb els països europeus. L’islam és la religió majoritària amb un 99% de seguidors. Probablement, aquest tret sigui el que, tot i la proximitat, Marroc ens sembla llunyà i els marroquins ens semblen diferents als europeus. Tot i això, les similituts culturals entre les dues ribes de la Mediterrània són bastant majors del que pugui semblar.
Ara que s’han disputat els Jocs Olímpics, hem vist que l’esport no té una gran importància, només dues medalles en total. Tot i això el futbol, especialment els campionats francès i espanyol són molt seguits. Be, ho deixarem aquí, tot hi que resten moltes coses per dir, la propera parada la farem novament a l’altra banda de l’Atlàntic.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Slot al camp de futbol
Només afegir, que ens ho vam passar d'allò més be, i a més vam tenir la sort, de que el temps ens va acompanyar. Esperem, organitzar una nova trobada més endavant i us convidem a tots a gaudir-ne del esdeveniment.
Agradecimientos a todos por la participación, a NINCO por dejarnos las pistas, mandos y coches, a CRIC CRAC por dejarnos el crono para la Subida, a todos los que nos cedieron material para montar el evento (Ajuntament d'Olesa, Club de Futbol Olesa, Centre Cívic, Pik & Beer, etc..), a los que nos echaron una manita a montar, a todos los integrantes de nuestra Escudería Prou Cues Slot y a Cristian que nos levantamos el domingo a las 7:30h (bueno Luís Ángel un poco antes, jajajejejajaje) para empezar a descargar material y montar. A Oscar Artero por echarnos una mano tanto a montar tramos como a solucionar algún que otro cruce de cables que teníamos en la subida en cuesta, a nuestras mujeres por aguantar todo el día con los peques sin que nosotros les hiciéramos mucho caso, a Laia y Carlos que nos mimaron con bebida, comida y piedras, a la gente que estuvo haciendo asistencia tanto en los circuitos de los peques como en la subida, al DJ, AHHHH y a Guille y compañía por hacernos esa carne tan magnífica. Seguro que me dejo a alguien.
Sólo decir que esto no es trabajo de un día y ya está, todo empieza buscando fechas, buscando material desde ya hace algunas semanas, diseñando circuitos, la semana anterior haciendo viajes tanto a Ninco (Cornellà) y CRIC CRAC (Igualada) a buscar material, el sábado cargar material en el ayuntamiento…etc. Pues eso un curro que no se ve, pero que está hay.
Felicitar a los ganadores Cristian y Sonia, que el ganador de Prou Cues debería ser mi hermano Pedro, ya que yo ya había probado el tramo en varias ocasiones para ver si funcionaba todo, o sea que tuve ventaja al conocerme ya el tramo.
Para la gente que no vino, pues que ellos se lo perdieron
Y la próxima la montamos en la Sala del centro cívico o en algún sitio cubierto y cerrado en el que podamos montar con algunos días de antelación.
Oscar Saura
Prou Cues Slot.
diumenge, 9 de novembre del 2008
Primera jornada sense marcar
Malgrat una gran primera part de l'Olesa al municipal de Can Tintorer, el Sporting va aconseguir endur-se els tres punts del nostre partit, aquesta setena jornada.
Com es diu tantes vegades al món del futbol, qui perdona acaba perdent i això va succeeir-li a l'Olesa ahir dissabte. Cinc o sis grans ocassions a la primera part i gairebé cap pel equip local. A la segona, primera ocassió del Sporting i 1-0. A partir d'aquí, perdua de concentració, joc brut per part dels locals (van acabar amb 8) i un gol darrera l'altre en una successió d'errors defensius.
Esperem haver esgotat el cupo d'errors i diumenge vinent contra el Begues, ens possem les piles i aconseguim guanyar. No hem de refiar-nos del resultat d'aquesta setmana, el Begues a perdut 0-8 contra els Monjos. Però esperem que amb els ànims de la nostra aficció puguem derrotar als nostres veïns.
RESULTATS DE LA SETENA JORNADA (GRUP X)
Unión sudamericana 2 - 1 Castellví de la Marca
Sporting 4 - 0 Olesa
Ràpit Català 3 - 5 Plana Rodona
Penya Jove 2 - 2 Les Cabanyes
Raig Ribetà 1 - 2 Olivella
Sant Sadurní 1 - 4 Gavà Mar
Hortonenc 3 -1 Avinyonet
Begues 0 - 8 Monjos
diumenge, 2 de novembre del 2008
6 jornada sota la pluja
dijous, 30 d’octubre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
MVP Olesa - Monjos
La votación la ganó Manel, en un sprint final con Fermin, por un sólo voto. 12 Manel, 11 Fermín. En segunda instancia quedaron Sevi, con 6 y Guille con 5.
Nuevamente se aprecia la igualdad entre todos los jugadores del equipo y a buen seguro, de haber habido otros en la votación, también habrían obtenido muchos votos.
De cara a los próximos partidos, si queréis que haga votaciones, alguien me tendrá que chivar los nominados. Yo por lo que me han contado, no me queda nada claro quien fue más destacable en el partido contra el Raig. Votaria, como ha hecho Edu en el Foro de Olesa a todo el equipo. Especialmente a los suplentes, que son la verdadera alma del equipo. Es un honor, tener tantos compañeros, que aguardan pacientemente en el banquillo a que llegue la oportunidad. Eso es lo que verdaderamente diferencia un equipo de un equipazo.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Jornada 4
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Invictes a casa
A més, avui, tot i les baixes, novament una banqueta repleta. Set jugadors canviats, tot i que només poden jugar cinc.
El partit ha començat com a tothom li agrada. Jugant a l'atac i creant ocasions. Abans del minut deu de joc, Martínez ha fet una pasada en profunditat meravellosa, que Fermín, després de lliurar-se del defensor ha engaltat a barraca. Gol i un a zero. A partir d'aquí moltes més ocasions, la majoria amb xuts des de fora de l'àrea. Guille, Mario, Aleix, Martínez, Pino (de falta) tothom ho ha provat algun cop. Però ha estat Fermín qui ha tingut la més clara amb una rematada a boca de canó que ha marxat fregant el traveser. Jony i la defensa, per la seva part, han contrarestat amb claredat les accions ofensives del Sant Sadurní, poques i aïllades. Només hi ha hagut una claríssima que Pino ha tret sota els pals, quan el porter ja estava batut. Malgrat el bon joc, al descans s'ha arribat només amb el 1-0.
La segona part s'ha iniciat amb més ofensivitat per part del Sant Sadurní. Ofensivitat, manifestada en una major presió i en una major posesió al nostre camp, tot i que amb poques opcions clares de gol. Pedro, ha iniciat ràpit el habitual carrusel de canvis. Als set minuts de la represa, José Luís ha entrat en el lloc de Guille, que ha estat molt combatiu durant tot el temps que ha estat al camp i s'ha adaptat molt be a la nova posició. Només tres minuts després, al deu de la segona, Toni ha substituït a Fermín. I cinc minuts més tard, Penene ha entrat en el lloc de Mario.
A la segona part, les ocasions de l'Olesa han estat molt poques. Hem hagut de treballar amb molta intensitat en defensa, fent pilotes fora i entrant en el joc subterrani. Continues interrupcions del joc, amb moltes faltes que l'àrbitre, sempre pitava en contra nostre (en moltes tenia raó, tot sigui dit) clar, que tantes faltes, han provocat nombroses targetes grogues. En total en el dia d'avui, han vist targeta, Martínez, Manel, Fermín, Sevi, Penene i Carlos.
Els darrers canvis, s'han fet en l'últim quart d'hora per reforçar el mig del camp i augmentar la pressió defensiva en la primera línia. Sergio a substituït a Rodri en el minut 75 i Carlos ha entrat en lloc de Aleix al minut 80.
El partit ha continuat travat i s'ha produït una de les anècdotes del partit. Tanta pilota fora, ha provocat que ens quedèssim sense, i el joc s'ha aturat més de cinc minuts (deu segons l'àrbitre) això ha provocat que el partit s'allarguès més del compte, durant la segona part 60 minuts. Finalment, en l'última jugada del partit, una falta treta al mig del camp, l'ha rematada a porteria, Toni totalment sol. Estrenant-se com a golejador aquesta temporada.
Ja no ha donat temps per més, l'àrbitre ha xiulat el final i les graderies han esclatat d'alegria. Per cert, avui cal destacar la presència de molts aficionats de l'Olesa. Gràcies a tots, per venir a recolzar l'equip. Clar, que l'equip lluitarà per mantenir aquesta ratxa, que ens fa estar entre els tres primers, sen l'equip menys golejat i amb una de les màximens diferències de gol.
Potser com diu el tòpic, ni els més vells...
MVP Penya Jove - Olesa
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Grup 10, jornada 3
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Derrota a les Roquetes
MVP Olesa - Ràpit
Tot i que Òscar Martínez, ha estat el jugador amb més vots amb 5 (un 33%), l'opció més triada ha estat la d'altres, amb 7 vots (un 46%). Jony per la seva part ha obtingut dos vots (13%) i Aleix un vot (6%)
Aquest resultat serveix per encoratjar a tots aquells que no van aparèixer a l'enquesta però que van fer un partidàs, ja que el partit contra el Ràpit va ser un bany de joc de l'Olesa, des del porter fins al davanter centre, incloent tots els de la banqueta.
dijous, 9 d’octubre del 2008
41 aniversari
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Reflexions en veu alta
dilluns, 6 d’octubre del 2008
MVP Avinyonet - Olesa
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Segon partit, segona victòria
Ha esta un partit dominat per l’equip local, durant la major part del temps. Les ocasions de gols s’han anat succeint una darrera l’altra. Al primer temps, Mario i Martínez han provat sort des de fora de l’àrea. Una jugada de combinació excel·lent al mig del camp ha acabat amb xut potent de José Luís per sobre del travesser, però no ha estat fins al minut trenta, que Martínez ha aconseguit avançar el nostre equip amb un potent xut des de fora de l’àrea. Tot i l’estirada del porter rapitenc, la pilota ha entrat fregant el pal com una exhalació.
Abans del descans, el Rapit ha tingut alguna ocasió, sobretot a pilota parada, però hem aconseguit mantenir el resultat. L’única notícia dolenta del primer temps ha estat la lesió de Juanmi. El gran capità ha tornat a tenir problemes musculars, i malauradament, sembla que ens deixarà unes quantes setmanes, esperem que es recuperi el més aviat possible. Manel l’ha substituït al minut 9.
El segon temps s’ha iniciat amb un carrusel de canvis. Al 49, Aleix ha substituït a Penene. Poc després al 52 Sergio ha entrat en el lloc de Rodri i dos minuts després Fermin ha debutat a la lliga substituint a Toni. El joc ofensiu de l’Olesa ha continuat i el nombrós públic que havia a les grades ha gaudit amb les ocasions de gol. Semblava, que havia d’arribar el segon en qualsevol moment, però també rebíem algun ensurt per part de la davantera del Ràpit. Finalment a deu minuts del final, un cop el Rapit jugava amb deu per expulsió d’un jugador, una meravellosa passada de Mario a l’interior de l’àrea ha estat resolta per l’Aleix després de driblar al porter. 2-0 i la tranquil·litat ha arribat al camp.
I aquí ha començat la bogeria, amb el partit guanyat les ofensives de l’Olesa han estat continues i Fermin, Martínez, Mario, José Luis i fins i tot Manel en alguna jugada a pilota aturada han tingut ocasió de fer el tercer. Però ha estat el pibe novament, que sortint de la banqueta al minut 77 ha col·locat el definitiu tres a cero convertint-se en el Pichichi destacat de l’equip, amb tres gols a la lliga, més el que va fer a la pretemporada.
Al final, partit rodó. Tres a cero, porteria invicta després de dos partits i líders de la classificació. I una última cosa, avui s’han quedat al camp sense jugar, cinc jugadors. Cinc jugadors que han vingut amb la bossa preparada a l’hora i que han hagut de deixar el lloc. És a dir, que el nivell de formalitat està a nivells inimaginables només fa uns anys.
Per cert, que un cop escrit tot això, no se qui posar a l’enquesta del MVP, i a més, crec que no és just valorar a cap jugador per sobre dels altres. O no han fet un partidàs, Fran, Pino i Sevillano, tot i que no surten mencionats a la crònica. No sé, hem de fer enquestes d’altra cosa. Admeto suggeriments.
Perquè posar 15 noms a l’enquesta sembla agosarat, no?
Per cert, perdoneu, però m'he oblidat de la foto del Fermín. Recordeu-m'ho la setmana vinent que queda molt lleig això de no posar una foteta.
L'Olesa líder
Begues 5 - Sant Sadurní 4
divendres, 3 d’octubre del 2008
Primera jornada de lliga
Avui, posaré només els resultats dels vuit partits, d'aquí un parell de setmanes col·locaré algunes estadístiques particulars de l'equip.
Fins aleshores, a gaudir de la tercera posició.
Per cert tothom que vulgui pot participar als foros que hi ha a la pàgina http://www.olesadebonesvalls.org/ i http://catalunya_futbol.forogratis.es/foro/viewforum.php?f=30&sid=69e8844c97c2b4b0534169c01f2e11f2
dilluns, 29 de setembre del 2008
POR FIN !!
Lo primero que hay que contar, es que Pedro, nuestro entrenador ha tenido que hacer descartes, algo impensable hace pocos meses. Nos hemos quedado fuera de la convocatoria por problemas de salud, Alexis, Andrés, Fermín y yo. Aún así, en el banquillo ha habido siete jugadores, de los cuales sólo cinco pueden entrar en el campo. Es decir, seis jugadores de la plantilla no han podido debutar aún con el equipo.
La primera alineación de la temporada ha sido la siguiente. En la portería Jony, en la defensa, Fran, Sevillano, Juanmi y Pino, en el medio del campo José Luis, Rodri, Mario, Penene y Martínez y por último en la delantera Toni. Es decir, un equipo formado mayoritariamente por jugadores de la temporada pasada. Sólo Jony, Rodri y Penene, son nuevos. En el banquillo, se han quedado esperando su oportunidad Azor, Rubén, Manel, Quim, Sergio, Guille y Edu.
El partido ha empezado con grandes ocasiones del Olesa, aunque el primero en chutar ha sido el Avinyonet. Ha sido una acción por la banda derecha que ha acabado con un chute raso que ha ido fuera. Después Penene, Mario y Toni en dos ocasiones han tenido claras ocasiones que el portero del Avinyonet ha desbaratado. En el 17 ha llegado la primera tarjeta amarilla, quizás una de las únicas noticias malas del día, ya que en total, hemos recibido siete, tres de ellas por protestar. A raíz de esta falta, el Avinyonet ha hecho lucirse de nuevo a nuestro portero, que ha debutado espectacularmente, manteniendo la portería a cero.
Y así hemos llegado al minuto veinte. Una falta en la frontal a favor del Olesa, un poco alejada del área y escorada a la banda izquierda. Toni ha lanzado buscando el remate en el segundo palo, allí se ha alzado Rodri que con un suave remate de cabeza ha esquivado al portero y la pelota se ha adentrado suavemente en la portería. Sí, primer gol de la temporada, y de jugada de estrategia, lo nunca visto. A partir de aquí y hasta el final de la primera parte, juego de contemporización, el Avinyonet ha tenido alguna ocasión y el Olesa ha esperado que el tiempo fuera pasando.
El segundo tiempo, se ha iniciado con un cambio, hay que aprovechar este año los efectivos del banquillo. Manel ha sustituido en el carril izquierdo a Sevillano. Y cinco minutos después Sergio ha sustituido a José Luís en el mediocampo. Antes del cambio un centro de Martínez ha sido rematado en volea por Toni, pero el portero contrario ha respondido magníficamente. Tras el cambio, ofensiva total del Olesa con dos grandes ocasiones de Mario, que a punto han estado de acabar en gol. En el minuto 11 Guille, uno de los protagonistas del partido, ha entrado en lugar de Penene, que también había sido amonestado. Poco después una internada de Mario por la banda con chute incluido ha acabado en el borde del área pequeña y tras varios rechaces Guille la ha reventado contra la red. Sólo llevaba doce minutos en el campo y hacía el segundo para el Olesa. Este gol ha sido el de la tranquilidad, ya que sólo unos minutos antes, Jony ha tenido que hacer un paradón tras un contraataque del Avinyonet.
En el 27 de la segunda parte, Quim ha debutado con el equipo substituyendo a Toni. Cuatro minutos después, Manel, por doble amarilla ha sido expulsado. Aún así, el Olesa ha seguido atacando y creando ocasiones de gol, especialmente Mario, que desde la banda izquierda ha estado muy activo. En el 36 ha diez minutos del final Edu ha substituido a Martínez y ha ocupado el lateral derecho. Guille ha pasado al medio del campo y ha culminado su gran actuación con un espectacular remate de cabeza tras centro de Rodri desde la izquierda, era el minuto 91. El cabezazo del pibe, se ha estrellado en el palo izquierdo y de allí se ha alojado en la red. Una maravilla.
Tras esto ya no había tiempo para más. En fin, que ha sido uno de los partidos más completos que recuerdo del Olesa. Victoria incuestionable, sin dudas y con mucha seriedad. Se han marcado tres goles, la portería se ha quedado a cero y han podido caer muchos otros goles. La semana que viene, toca el debut en casa, esperemos mantener esta buena línea y os invitamos a todos a presenciar los partidos en el campo.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Ple Ordinari de setembre
dimecres, 24 de setembre del 2008
La primera victoria
dimarts, 23 de setembre del 2008
Equinoci de tardor
diumenge, 21 de setembre del 2008
Ja van 500
divendres, 19 de setembre del 2008
Dels pitjors d'Europa
dimarts, 16 de setembre del 2008
S'ha acabat
El nou calendari
AVINYONET, U.E. ''A''
BEGUES, C.F. ''B''
CASTELLVI DE LA MARCA, C.F. ''A''
GAVA MAR, C.F. ''A''
HORTONENC, F.C. ''A''
LA PLANA RODONA, F.C. ''A''
LA UNION SURAMERICANA C.D. ''A''
LES CABANYES, F.C. ''A''
MONJOS, A.D. ''A''
OLESA BONESVALLS C.F. ''A''
OLIVELLA, C.E. ''A''
Pª JOVE DE LES ROQUETES ''A''
RAIG RIBETA F.C. ''A''
RAPIT CATALA ''A''
SANT SADURNI, U.E. ''A''
UNIÓ SPORTING GAVA C.F. ''A''
Podeu consultar el calendari complert al web de la Federació Catalana de Futbol.
diumenge, 14 de setembre del 2008
Segona desfeta: Castellví 2 - Olesa 0
El partit va estar molt disputat i la veritat és, que és del tot injust que no fesseim cap gol. Ruben va tirar una pilota al pal durant el primer temps, Rodri va fregar el travesser poc després, Quim gairebé la cola ajustada al pal dret, Martínez ho va provar amb una falta directa, Mario en la primera pilota que tocava a la segona part va fregar novament el pal, Fermin va fer quatre o cinc xuts boníssims... Però malgrat tot, 2-0. Un resultat injust, per ocassions i per domini del partit. També és cert, que ells van fer un bon partit i físicament, estaven més forts que nosaltres, sobretot a la primera part, a la segona (tenien poca banqueta) nosaltres vam apretar més i van començar a arribar totes les ocassions de Fermin, alguna de les quals és inexplicable que no entrés.
Per acabar cal destacar, que poc a poc, anem conformant el planter definitiu de l'equip (quan estigui clarificat, ja possarem una foto de cadascú) i a dia d'avui podem dir, que tindrem 23 jugadors. Andrés, Carlos, Fran, Juanmi, Sevillano, Pino, Manel, José Luis, Rodri, Guillermo, Mario, Martínez, Sergio, Quim, Alexis, Toni, Edu, Fermin, Adonai, David y los tres Rubenes (Azor, Penene i Begara), i encara no està tancada del tot. Per cert que l'entrenador continua sent Pedro Saura, que ja va agafar l'equip a mitjans de la temporada pasada. El segon entrenador és José Ruiz, el massgista és Laureano i la delegada és la Laia Farigola.
Bueno, esperem que el dimarts poguem ampliar el número de gols a favor i continuem millorant la compenetració de l'equip. D'aquí quinze dies comença la lliga i ja no hi haurà més proves.
dimarts, 9 de setembre del 2008
La primera alcaldessa
diumenge, 7 de setembre del 2008
I per començar... una derrota!
El partit va tenir un aspecte molt positiu. 17 jugadors al camp, dels quals sis eren nous: Ruben a la porteria, Rodri al centre del camp i Quim, Fermín, Ruben i Nico a la davantera. A més, dels companys de l'any passat: Fran, Pino, Juanmi, José Luís, Martínez, Guille, Toni, Alexis, Edu i Sergio (que torna després d'una lesió de genoll i esperem, acabi de posar-se en forma). A casa es van quedar per diversos motius: Sevillano, Andrés, Mario, Manel, David i Ruben (tenim tres Rubens aquest any haurem de començar a pensar en buscar una forma de distinguir-los, sinó....)
Dels partits amistosos diuen, que el menys important és el resultat, almenys això diuen. Clar que perdre 5-1 fa mal. Sobretot en el primer partit de l'any i sobretot contra un rival fluix, bastant fluix (com serem nosaltres, aleshores?). Però hi ha coses positives, moltes coses positives. L'equip durant la primera meitat (sobretot) va donar la cara, va tocar la pilota amb criteri, va arribar a porteria i va fer bastants bones ocasions de gol. Tot i això, al descans vam arribar perdent 2 a 1, però amb la sensació de que podríem remuntar.
La segona part, va ser sosa, un partit sense ritme i amb poques arribades (però només nostres) fins als darrers deu minuts on ells van fer uns quants contracops que van acabar en tres gols. Gols, que en bona part són fruït de la novetat a la porteria. Ruben, un nen, encara, li falta adaptació i va fer-nos enrecordar de l'Andreu. Aquesta és la paradoxa del partit. Vam jugar bé, però a la porteria vam fallar i així es va donar el resultat que es va donar. En fi! temps al temps. La setmana vinent jugarem contra el Castellví, a veure que tal resulta.
Per cert, i ho deixo pel final. Jo vaig fer un dels partits més grans que recordo. Vaig marcar l'únic gol i vaig picar una altra bola al traveser, gràcies a dos enormes asistències de Toni i Guille. Crec, que l'última vegada que havia fet un gol, va ser a la pretemporada del 2004 i els únics gols oficials van ser l'any del meu debut, allà pel 1999, o sigui que ni m'enrecordava de que se sentia al fer un gol.
Clar, que al ser un amistòs...