¿Adiós al Olímpico?

Hoy domingo 6 de mayo, día de la madre, quizás se ha jugado el último partido en el Olímpico. Al menos, el último partido hasta que haya un campo del siglo XXI. Y encima, el partido ha acabado con una frustrante derrota contra un muy buen equipo: Hostalets de Pierola.

Es posible que sea el último partido, porque ha presenciado el partido un delegado federativo, que ha tomado buena nota del campo de fútbol. Ha tomado buena nota del lamentable estado de la tierra (y eso que esta mañana nos hemos esforzado pasando la viga), de las zonas de playa, la hierba del lateral de la calle, el oxido de las porterías, la ausencia de vallas, los agujeros de las redes, los escombros y un largo etcétera que no sigo poniendo porque me da rabia tanto abandono. Incluso hablando con el delegado me ha preguntado: "he visto que hay una puerta llena de agujeros y golpes" y yo le he dicho, "pues sí, de hecho, cada cierto tiempo algunos impresentables se dedican a destrozar el campo" y claro, el hombre flipaba.


Y es que es frustrante. Uno puede entender que el ayuntamiento de hoy y de siempre no tenga pasta, uno puede entender que el ayuntamiento de hoy no considere prioritario invertir en el campo, uno puede entender que al ayuntamiento el club de fútbol le importe un pito, uno puede entender que la gente pase del fútbol y no colabore, uno puede entender que las empresas y comerciantes no puedan ayudar económicamente, uno puede entender, en definitiva, que a la inmensa mayoría del pueblo el equipo y el campo les importe una mierda. Todo eso se puede entender, es triste y da pena, pero es entendible. Cada cual se aficiona a lo que quiere, a correr por la montaña, a tocar tambores, a pasear gigantes, a matar jabalís, a beber quintos o a tocarse las pelotas. Todo eso está muy bien. Lo que uno no puede entender, por mucho que pasen los años y por mucho que sepa que en este pueblo hay demasiados gilipollas, es ¿por qué coño tiene que venir algún indeseable a destrozar las peores instalaciones del mundo? ¿No les parece que ya están suficientemente hechas mierda?, ¿no se hartan de reír, sólo al ver el estado en que se encuentra el campo?

Pues no. Parece que hay algunos imbéciles (espero y deseo que pocos) que tienen entre sus aficiones destrozar el campo de fútbol. No voy a enumerar todos los destrozos que he visto en quince años porque no quiero aburrir al personal. Pero lo han tocado todo: puertas, focos, ventanas, vestuarios, bar, redes, vallas, gradas, incluso el propio terreno de juego. En Sant Joan, por ejemplo, es un desastre la mierda que llega a acumularse, entre restos de petardos y de botellones.


Y sí, hoy, de nuevo estos gilipollas han decidido pasar de nuevo por Olesa. Y a todas las desgracias que se están acumulando en las últimas semanas, hay que añadir el estado en el que hemos encontrado el campo esta mañana. Sinceramente, lo que se me ha pasado por la cabeza al llegar, ha sido subirme al coche e irme a casa y meterme de nuevo en la cama. ¡¡Y que le den por el culo!! Pero no, hemos estado adecentándolo todo y haciendo fotos para que ahora las podáis ver. Y después, tras un par de horas de preparativos hemos saltado a jugar.

Y de fútbol no tengo ganas de hablar hoy. Creo que lo que toca es decir que entre todos estamos consiguiendo que una institución de más de cuarenta años desaparezca. O al menos deje de jugar en el campo del pueblo. Y no olvidemos que este equipo y este club pasean el nombre de Olesa por el Penedès. Aunque a la inmensa mayoría parece importarle una mierda. Y no es solo cuestión de dinero, hay muchas otras cosas. Muchas cosas que estamos hartos de escuchar. ¡Incluso pintadas ha habido contra el club en su momento! Pues bueno, quizás esos han ganado la guerra. Y el año que viene el campo de fútbol se convierta en un lugar para celebrar botellones, raves y para que los okupas disfruten de los vestuarios... Igual incluso se monta un campamento de esos que a la gente le gustan tanto. En fin, esperemos que nada de esto suceda... pero pinta mal, muy mal...

Os dejo con las fotos que he tomado esta mañana, y perdonar el elevado número de tacos. Pero realmente estoy muy cabreado.

 Esto de aquí arriba es lo que se veía desde la puerta al entrar.

 Los imbéciles algo saben escribir, por sorprendente que pueda parecer, no queda muy claro lo que pone, pero tampoco vamos a pedirle peras al olmo.

 Aquí el juego ha sido colgar una silla en el pino. Si os fijáis bien la podéis ver, en dos trozos.

 La tubería del agua la han desenterrado, que raro que no la hayan roto...

 Otra firma de los payasos...

 El mármol de la barra arrancado...

 .... y hecho añicos en las escaleras de las gradas...

 El contador de la luz roto y manipulado. Por suerte hemos podido ponerlo en marcha.

 El lavabo lleno de escombros...

 Porque han decidido romper la ventana a ladrillazos.

 Unos golpes en la puerta de este mismo lavabo... ¿Será la marca de la tochana?

El camp de futbol

En els darrers dies he parlat varies vegades d’instal•lacions esportives. He parlat dels meravellosos camps de futbol que hi ha pel Penedès i on un cop cada quinze dies juguem a futbol. Alhora també he parlat de la precària situació de l’Olímpic, el camp d’Olesa. Un cap obsolet en degradació on no es fan entrenaments des del desembre i que cada cop té menor activitat. Únicament un partit cada quinze dies (per cert, aquests dos propers diumenges tenim partit a casa).

En el meu paper de regidor a l’Ajuntament d’Olesa, en el darrer ple vaig preguntar al regidor d’Esports quina és la situació del camp de futbol i quines previsions té l’equip de govern de cara al futur immediat del camp. Un futur que des d’alguns sectors del club i l’equip cada cop es veu més fosc.

Aquí sota enganxaré una transcripció del que es va explicar en el ple. Una transcripció revisada i aprovada pel Sr. Ramos (actual regidor d’esports).

Abans de fer la transcripció faig un ràpid resum de la historia del camp. Molt per sobre i sense entrar en massa detalls. El camp de Futbol actual, construït al Pla del savinar a la urbanització de Can Xacó, va fer-se a principis dels setanta (anteriorment es jugava en un camp situat al parc de la Riera, del que res queda avui). Aquell camp es va fer en uns terrenys propietat del Bisbat de Sant Feliu que van ser cedits a la parròquia de Sant Joan (església d’Olesa) i aquesta va signar un acord de cessió de l’us per trenta anys al club de futbol. El club dirigit en aquella època pel Sr. Marià Tutusaus, va aconseguir finançament per tancar el recinte i construir els vestidors. Van arribar calers, fins i tot, de la Real Federación Española de Fútbol. Tan bona va ser la gestió en aquella època, que el camp resultant va ser un dels millors del Penedès. Amb quatre vestidors, grades i una caseta pel bar.

Des d’aquell moment, les inversions van desaparèixer del camp. No es va fer mai una correcta instal•lació de llum (només un parell de pals de fusta amb quatre focus). El manteniment del terreny era escàs i l’herba anava ocupant parts importants del camp. La sorra desapareixia apareixent a sota la pedra i la calç de dècades de pintar ratlles. Igual succeïa amb els vestidors i la resta de construccions. A principis de segle XXI el contracte de cessió va acabar. I inexplicablement durant uns quants anys ningú el va renovar. Els diferents interesos feien que no s’arribés a cap acord. Finalment l’any 2008 l’equip de govern del moment (del qual jo en formava part) va aconseguir un nou acord de cessió per trenta anys. Aquest cop entre Ajuntament i Bisbat. Un any després aprofitant una subvenció de la Diputació es va fer una mínima reforma dels vestidors, donant-li un aspecte molt més digne. També es van condicionar les grades i es van posar algunes tanques.

Però des de principis de 2010 no s’ha fet res més. En els darrers mesos hi ha hagut converses entre el Club i l’Ajuntament però sembla que sense massa novetats, de moment.

Bé, fins aquí la meva introducció.

Ara us deixo la transcripció de les explicacions del sr. Ramos. (És una mica llarg, però prefereixo deixar-ho íntegre. Si algun dia es penja el vídeo gravat aquell dia ja ho adjuntaré també.)

Resposta Jordi Ramos sobre les preguntes relatives al camp de futbol.


El camp de futbol és evident que està en unes condicions molt deplorables des de fa molts anys. S’han fet petites inversions que l’Ajuntament ha anat fent i que de vegades han comptat amb l’oposició del bisbat. Una de les conseqüències, era que l’equip de futbol entrenava en precari amb unes llums que hi havia, fa dos mesos, un d’aquest pals va caure, no sabem si provocada o accidentalment i els focus que hi havien van desaparèixer. L’Ajuntament, després de parlar amb el president del club, va buscar una solució provisional que va ser: tenim dos focus al magatzem anem allà i els posem. Aquests focus segons ens va dir el president eren insuficients però en aquell moment no hi havia partida pressupostària i no es podia fer gaire més.

Sé que el equip de futbol ha hagut d’anar a fer entrenaments a Castelldefels pagant-s’ho de la seva butxaca i a partir d’aquí hem començat una a treballar per trobar una solució. Com a regidor d’esports em vaig posar en contacte amb el regidor d’esports de Begues i des de la setmana passada tenim la cessió d’un camp de futbol de sauló a Begues il•luminat perquè l’equip temporalment, i dic temporalment, pugui entrenar fins a finals de juliol que acabi la temporada. Per setembre de l’any que bé esperem tenir resolt el tema de la llum instal•lant uns focus nous, evidentment sense substituir els que hi ha, perquè una instal•lació nova d’un enllumenat al camp pot anar de l’ordre d’uns 80 o 90 mil euros (això és el que ha costat a altres camps del Penedès que s’ha fet).

Així la idea de l’equip de govern, en el tema de la il•luminació, és que es quedi com estava. S’han de comprar dos o tres focus de major potència, tot i que això implica que com el projecte de rehabilitació dels vestuaris no estava massa ben fet perquè hi havia dues calderes elèctriques que no estaven contades sobre la potència elèctrica contractada, engegant la llum i les dues calderes la electricitat sempre salta. Tenim l’informe d’un industrial del poble que ha anat allà i s’ho ha mirat i l’enginyer també ha fet un informe on ens diu que es qüestió de sol•licitar a FECSA que incrementi la capacitat de llum. El contracte està a nom de l’equip de futbol, nosaltres hem anat al Club de Futbol i l’hem dit: aneu a FECSA i demaneu l’increment de potència, si necessiteu cap butlletí, si s’ha de fer alguna petita obra, si s’ha de fer alguna cosa teniu el recolzament de l’Ajuntament. I l’Ajuntament ho farà. Perquè si posem la llum, al setembre almenys aquella mitja part del camp de futbol, quedi il•luminada. Aquesta és la proposta, després ja veurem com es paga, si el Ajuntament, si amb la subvenció al club o d’alguna altra manera. Però aquest dos focus o tres s’hauran de posar i es posaran.

Després hi ha un altre tema, que és que la segona meitat del camp de futbol tirant cap a la riera, allò no és un camp de futbol, és un sorral que no es pot jugar i ens que algun equip ha impugnat els partits. Aquí estem iniciant ara tràmits, fent consultes amb una empresa per fer una aplanada del terreny de joc i sumem més costos.

Des de l’equip de govern està clar que en el Projecte d’Acció Municipal que vam signar a principi de legislatura que treballarem per la municipalització del camp de futbol. Nosaltres volem un camp de futbol que sigui municipal i superar tot el que pugui haver-hi en el actual conveni amb el Bisbat de St. Feliu: la cessió dels terrenys del Bisbat a la parròquia a perpetuïtat, la cessió de la parròquia al poble per trenta anys i tot això es té que intentar superar. Una opció és l’expropiació, de fet hi ha una partida oberta en els pressupostos del 2012 encara que sense quantia econòmica.

Ahir mateix vam tenir una reunió, jo com a regidor d’esports, el Sr. Tillo com a regidor de cultura i el Sr. Ases com a alcalde, amb el delegat de patrimoni del Bisbat. Un dels temes a tractar principals va ser el camp de futbol. La sensació que jo vaig treure i que vam treure tots, és que el Bisbat ara mateix està per vendre’ns el camp de futbol. El Bisbat ens va posar totes les facilitats del món perquè l’Ajuntament es faci càrrec d’aquests terrenys. Han superat antigues pretensions que tenien de construir cases (Pla del Savinar). S’han adonat de que la situació econòmica ja no va per allà i ens han dit que els hi donem una solució, que els hi presentem una solució... ells han quedat que ens presentaran una valoració del que demanen, (70.000 euros perquè ara mateix estan en negociacions amb Subirats i Sant Pere Molanta per també vendre’ls-hi els camps). Estan necessitats de diners i es volen treure els camps de futbol, ells diuen que no pertoca al Bisbat promocionar l’esport i s’ho volen treure del damunt. Evidentment aquest 70.000 han de sortir dels diners de tots. També hem de tenir clar que si l’Ajuntament compra aquell espai, és evidentment amb el compromís de no canviar la ordenació per construir cases, evidentment això va quedar clar. El Bisbat volia un compromís que allò seria camp de futbol sempre. Per part d’aquest equip de govern ho tenim molt clar i pels que vinguin després doncs ja ho decidiran ells.

Llavors, el que cal fer és valorar realment si el poble pot assumir pagar 70.000 euros per un camp de futbol que utilitza un sol equip. No tenim categories inferiors, etc. I tots els diners que hi posem allà revertiran, si algun dia el camp de futbol es del poble, revertiran en el poble. Ara mateix podríem fer una inversió de posar-hi herba, posar-hi gespa però d’aquí trenta anys, podria venir el Bisbat i dir: no renovo el conveni. Que no és el cas. La voluntat, el tarannà del Bisbat dos anys cap aquí ha canviat, s’han mostrat molt més dialogants. De fet la primera paraula que ens van dir va ser: escoltin hi ha un acord del ple aprovat per majoria, a proposta del grup de CIU de que es posés el nom de Marià Tutusaus. El Bisbat ens va dir que endavant. El que fa dos anys van dir que no ara ens estan dient que sí. Falta la confirmació per escrit, però tenim la confirmació tàcita de part del Bisbat de que si volem podem posar una placa amb el nom de CAMP DE FUTBOL PARROQUIAL, municipal no de moment, MARIÀ TUTUSAUS I AUGÉ. Ja hem avançat en una cosa.

A partir d’aquí cal valorar entre tots les necessitats del poble si passen per tenir un camp de futbol o pagar les servituds (és refereix a un altre tema tractat al ple) o fer altres coses, s’haurà de valorar. Nosaltres entenem que tant de bo poguéssim tenir el camp de futbol i que poguéssim començar a unir esforços econòmics perquè el camp de futbol funcioni. I a partir d’aquí establir convenis amb l’equip de futbol perquè fomenti el esport a Olesa. Que no sigui només un equip de categoria amateur, sinó que tingui també categories inferiors, perquè si des de baix no es construeix no podrem arribar a dalt. Hem intentat que el club s’impliqui en el tema de l’escola Esportiva de futbol, de moment per manca de disponibilitat no ha pogut ser. Però la nostra voluntat és recolzar en tot al Club de Futbol.

El més immediat és la llum i segurament l’aplanada del camp. Esperem que pel setembre això sigui una realitat. I després, jo crec, que l’acord amb el Bisbat pinta bé. Però com tot, és una qüestió de calers.

Plantació lledoners.

Dissabte passat a Olesa es va celebrar un acte popular molt interessant. Al parc de la riera de Can Xacó, es va procedir a una plantació de lledoners. Els lledoners són típics arbres mediterranis que acostumaven a estar plantats a les masies catalanes, ja que la seva fusta era molt bona per fer eines. El lledoner és el nom català del celtis australis, en castellà es diu almez. Són arbres grans de fulla caduca que poden viures durant segles. És per això que són molt apropiats per posar-los als parcs, ja que a més, creixen bastant ràpid.


Doncs, com deia, el dissabte un bon grup de pares i nens d’Olesa ens vam aplegar al parc de Can Xacó per plantar tres lledoners. Aquesta plantada a estat una iniciativa del grup Bajitos de Olesa, un grup de pares creat a Facebook per tal de organitzar activitats a Olesa per als nens més petits. Natalia, la creadora del grup, fa temps que va desenvolupar un projecte per posar més arbres d’ombra a la zona de jocs que es va construir fa un parell d’anys al Parc de Can Xacó. El projecte va ser ben vist per l’ajuntament i s’ha tirat endavant. Així, gràcies a la col•laboració del ajuntament i de diferents persones del poble s’ha pogut fer la plantada. Els arbres van ser plantat pels nens que un cop acabada la plantada van fer uns dibuixos i després tots plegats a fer un vermut.

Com dic, una bona iniciativa popular, que demostra que moltes vegades la societat civil va uns passos endavant de la societat política. Anteriorment el divendres, al col•legi, es va organitzar una xerrada a càrrec dels alumnes de cicle superior, parlant dels lledoners. Integrant d’aquesta forma la feina al col•legi amb la realitat del poble.

Bé us deixo aquí unes fotos i l’enllaç amb el grup de Facebook, Bajitos de Olesa, on podreu veure moltes més fotos i estar al dia dels esdeveniments que s’organitzin en el futur.

Entrenaments a la Pava

La setmana passada, quan parlava del partit contra el Puigdàlver, deia que volia parlar del camp de futbol. Doncs avui, que tinc una mica de temps, m’hi poso.


No explicaré aquí la història del camp de futbol d’Olesa de Bonesvalls, perquè em sembla que ja se n’ha parlat moltes vegades i tothom sap de que va. Només dir que els jugadors li diem l’Olímpic, humorísticament, arran d’un dia, que abans de començar un partit, uns jugadors de l’equip rival ho van dir, enfotent-se de les instal•lacions. Les pitjors instal•lacions de la província de Barcelona (com a mínim). Des d’aquell dia alguns dels jugadors més veterans ens vam revelar i vam començar a parlar de l’Olímpic als foros de futbol i cada cop que parlàvem amb algú vinculat a l’esport penedesenc. Era una forma de assumir la vergonyosa situació del camp i alhora l’orgull de poder defensar un dels equips més antics del Penedès. Un equip que ara té unes vergonyoses instal•lacions, però que fa unes dècades tenia el millor camp de la comarca.


Com tothom sap, el camp d’Olesa és de terra, en uns temps on la majoria de camps són d’herba sintètica. Això és una putada!, però n’hi ha molts camps de terra que estan en bones condicions. Tampoc, no ha de ser l’herba l’única solució. L’herba és cara d’instal•lar i cara de mantenir i probablement un minúscul poble com Olesa, tal i com és ara, no es pugui permetre herba artificial. Encara que sorprèn que municipis, no molt més grans, com La Granada, Sant Cugat Sestgarrigues, La Múnia, Sant Quintí de Mediona, Sant Martí Sarroca o Torrelles de Foix tinguin unes instal•lacions impressionants amb herba sintètica. Però com deia, no és imprescindible tenir herba i segurament és un llast molt cal d’assumir. Ara bé, es poden fer moltes altres coses. Coses que s’han fet en el passat. Almenys si es vol evitar la impugnació de partits per part d’equips rivals, com ha succeït algun cop aquest any.


Tothom deu saber que el camp no és municipal, és propietat del Bisbat de Sant Feliu. Per tant, el Bisbat ha d’autoritzar el que es faci al camp. Almenys en teoria. L’Ajuntament d’Olesa ha assumit moltes vegades el manteniment parcial del camp. Amb escassa inversió, però amb un mínim de preocupació. Això, sembla que s’ha acabat amb l’actual govern. I d’això és del que volia parlar avui. Fa dos anys es van reformar els vestuaris (va ser l’última cosa en la qual vaig participar com a regidor) un cop acabades les obres es va trigar més de sis mesos en col•locar unes perxes i uns bancs. Després van començar els problemes amb l’electricitat. Com que els escalfadors d’aigua nous són elèctrics (abans eren de butà), la potència que hi ha contractada al camp, sembla que no és suficient pels quatre minifocus que hi ha i pels escalfadors. En conseqüència, des que vam començar els entrenaments al setembre, estrany era el dia en que no succeïa alguna cosa. Uns dies els escalfadors no rutllaven, altres la bomba fallava i ens quedàvem ensabonats a mitja dutxa, etcètera. Per no parlar dels dies que els focus no es mantenien encesos o petaven a mitja sessió i havíem de plegar abans d’hora.


Aquests entrebancs s’anaven superant amb força de voluntat i durant la tardor els entrenaments anaven disminuint. Però al mes de desembre va venir la gota que va vesar el got. Un diumenge en arribar al camp per jugar, ens vam trobar un dels pals de focus tirat a terra, sense els focus, òbviament. Algun il•luminat havia decidit emportar-se els tres minifocus. Es va donar l’avís a l’Ajuntament i aquest en un temps raonablement ràpid, tenint en compte que hi havia el Nadal pel mig, va respondre col•locant un nou pal de fusta amb un parell de focus nous. El problema es que la potència d’aquests focus no dona ni per il•luminar el córner. A principis de gener l’equip va intentar entrenar un parell de cops, però es va veure que si no ens posàvem un casc d’espeleòleg era missió impossible.


A hores d’ara, començant el mes de març i quasi dos meses després, encara esperem una solució. Mentrestant, entrenem pagant. Sí. Agafem els cotxes i ens anem a Gavà on per 90 euros llogues un camp durant una hora i fas un partidet. Després la resta de dies, cadascú se’n va a córrer pel seu cantó i així ens presentem als partits. Això indubtablement està afectant al rendiment esportiu de l’equip. L’Olesa mai ha estat un equip capdavanter. Però portàvem tres anys amb molt bons resultats, clar que el nivell de compromís dels jugadors (majoritàriament d’Olesa) i els dos entrenaments setmanals ajudaven molt. Aquest any, això s’ha acabat i el resultat es pot veure en la classificació. Quarts per la cua, tot i el espectacular resultat d’aquest darrer diumenge.


En uns dies on sembla que la població d’Olesa està molt sensibilitzada amb les mancances del poble, sembla convenient donar a conèixer les deficiències del camp de futbol. Camp on juga l’únic equip esportiu federat del municipi (i que ningú em digui que la caça és un esport, si us plau!). I on ve fent-lo des de fa més de 40 anys. Equip que cada setmana, any rere any porta el nom d’Olesa per tota la comarca. I de fet, abans que comencés la polèmica de les campanes, qualsevol recerca a Internet sobre Olesa de Bonesvalls et conduïa directament a l’equip de futbol.


Però clar, igual que succeeix amb les campanes, amb l’església hem topat. Tant les campanes com el camp de futbol són de l’església i són els que han de solucionar el tema.


O potser, l’Ajuntament pot fer més?

Olesa - Puigdàlver

Aquest proper diumenge de nou partit a l’Olímpic. Després del descans de la setmana de Carnaval, torna el futbol a la lliga penedesenca. I de nou, l’Olesa juga a casa. Un camp que no trepitgem des de l’últim partit jugat, ja que ara és impossible entrenar. I no és qüestió de fred, de pluja o d’altres factors externs, sino que és impossible entrenar perquè no s’hi veu.


M’explico. Al mes de desembre algú va tirar a terra un dels postes de llum i es va emportar tres dels focus del camp de futbol. Ràpidament es va notificar l’incident a l’ajuntament que en un mes, aproximadament, va posar uns nous focus. El problema és que la intensitat que tenen aquests focus, amb dificultats il•luminen una habitació o sigui que menys encara un camp de futbol. I així estem, sense poder entrenar al nostre camp de pedra i calç. Esperant alguna solució divina o terrenal.

Però, no volia parlar de l’ajuntament avui, ja en parlaré la setmana vinent, amb més temps. Avui, només toca recordar que aquest diumenge tots podeu venir al camp de l’Olesa a veure jugar al vostre equip contra el Puigdàlver, un dur rival, que va aconseguir remuntar el gol inicial de l’Olesa al partit de la primera volta. Tot i que els olesans no podem entrenar al nostre camp, no deixem de preparar-nos pel partit, encara que sigui posant calers de la nostra butxaca i llogant camps de futbol per entrenar.

El Pugdàlver és un típic equip d’aquestes categories, dur i batallador que farà que el partit sigui una guerra. En el bon sentit de la paraula, no donar una pilota per perduda, no deixar respirar el davanters, perdre temps quan toqui i protestar a l’àrbitre. En fi, el que acostuma a ser un partit de Quarta regional. Com sempre que l’Olesa juga a casa, el partit comença a les 12:00 hores i l’entrada és gratuïta.

Esperem, aquest diumenge trencar la mala ratxa dels darrers partits, amb el recolzament del nostre públic.

Us hi esperem.

Ressuscitant el blog.

Bé, després de uns mesos sense escriure res. Concretament des que es va acabar la lliga del Olesa i que va començar el període electoral. Toca ressuscitar el blog.

En primer lloc, poso un enllaç amb el blog d'UPO, on s'informa del primer ple de la legislatura. Com que la comunicació del ple l'he rebut avui i el ple es celebra demà, no ha donat temps a que UPO faci una reunió i faci valoracions de les propostes. Així doncs, faré algunes a títol personal.

Sens dubte d'aquest ple, hi ha dues coses que criden l'atenció. En primer lloc, el canvi d'horari dels plens extraordinaris. Fins ara s'han celebrat els divendres a les vuit del vespre. Un horari, que anava bé, perquè tothom que volgués assistir no tingués impediments laborals per fer-ho. A més tenint en compte que alguns plens s'allarguen tres hores, doncs, millor arribar tard a casa un divendres que cap altre dia. En segon lloc l'hora, les sis de la tarda. Qualsevol ciutadà d'aquest país que no faci torn exclusiu de matí, a les sis és difícil que pugui arribar a un ple. Què es vol amb aquest canvi d'horari, evitar l'assistència de la ciutadania al ple? De fet, jo mateix, dubto si podré arribar a les sis a tots els plens (els autònoms, no tenen hores pagades per l’empresa)? A més, ens oblidem que els dimecres és un dia futbolero i que estem en un país molt futbolero i que la Champions comença a les 20:45h. Què volem? Posar més impediments a la gent que s'apropi al ple, i que el torn de preguntes sigui ràpid o fins i tot no hi hagi? Això del futbol no es demagògia, la realitat diu que els partits de Champions són els espais televisius més vistos de l'any. En fi... us imagineu fer un ple el dia de la Final de la Copa del Rei o en unes Semifinals de Champions. Estarem els nou regidors solets i amb presses per marxar a casa.

L'altre punt important és el tema salaris. Sempre és un tema complicat fixar els salaris dels regidors. Ara bé, fer l'aprovació d'aquest punt en un ple extraordinari a les nou del matí, perquè s’assabenti el menor nombre possible de gent, es sospitós. Jo com a regidor d'UPO sempre he defensat que els regidors han de cobrar, que les juntes de govern i els plens tenien retribucions desfasades i que tocava actualitzar-les. Ara, si recuperem els escrits d'ERC i del GOOB de fa quatre anys, quan l'anterior tripartit va fer una proposta semblant que ni va arribar al ple (a un ple ordinari, per cert), doncs no s'entenen les pujades que s'han fet. Queda clar que el repartiment s'ha fet, perquè tots els regidors cobrin al voltant de 500 euros al mes. I queda clar, que hi ha regidors que no els interessa tenir nòmina. Aquesta és l'única justificació a la pujada de les Juntes de Govern en un 500%.

Per últim, durant les tres setmanes entre les eleccions i la constitució del nou ajuntament, tots els partits repetien, que s'havia de col·laborar plegats i mirar de consensuar el màxim de coses possibles. Doncs, en el tema dels sous, ni s'ha consensuat ni s'ha comentat, ni tan sols s'ha comunicat. Tot ho he descobert en llegir la convocatòria de ple. I segurament ens hauríem posat d'acord en aquests temes, perquè ni UPO, ni jo personalment, mai he fet demagògia amb els salaris dels polítics. Mai hem dit que s'han de retallar els sous, mai hem dit que els polítics no han de cobrar, mai hem dit coses que altres que ara governen si han dit i escrit.

Quan tingui una estona miraré de recopilar escrits d'aquests darrers quatre anys, per mostrar com canvia d'opinió la gent, en funció del lloc ocupat a la taula de la sala de plens.

Aquí sota poso dos imatges on es demostra que a les 13:00 del dimarts 21 de juny no hi ha res penjat a la web de l'ajuntament

Sobre homenatges

Aquesta nit llegint els blocs i les webs d'Olesa, moltes de les quals estant massa aturades i altres amb problemes vírics, m'he trobat un escrit en un dels blocs més nous en EL POT, que m'ha obligat a dir alguna cosa.

De fet, escriuré coses que ja havia pensat fa dies, però que per mandra o per falta de temps no havia escrit i ara amb aquest impuls, doncs és més fàcil fer-ho. Això de que hagi diferents blocs sobre el poble, està bé, per poder opinar de formes diferents sobre temes semblants.

El post que m'ha fet escriure això és títula "sense títol" i parla del recent homenatge que l'Ajuntament d'Olesa va fer a un jove del poble per una actuació un dia de pluja fa tres anys. Els mateixos que van demanar el reconeixement ara fa tres anys, ara han fet un dels actes més patètics que he vist. Però no ha estat l'únic, ja que en aquests primers mesos de any 2011, són tres els homenatges que s'han fet a Olesa.

El primer d'ells, es va fer el divendres 14 de gener, un homenatge que havia de ser a les víctimes del franquisme en el seu origen i que va  acabar sent un homenatge a totes les víctimes per mort violenta al llarg del segle XX (gairebé). Aquest homenatge es va sol·licitar l'any 2009 amb coincidint amb el setantè aniversari de la caiguda de la República Espanyola. Quan s'anava a fer aquell homenatge vaig escriure un post per informar. Després d'assistir a l'homenatge que va durar exactament 6 minuts, dels quals tres van ser de silenci, vaig estar tentat d'escriure  la impressió que havia tingut, però era tant dolenta que vaig deixar-ho córrer.

Quan em vaig assabentar que el divendres 25 de març es farien dos nous homenatges, vaig pensar que serien igual que el de gener i no vaig tenir ni ganes d'escriure res. Un cop pressenciats els homenatges, es van complir les previssions. Teòricament estava previst fer a les set de la tarda l'homenatge al primer consistori de la democràcia. Homenatge que el març de 2011 no té massa sentit, però que es va demanar l'abril del 2009, moment en que es cumplien 30 anys de democràcia a Espanya hi ha més era el setantè aniversari de la caiguda de la República. Era, doncs, un bon moment per fer un nou reconeixement als primers regidors democràtics en quaranta anys. El divendres passat, van assistir tres d'aquells regidors i alguns familiars, tots acompanyats per una desena de persones. A la sala de plens devia haver-hi unes 30 persones, contant els nou regidors. L'acte, també va ser breu, i bàsicament va consistir en la lectura per part de l'alcalde de l'acord de ple de fa dos anys. Ni tant sols es va fer menció al paper o a la importància d'aquells primers regidors democràtics. El més esperpèntic va ser que l'alcalde va dir que l'acte no era millor ni s'havia fet abans, perquè els partits que havien presentat la moció no havien volgut encarregar-se de fer l'acte (cosa rotundament falsa). Un minut de silenci després, l'acte va conclure. En total poc més de deu minuts.

A les 19:12, tot i que estava previst que l'homenatge al Jordi, es faria a dos quarts de vuit, vam iniciar aquest segon homenatge. Consistent en llegir la moció aprovada fa tres anys i entrega de la medalla al Jordi. Duració poc més de cinc minuts. Es dona les gràcies a tothom i cap al carrer. Tres quarts d'hora després es va iniciar el darrer ple d'aquesta convulsa legislatura.

No vaig escriure res d'aquests actes, perquè eren tant lamentables que feia pena dir res. En definitiva crec que eren qualsevol cosa abans que un homenatge de reconeixement per part d'un poble a unes persones que han fet coses meritòries. Ara escric, perquè m'he quedat bocabadat en enterar-me que ni s'havia comunicat a les persones rescatades que s'anava a homenatjar al seu salvador. En sembla que ja és l'últim despropòsit que es pot dur a terme en un acte d'homenatge i reconeixement públic.

Un homenatge col·locat de qualsevol manera una hora abans d'un ple, amagats en la sala de plens, sense informar a la ciutadania, sense fer cap acte festiu per reconèixer el mèrit... en fi... per fer aquests actes, crec que era millor no haver fet res.

Homenatge públic

Demà divendres, per fí, es celebrarà a la sala de Plens de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls l'homenatge aprovat pel consistori en el ple del 3 d'abril de 2009. Encara que fa gairebé dos anys de la aprovació d'aquest i altres homenatges, no ha estat fins ara que s'ha trobat el moment de fer-ho.

L'Homenatge va ser sol·licitat per ERC, en conmemoració del 70 aniversari de l'acabament de la Guerra Civil. Es demanava fer un reconeixement públic a l'últim govern republicà -escollit el 1934- i un homenatge a totes les víctimes del franquismes, durant la guerra i sobretot durant la llarga postguerra. Aquest homenatge va ser recolzat per UPO. En la discussió del Ple, altres forces polítiques, van demanar que el homenatge es fes extensiu a tots els olesans represaliats pel franquisme i a totes les vícitimes resultants d'accions de grups i forces repressores, durant i desprès de la Guerra Civil Espanyola. Com sigui que ERC, que era la impulsora de la moció va acceptar aquests afegits de gent homenatgeada en moltes altres ocassions anteriors, així va quedar la moció. Moció que va ser aprovada per unanimitat. També es va aprovar una altra per fer un homenatge al primer govern de la democràcia en ocassió del trenta aniversari, aquest acte encara està pendent.

D'aquesta manera, demà a les vuit del vespre, tenim una cita amb la memòria històrica per fer un recordatori a totes les víctimes olesanes de la Guerra d'Espanya i dels quaranta anys de dictadura feixista.

És un acte de reconeixement prou important, com per apropar-se i donar suport.

Per cert aquesta informació es pot trobar a la pàgina web de l'ajuntament, encara que costa bastant de trobar i de fet has de buscar-la. Fa més d'un any que és inminent la possada en marxa de la nova web. L'últim cop que l'alcalde ho va dir, era el mes de setembre i seguim igual...

Sobre la lleialtat

Ja fa uns dies vaig llegir l’article que va publicar Albert Mercader a l’Avui-el Punt i que el Virgili va tenir la gentilesa de penjar a la seva web.

En aquest article, es fa referència a l’actual situació del govern d’Olesa de Bonesvalls després que el sr. Alcalde decidís destituir als dos regidors d’UPO donant per trencat el pacte de govern signat al juliol de 2009 i que va permetre la moció de censura contra CIU.

Pel que es llegeix en l’article, sembla que el periodista només ha parlat amb l’alcalde i pel que hem vist, són les úniques declaracions que el sr. Ases ha fet públiques per explicar la seva decisió.

De tot l’article em quedo amb la frase final on diu “ha d’haver confiança i lleialtat i UPO no n’ha tingut” i evidentment no puc deixar de donar la meva opinió davant d’aquesta declaració. De la confiança no diré res, perquè és una qüestió subjectiva i puc entendre que ell no confiï en nosaltres, encara que hores d’ara tinc dubtes de si algun cop n’hi ha confiat, tot i haver signat un programa de govern comú. Potser, en aquell moment només l’interessava agafar la cadira. Ara bé, del tema de la lleialtat, si que no puc admetre-ho. Almenys, tal com jo entenc la lleialtat.
Se suposa que en un equip de govern format per dos forces polítiques, la lleialtat ha de ser reciproca, sinó, no estem parlant de lleialtat, estem parlant d’alguna altra cosa diferent.

Evidentment la lleialtat és fonamental per tal de treballar en comú. El sr. Ases parla en les seves declaracions del Pla de la Savina. Doncs bé, el pla de la Savina, va estar present a totes les reunions prèvies a la signatura de l’acord de govern. El Pla de la Savina apareix punt per punt en el acord de govern signat pels cinc regidors del moment. El Pla de la Savina ha estat explicat punt per punt des del primer dia, donant tota la informació que s’ha demanat. El Pla de la Savina el va presentar UPO en un ple, després de discutir-ho amb el GOOB tot i no tenir la mateixa opinió (incomplint el que s’havia discutit en el programa de govern). I el Pla de la Savina es va tornar a presentar al darrer ple, perquè no havia sobre la taula cap alternativa per dur a terme, tot el que en el acord de govern s’havia signat.

Vostès, ens diuen deslleials? No senyors, deslleials són vostès. UPO ha informat i consultat amb els socis de govern, cada moviment i cada gestió feta durant aquests 14 mesos. Qualsevol document que sortia de l’ajuntament era revisat pel sr. Alcalde, fins i tot la carta que es va enviar per informar de les activitats extraescolars. Tot, absolutament tot, era consensuat. Han fet vostès, el mateix? Han informat de les gestions que han dut a terme durant aquest temps? Em sembla que no.

I acabant amb el tema del Pla de la Savina, que segons vostès, és on UPO ha estat deslleial. UPO sempre ha defensat que volia dur a terme aquest projecte. Però després que el ple ho va rebutjar, hem estat a la vostra disposició per parlar d’altres alternatives. Especialment per dur a terme l’ampliació del col•legi que és el més urgent. La regidora d’educació ha tret el tema en cada Junta de govern i en cada reunió que hem fet entre els mesos de maig i setembre. Quina era la seva resposta? Estem treballant. Molt bé, esteu treballant. Però no és deslleial haver fet gestions amb el departament d’ensenyament sense parlar amb la regidora d’Ensenyament? No és deslleial haver encarregat un treball a l’arquitecta municipal sense informar al regidor d’urbanisme? NO ÉS DESLLEIAL HAVER ESTAT TREBALLANT EN UN PROJECTE TANT IMPORTANT SENSE COMENTAR ABSOLUTAMENT RES AMB LA RESTA DE L’EQUIP DE GOVERN?

Em sembla que vostè, per lleialtat entén una altra cosa. Em sembla que per vostè la lleialtat consisteix en una mena de adoració mística al ídol, on només existeix la genuflexió i l’assentiment. Doncs, si aquesta és la lleialtat que vostè volia, evidentment que no hem estat lleials. Nosaltres tenim opinió i criteri, i l’hem compartit i negociat sempre que ens ho ha permès. És vostè el que ha estat deslleial treballant a esquenes dels seus socis. Potser es pensava que a UPO trobaria ases que anirien darrera la pastanaga sense qüestionar res, amb els ulls tapats seguint el camí que vostè marcava. Doncs, evidentment, sr. Ases s’ha equivocat.

la crisi de govern segons el 3 de vuit

Aquí sota enganxo el escrit que ha fet el 3 de vuit, després d'asistir al ple del darrer divendres.

L’alcalde d'Olesa fa fora UPO del govern i es queda sol amb un altre regidor
Actualitat - ALT PENEDÈS
L’alcalde d’Olesa de Bonesvalls, Enric Ases, s’ha quedat pràcticament sol al govern d’Olesa. De fet al govern ara mateix només hi són ell i un altre regidor de GOOB. Fins ara estaven governant amb dos regidors d’UPO però, dimarts al matí, l’alcalde els va comunicar que els destituïa perquè no confiava en ells. "No ha estat cap ruptura sinó una decisió unilateral de l’alcalde. No vam discutir perquè ell té dret a fer-ho però ara cal reflexionar tots plegats ja que s’han quedat sols amb dos regidors al govern i set a l’oposició, una situació molt inestable”, afirma des d’UPO Carlos Vico. Aquesta decisió ve després del ple ordinari que es va dur a terme divendres passat al vespre. La sala de sessions estava plena de gom a gom ja que molts eren els que volien saber què passaria durant el ple i, sobretot, com acabaria. No era estrany sentir comentaris entre el públic criticant la forma d’actuar del govern municipal. Tot i que segurament també hi devia haver partidaris del govern, aquests no se sentien.

Cal una gestora
El punt més important va arribar gairebé a la mitjanit quan ja va ser el torn dels precs i preguntes. Va ser llavors quan el regidor i exalcalde, Pere Pi, va demanar la dimissió de l’actual alcalde, Enric Ases.
En un breu escrit, Pi va apuntar com Olesa de Bonesvalls “no es mereix ser governada de la manera que ho fa vostè” i per això “ara ja no li demano que s’ho repensi com vaig fer fa uns dies sinó que el que li demano és la seva dimissió i que es nomeni una gestora que pugui tirar endavant el govern fins a les properes eleccions municipals”.

L’alcalde, però, lluny de mostrar-se afectat per aquestes paraules es va limitar a dir que CiU podia demanar “el que volgués” però no es va mostrar disposat a plegar en cap moment. A més a més, per altra banda, cal destacar que un exalcalde del municipi, Joan Parera, que estava entre el públic, també va criticar durament el govern en el torn de precs i preguntes i també va suggerir que el millor que podia fer el govern era plegar.

“Despesa innecessària”
Tot i que aquest va ser el punt més destacat del ple, un altre punt que bé mereix una consideració és que es va deixar sobre la taula una modificació de crèdit de 186 mil euros. La proposta es va deixar sobre la taula perquè la majoria de l’oposició veia punts a millorar.
Des de CiU, la regidora Valentina Martínez és la que va criticar més durament la modificació de crèdit en considerar que la proposta no és “de contenció com vol fer creure el govern” sinó que és una modificació de crèdit que el que proposa “és una despesa corrent innecessària”. “Estic trista per la gestió econòmica que el govern està duent a terme perquè hi ha moltes coses que no s’entenen d’aquesta modificació com ara 11.800 euros més cap als tècnics o 10.000 euros més per al manteniment de jardins”.

Altres punts
Per altra banda, es va aprovar una proposta de modificació de l’addenda al contracte per l’execució de les obres del Pou de Can Morgades i l’aprofitament del Pou de la Plana. També es va aprovar, en aquest cas per unanimitat, l’adhesió al Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre d’enguany.
També es va aprovar, amb l’única abstenció del PSC, una moció presentada per l’equip de govern GOOB-UPO de suport a la Comissió Olesa de Bonesvalls Decideix per la consulta popular a Olesa sobre la independència de Catalunya.
Seguidament van venir quatre mocions de CiU que es van aprovar totes quatre.

La primera feia referència a la recuperació de la font ornamental pública. Tot i aprovar-se, el govern va advertir que ho havien de consultar amb els tècnics perquè “no s’ha eliminat per capritx sinó per motius higiènics i sanitaris ja que s’hi poden acumular mosquits tigre”.
L’altra moció aprovada parlava de la necessitat de condicionament de les zones enjardinades. Des del govern es va confessar que era cert que a l’estiu havia estat una època “d’impàs” però que la moció ja no era necessària perquè s’estava substituint la gespa per un altre tipus de vegetació ja que es considerava que la gespa no era la més adequada per al clima. Tot i que el govern va demanar la retirada de la moció, CiU no va voler fer-ho i es va aprovar.

També es va aprovar una moció que demanava la modificació de criteris de subvencions a les entitats i una que demanava posar una placa de reconeixement al camp de futbol per a Marià Tutusaus i Augé.
A banda d’altres punts que també es van aprovar, finalment es va presentar una moció a càrrec d’UPO-ICV-EUIA-EPM d’aprovació inicial de la modificació puntal del Pla general d’ordenació Sector Pla de la Savina. El punt no es va aprovar pel vot de qualitat de l’alcalde

ex regidor

Només tres línies per informar a tothom que avui el sr. alcalde d'Olesa de Bonesvalls ha decidit cesar al cinquanta per cent del seu equip de govern. Per tant, des del dia d'avui ni jo ni la Milca som regidors amb càrrecs d'aquest Ajuntament.

Des de l'oposició continuarem defensant tot allò que pensem que es bo per al nostre poble. Com hem fet des del dia que la ciutadania ens va escollir en les darreres eleccions.

Seguirem informant. Estigueu atents al blog d'Units per Olesa

L'Olímpic ja té nom

En el ple del darrer divendres, l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls va aprovar per majoria batejar el camp de futbol amb el nom de Sr. Marià Tutusaus i Augé.
Aquest nom va ser posat en honor a la seva trajectòria al capdavant del Club de Futbol Olesa de Bonesvalls.
Això afegit al fet de que els vestidors s'estant reformant permetrà donar-li una nova imatge a un dels camps més deteriorats de tot el Penedès.

Reflexions en veu alta

Normalment no utilitzo aquest bloc per parlar de política. Els que aneu llegint-lo sabeu que bàsicament parlo de l’equip de futbol, de llibres, de miniatures, dels esdeveniments que es produeixen a Olesa i només de tant en tant reflexiono sobre la política local.
Tot i això, avui el cos em demana fer alguns comentaris a nivell personal. Reflexions que em surten de dintre després de les gairebé tres hores de ple d’ahir. Un ple molt interessant on tothom va poder expressar allò que creu. Llàstima que no haguessin vingut 300 persones més!
Molta gent em deia en acabar que m’havien deixat amb el cul a l’aire. Em preguntaven que com em trobava i volien donar-me ànims. I ahir i ara us dic a tots que em trobo perfecte. M’he tret un pes de sobre. He complert amb la meva feina i amb els meus principis. He fet allò que vaig dir que faria quan vaig començar aquesta aventura l’any 2007. Ara tothom en té coneixement d’en que consisteix el Pla de la Savina, dels seus avantatges, del seu impacte, de les seves repercussions i el que és més important, sap que en pensa cada grup polític.
Durant més d’un any he treballat en aquest projecte formant part de tres equips de govern diferents. He assistit a moltes reunions amb tècnics municipals i d’altres estaments. I un cop analitzada tota aquesta informació, crec que aquest projecte és magnífic per al nostre poble.
Fa quatre anys que estic vivint a Olesa, tot i què, des de principis dels vuitanta he fet d’Olesa el meu espai de vida, primer els caps de setmana, després durant les vacances i ara al cent per cent. D’aquí un parell de mesos tindré un nen i em preocupa quin poble es trobarà. Lluito perquè tingui el millor possible, dintre de les limitacions d’un poble de menys de 2.000 habitants. No podem pensar en miracles ni il•lusions. Hem de saber que pot ser Olesa i en base a això, ser coherent. Em sap greu no poder fixar un calendari real sobre l’ampliació de l’escola. Vull que el meu fill vagi a un col•legi el millor possible, no tenir que portar-lo a Vallirana. Em sap greu no poder oferir al municipi una nova àrea esportiva. Em sap greu que el camp de futbol sigui privat i estigui en un estat lamentable. No vull tenir que estar veient el camp del Begues amb enveja i que el meu nen tingui que anar allà a jugar. I em sap molt de greu que a Olesa no hi hagi habitatges assequibles a aquells que no tenen 350.000 euros, perquè jo encara he de viure a casa dels pares. Que està molt bé, però no és el que un desitja. No vull tenir que anar a viure a un pis a Vilafranca i des d’allà dir que Olesa és fantàstica i fer veure que me la estimo molt.
En fi. Només dir-vos a tothom, que continuaré lluitant perquè es duguin a terme projectes per millorar Olesa de Bonesvalls. Continuaré amb la mateixa força, sabent qui ens recolza, perquè no oblido que hi ha molta gent que em dona suport i que durant aquest cap de setmana s’ha mostrat optimista. Sens dubte el divendres 26 de març va quedar a sobre de la taula un projecte molt interessant pel nostre poble. Espero que no hagi estat una oportunitat perduda per sempre. Tot i així el temps posarà a cadascú al seu lloc.
Per a més informació sobre el Pla de la Savina i la posició d’UPO podeu entrar al blog d’Units per Olesa. També em podeu consultar qualsevol dia o venir a veure’m a l’Ajuntament.

Empate agridulce.

De un tiempo a esta parte, los integrantes del C. F. Olesa nos hemos crecido, estamos marcando más goles que nunca, hemos recibido los mismos goles que hemos hecho, estamos cerca de batir el récord de puntos, estamos entre los ocho primeros de la clasificación y cerca del quinto, tenemos más del doble de puntos que algunos de los equipos que han estado en "nuestra liga". En fin, que se esta haciendo una gran temporada. Y eso sin olvidar que somos uno de los equipos que más goles hacemos y uno de los que menos encaja, y tenemos a Ferran en el top ten del Pichichi como mínimo.
El problema de todo eso, es que olvidamos de donde venimos y un resultado como el de ayer, tras un partido como el de ayer, mucha gente lo considera negativo. Señores, no olvidemos que somos el Olesa y que en las últimas temporadas no hemos pasado casi de los veinte puntos, hemos recibido 100 goles en una temporada, hemos marcado 30 en todo el año, y así un largo etcetera de datos negativos. Ahora, nadie consigue ganar con facilidad en el Olímpic y todo el mundo las pasa canutas contra nosotros. ¿Podría ser mejor? Siempre todo puede ser mejor, pero veamos el vaso medio lleno alguna vez.
Vamos con la crónica de un partido feo, con pocas ocasiones.
La alineación fue formada por Jony en la puerta, Sevi y Andrés de centrales, Fran y Daniel de laterales. De medio pivote Dani y Martínez, Toni por delante con Francesc y Mario en las bandas, finalmente Ferran en punta. Esperaban su momento en el banco, Marcos, Bojan, Manel, Pino y Carlos. Se quedaba fuera de convocatoria Begara, José Luis hacia de mister y Guille en Madrid cuidando animalitos.
Desde el primer minuto el Olesa salió a por el partido intentando llevar el peso del partido y queriendo encerrar al Cervelló en su área. Aún así fue el Cervelló el que manejó los primeros compases del partido, eso si, control sin profundidad. La primera gran acción vino protagonizada por Toni, recibió un pase a la espalda de la defensa, y tras dejar botar el balón enganchó un chutazo que el portero desvió como pudo a córner. ¡Lástima que el chute salió centrado! era el minuto 10 y parecía que la máquina olesana empezaba a carburar. Pero fue un espejismo, hubo muchas opciones a balón parado, donde casi siempre estábamos a punto de conseguir rematar, pero sin lograrlo. El Cervelló iba controlando el juego intentando llegar a puerta y también a balón parado creaba algo de peligro. Pero no fue hasta el minuto 40 que logró rematar a puerta, enviando la bola al palo. Así pues, primera parte, sin demasiadas ocasiones claras que mencionar.
El segundo tiempo se inició con un par de cambios: Manel y Pino substituyeron a Francesc y Fran. Esto provocaba, que Sevi se iba al laterla izquierdo y Martínez al interior izquierda. En este segundo tiempo hubo algunas opciones más por parte de los locales. Al menos, hubo más chutes, aunque la mayoría o iban fuera o eran detenidos sin excesivo problema por el portero. Las jugadas a balón parado seguían siendo nuestra mayor baza y de una de ellas, tras un saque de banda de FR7 fue rematado a gol por Toni, logrando así su séptimo gol de la temporada. Ferran por su parte hacía su 13ª asistencia del año ¿cuantas llevará de saque de banda? este dato no lo tengo apuntado, habría que mirar los videos de los partidos.
El gol, parecía que iba a permitir al Olesa jugar más tranquilo y conseguir ampliar el marcador, para consolidar los tres puntos. Pero, pocos minutos después el Cervelló nos devolvía la jugada. Saque de banda desde el flanco izquierdo, rechace dentro del área chica, voleón de un delantero del Cervelló que es rechazado de forma imposible por Jony y posteriormente la bola va hacia el segundo palo, donde un delantero logra introducirla al fondo de las redes. Minuto 20 empate a uno.
Tras el gol unos minutos de impás, donde parecía que nadie iba a por la victoria. Mario hizo una buena jugada y chutó, pero sin fortuna. Un par de córners más dieron opción a Sevillano a estrenarse, pero tampoco hubo suerte. En el minuto 30 nuevo cambio en el Olesa, entra Carlos por Mario. Un chute lejano y poco más que destacar. A falta de ocho minutos, jugándose el todo por el todo, José Luís quita a Andrés y mete en el campo a Bojan. Jugábamos así los últimos minutos con tres defensas. En estos minutos hubo la ocasión más clara del partido. Saque de falta, que para el portero, Dani entra al rebote, le quita la bola con algo de falta, le cae a Sevi que remata como puede y un defensa la rechaza, el balón va a parar a Martínez que lanza un cañonazo que se va por encima de la escuadra.
Tras esta falta el árbitro expulsó a un jugador del Cervelló y al entrenador. Pero no hubo tiempo para más. Se oyó el final del partido cuando Toni recibía una bola en profundidad.
Partido extraño con pocas ocasiones, que pudimos ganar, pero que no se logró. Y como decía la principio, se sumó un punto y eso siempre es positivo. Cada día estamos más cerca de lograr la máxima puntuación de la historia reciente, 44 puntos. ¿En que temporada fue Andresito, Toni...?
La semana que viene, nuevamente partido en casa. Recibimos al Raig Ribetà, partido muy importante, para consolidarnos en la mitad alta de la tabla. Esperemos que igual que ayer, las gradas del Olímpic vuelvan a llenarse. Por cierto que hasta ahora no había hablado del público y es de agradecer la cantidad de gente que se está acercando. Esperemos que ahora que hace buen tiempo, vengan más aún.
Por último, decir que en el Pleno ordinario del póximo viernes 26 de marzo se hablará del campo de fútbol. Todo aquel que esté interesado en conocer cual es la situación del Olímpic y de su futuro inmediato a partir de las 0cho en el Ayuntamiento.

Informació sobre la TDT

Aquest dissabte hi haurà a Olesa un vehicle informatiu sobre la TDT.

Més informació:

In memoriam.

Hay días, que casi sería mejor no despertarse y quedarse en el calorcito de la cama, para no saber lo que sucede ahí fuera. Pues bien, hoy ha sido uno de esos días.

A las 9:30 he recibido una fatídica llamada comunicándome que había fallecido un compañero de trabajo, un conocido de hace un par de años y se que había convertido en un buen amigo. Sí, hoya ha muerto Antonio Aguirizabal, el arquitecto municipal de Olesa de Bonesvalls desde el verano de 2007. Un infarto letal, se lo ha llevado con él esta noche mientras descansaba en casa.

El próximo 11 de marzo habría cumplido 44 años. Así es la vida, que cuando menos te lo esperas se esfuma.

En fin, que puedo decir de Toni. Seguramente los Marlboros han ayudado, pero realmente parece increible que esto haya sucedido. Deja atrás dos pequeños: Laia i Marc, con siete y tres años respectivamente, a los que no llegué a conocer, pero de los cuales sabía casi todo.

Bueno como decía alguien la vida es así, pero los que quedan deben rehacerse y continuar el camino. Y ahora, particularmente será duro, porque las responsabilidades administrativas nos obligan ha estar pensando ya en un sustituto y no sólo eso sino buscarlo rápido. Es algo ingrato, pero que debemos hacer.

Toni.

Descansa en paz.

Y allá donde estés, ha sido un placer haberte conocido.

Novetats en els serveis d'Olesa

Durant aquest Nadal hi ha hagut dues novetats a Olesa de Bonesvalls. En primer lloc, cal dir que hi ha un nou tipus de contenidor. Es tracta d'uns contenidors taronges que permeten dipositar roba usada, per tal de poder-la reutilitzar. En total n'hi ha tres a tot el municipi: un a la Plaça de la Creu, un altre al costat de l'Església i per últim un tercer al Centre Cultural Can Tothom. Amb aquests contenidors no caldrà desplaçar-se a poblacions veïnes per tal de poder dipositar les bolses amb roba vella.

La segona novetat que hi ha hagut ha estat l'adquisició d'una volva dispensadora de sal. Dit més fàcilment, una màquina per llençar sal a les carreteres. Aquest aparell instal·lat al Pick-up municipal, permetrà poder escampar la sal pels carrers del poble molt més ràpidament i sense que els treballadors puguin prendre mal. En qualsevol cas, no s'ha d'oblidar que els treballadors de la brigada no comencen a treballar fins a les set del matí, per tant, és impossible que escampin la sal, abans d'aquesta hora.

En fi, dues novetats, que esperem, ajudin a anar modernitzant el nostre municipi.

Èxit de participació en el cros escolar!

Gran èxit de participació en el III Cros d'Olesa de Bonesvalls, celebrat aquest matí. Aquest era el Segon cros de la temporada a l'Alt Penedès.

A les onze del matí, han començat les diferents curses amb un gran nombre de participants. El recorregut pel parc de la Riera de Can Xacó i pels carrers del Barri de l'Hospital ha estat molt lloat per tothom. Tant els representants del Consell Esportiu de l'Alt Penedès com els participants vinguts d'arreu de Catalunya (havia algun nen de Lleida) han gaudit de la bona organització de l'acte. Hi ha hagut més de tres-cents participants en les diferents categories: infantil, aleví, benjamí, promoció, mainada i els petits de dos i tres anys.

L'acte l'ha organitzat l'Escola Esportiva Municipal d'Olesa de Bonesvalls, depenent de la regidoria d'Esports i Joventut. S'ha d'agrair la participació de la Penya Blaugrana d'Olesa de Bonesvalls i de l'AMPA del CEIP Pont de l'Arcada en l'organització, que han permés que tot anés molt bé.

Els Donuts han estat tant buscats que al final algú s'ha menjat més d'un!

Per últim agrair la col·laboració dels bars i restaurants del poble (Bodega Cal Nen, Restaurant Can Costa, Frankfurt la Gloria, Restaurant Cal Joan i el Centre Civic) que han patrocinat els trofeus.

III cros escolar

Demà dissabte es celebrarà a Olesa de Bonesvalls el Segon cros escolar de la temporada 2009/10.



Es tracta del III cros que es celebra al nostre municipi, i igual que en anys anteriors ha estat organitzat per l'Escola Esportiva Municipal amb la gran col·laboració de la Penya Blaugrana d'Olesa de Bonesvalls i l'AMPA del CEIP Pont de l'Arcada.

Els nens i nenes entre els 2 i els 12 anys faran demà curses pel parc de la Riera de Can Xacó i el Barri de l'Hospital. Començarem a les 11:00 hores i tothom està convidat a participar-hi.

Més informació de les categories i dels horaris a la web de l'Ajuntament d'Olesa.

Ple Ordinari

El proper ple Ordinari de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, es celebrarà dimarts vinent a les 20:00h.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament o al blog d'UPO.