dimecres, 10 de febrer del 2010

El meu primer drac

L'altre dia, vaig mostrar unes fotos de les darreres miniatures que havia pintat: les ballarines èlfiques. Vaig, dir que els elfs silvans, són un dels exercits que més m'agraden del món Warhammer i de fet, tinc un bon nombre de figures d'aquest exercit. Tinc la princesa Ariel i el Rei Orion, tinc un elf a sobre d'un cèrvol, un altre a sobre d'un falcó, tinc uns quants muntat a cavall, tinc driades (que són una mena d'ents), evindentment tinc soldats a peu i per últim tin un general a sobre d'un drac.

el cap del drac.

detall del genet
Com dic al títol, aquest va ser el primer drac que vaig pintar de Games Workshops. Anteriorment havia pinta altres de la col·lecció Mithril, amb la qual vaig iniciar-me en el món del miniaturisme (ja parlaré d'aquests algun altre dia). El drac dels elfs silvans el tinc des de fa deu anys, me'l va regalar la Laia pel nostre primer aniversari i realment va ser una de les figures que més reptes m'han provocat. La cua i el coll són molt recargolats i això obliga a montar-ho tot sencer abans de pintar-ho. A més, calia una bona dosis de masilla per tal de tapar les escletxes, per últim la imprimació era vital i després la pintura. Les il·luminacions eren complexes i els colors eren nous per mi, sobretot els blanc-groc de la panxa. El verd el control·lava bé, però la panxa va ser tot un repte. Finalment el vaig acabar.

vista frontal del drac

Una figura tant maca com aquesta es mereixia una bona peana, així, que vaig construir un petit diorama amb uns arbres caiguts. No era qüestió de fer tot un bosc. Tot i que aquesta idea en dona boltes pel cap darrerament. Amb tantes figures d'aquest exercit, potser podria fer-se un bon diorama forestal. No ho sé.... caldrà rumiar-ho.

Vista lateral del drac i la peana.



Bé espero que us hagin agradat aquestes imatges. Proximament més...

diumenge, 7 de febrer del 2010

Ràpit 0 - Olesa 4


Vamos con la crónica. Aunque aún esta activa la encuesta, parece que hay un ligero decantamiento por las crónicas en castellano. De momento iré intercalando una de cada y luego ya veremos lo que dice la encuesta.
Ayer fue un gran partido, en un buen campo de hierba y contra un rival de los de "nuestra" liga. La convocatoria estaba formada por 16 jugadores, únicamente teniamos las bajas de Martínez y los niños Begara y Bojan, al margen de los dos lesionados crónicos Fermin y Rodri (un saludo para ellos y esperemos que se recuperen pronto).
La alineación nuevamente introdujo cambios con respecto a la semana anterior. Sevillano recuperó su puesto en el centro de la zaga, en detrimento de Andrés y Carlos entró en lugar de Marcos en el lateral izquierdo. El resto igual. Pino y Daniel completaban la defensa. Manel y Dani constituyeron el pivote defensivo. Toni, en la media punta con Guille y Mario en los costados y finalmente Ferran en punta. Esperaban su oportunidad en el banco, Andrés, Fran, Marcos, José Luis y Francesc. Ejercía de técnico José el Terrible y Emilio, salió con el reflex siempre que hizo falta. Verdaderamente la pareja de Terribles nos acompañan y animan muchisimo (un saludo para ustedes, que casi no os menciono nunca).
Vayamos con el partido en sí. Creo que los primeros veinte minutos de partido fueron de los mejores en mucho tiempo. El Ràpit casi no pasó del medio campo, tocamos la bola con bastante criterio en medio de campo, abriendo el juego por las bandas y acabando las jugadas en remates con peligro. Fruto de este juego llegaron tres goles, aunque uno fue anulado.
Mario, probablemente fue uno de los jugadores más activos en estos minutos, por su banda vinieron dos buenos centros que fueron rematados a gol por Guille y Toni respectivamente, lástima que el de Guille fue anulado por un inexistente fuera de juego. Así pues, fue Toni quien inauguró el marcador después de unos cuantos partidos de sequía (desde el Avinyonet no mojaba). Gran centro de Mario desde la banda derecha e impecable remate de cabeza de Toni en la frontal del àrea chica, contra el que nada puede hacer el guardameta local. Corría el minuto 10, y el dominio era aclaparador, con internadas de Guille y Ferran que también tenían sus opciones.
A los quince de la primera, una falta en el centro del campo fue botada por Pino y rematada sutilmente por Guille al segundo palo, logrando el segundo gol visitante. Poco después en un saque de córner un remate de Carlos fue sacado en la línea de gol por un defensor y el rechace acabó en el palo. Era el minuto veinte y las ocasiones se repetían una tras otra.
El Ràpit tuvo que cambiar al interior derecha en el 23 de la primera mitad, por lesión y a partir de ese momento empezó a apretar un poco. Así durante los últimos diez minutos consiguió encerrar al Olesa en su área, gracias a corners y faltas. De este periodo destacar algunas faltas surrealistas del árbitro. Pitó un seis segundos a Jony y sancionó como falta un robo impecable de Manel. Incluso mostró una amarilla a Ferran por adelantarse en un saque de falta. Por suerte, de todas estas acciones a balón parado, ninguna se acercó a los tres palos. Sólo reseñar un rechace de Jony con los pies que impactó en Manel y fue a córner. En otras épocas menos afortunadas esta bola hubiera acabado dentro de la porteria, casi seguro.
Así, llegamos al descanso, con la sensación de que la segunda parte podía ser larga, aunque fuese solo por las faltas que iban logrando en la frontal del área.
El segundo tiempo se inició con los mismos jugadores que saltaron al principio y con la intención de tocar más el balón. El Ràpit, introdujo más velocidad en los extremos y presionó con mucha fuerza en el centro del campo. Gracias a este esfuerzo, consiguieron llegar a zona de centro y colgar bastantes balones al área, que eran atajados sin excesivo problema por Jony. Un Jony que nuevamente estuvo inconmensurable logrando su tercer partido consecutivo sin encajar goles. 270 minutos seguidos, ya mismo pilla a Valdés. Claro, que buena parte del éxito se debe a la contundencia defensiva de Sevi y Pino que se mostraron nuevamente infranqueables.
El Olesa hizo menos ocasiones durante este segundo tiempo, aunque seguía intentando llegar a la porteria rival, convinando y abriendo el juego a las bandas. Poco a poco, el Ràpit fue desesperándose y protestando más las jugadas. Sobre todo cuando Ferran colocó magistralmente un servicio de córner en la cabeza de Guille, que estaba al segundo palo. Segundo gol del pibe y 0-3 al marcador. Este gol probablemente no debió subir al marcador, ya que Guille había hecho falta. Pero bueno este por el otro anulado, situación compensada. Poco antes, en el 65 Andrés había entrado en el lugar de Dani, para mantener la frescura en el centro del campo. Probablemente este sea otro de los éxitos del equipo, la pareja de mediocampistas destructores le da mucha solidez al equipo y permite a Toni jugar con dos escoltas. Me recuerda a aquellos partidos que juega el Barça con Xavi escoltado por los dos negros, Toure y Keita. Pues nuestros "negros" son Andrés, Manel y Dani, que van alternándose de forma magnífica.
cinco minutos después Marcos sustituyó a un agotado Carlos en el lateral izquierdo. Y dos minutos más tarde Fran entró en lugar de Manel, ocupando Guille la otra plaza de pivote defensivo. Fran por su parte se fue al interior, para presionar y hacer correr al lateral adversario.
En el minuto 75 Francesc entró por Mario. El Ràpit seguía presionando pero únicamente conseguía chutes lejanos, centros al área y ocasiones fruto de engaños, como una ocasión donde el delantero se llevó la bola con la mano y tras regatear a Jony la tiró fuera.
A diez para el final Jose Luis entró por Toni y tuvo tiempo para hacer una gran asistencia a Ferran por encima de la defensa, que nuestro crack, remató a gol tras un par de regates y rebotes. 11 goles de FR7, y primera asistencia, para el presi.
Ya no hubo tiempo para más. 0-4 y tres puntos más. Subimos un puesto más en la clasificación y nos ponemos a la altura del Begues (en el lateral podéis ver la clasificación). La semana que viene a descansar y la siguiente partidazo en el Olímpico contra la Penya Jove. Un partido para demostrar hasta donde podemos aspirar. Nos enfrentaremos al cuarto clasificado, al equipo que nos hizo iniciar la mala racha de la primera vuelta. Muchas cosas han cambiado desde entonces, veremos que sucede.
El partido como siempre que jugamos en casa, es a las 12:00. Os esperamos a todos y recordar que el Olesa...
més que un club és un repte

dissabte, 6 de febrer del 2010

Ells llibres de Luca


Aquest és l'últim llibre que he llegit. Fins ara gairebé no he comentat en aquest blog els llibres que llegeixo. Vaig parlar fa uns mesos de Un Món sense fi i dels Pilars de la terra, però avui no m'hi puc estar de comentar alguna cosa d'aquesta novel·la.

És una obra sorprenent que a tots els amants de la lectura i dels llibres segurament agradarà. L'obra tracta de persones que tenen la capacitat d'influir en las persones mentre llegeixen. De fet, l'idea del llibre és que els llibres per si sols no diuen res, sinó, que cal un lector, una persona que estregui la informació continguda en les fulles. Quan més antic és un llibre i quantes més persones l'han llegit, més poder transmetrà l'obra. És per tant una reflexió sobre el poder de la lectura, el poder que pot arribar a modificar els pensaments de les persones.

Jon Campelli, jove advocat danès, hereda la llibreria del seu pare d'origen italià al centre de Copenhaguen, i poc a poc descobrirà que aquella llibreria de vell, a més de ser un lloc on el seu pare va col·leccionar antigues obres, hi ha moltes altres sorpreses. Poc a poc, veurà que a més d'haver-hi persones que gaudeixen amb la lectura, altres, moltes altres volen utilitzar aquest poder amb altres finalitats.

En definitiva, un llibre molt recomanable, per tothom que s'estima els llibres. Una obra sorprenent que ens durà fins a un dels temples més antics de la història de la literatura.
Podeu trobar versió catalana i castellana.

Aquesta és la primera obra de Mikkel Birkergaard, un jove autor danès que viu a Itàlia i que ha escrit aquest llibre en italià.

Viudita de clicquot



Aquí el segundo videoclip del último disco de Joaquín Sabina. Recien salido del horno. Un video en color sepia donde no se ve ni un cigarrillo. Aunque eso sí, un montón de imagenes surrealistas propias de los mundos sabinianos.

En fin a seguir disfrutando con la obra del mejor cantautor.
Podéis ver más videos de Sabina (Pájaros de Portugal, Tiramisú de limón, Y nos dieron las diez, etc.) en el siguiente enlace:

divendres, 5 de febrer del 2010

Ballarines èlfiques

Avui us mostro unes noves imatges de les darreres miniatures que he pintat. Es tracta de tres ballarines de l'exercit dels elfs silvans. Aquestes ballarines, plenes de detalls no són les primeres figures que pinto d'aquest exercit, però volia mostrar que pinto una mica de tot i que no sempre es tracta de figures dels exercits foscos, sino que també aparèixen els exercits de la llum.
El més expectacular d'aquestes figures és la seva gran flexivitat i que sembla que en qualsevol moment sortiran donant bots. Aquí us mostro el grup de comandament d'aquest soldats especials. Després si tinc temps us mostraré el drac dels elfs silvans, que vaig pintar fa deu anys i que té una història molt curiosa.

Aquí podeu veure la capitana. Amb dues espasses.

Aquesta és la ballarina música, fixeu-vos en el tambor,
i com fa servir les espasses com a instrument musical.

Aquí podem veure la que probablement és
la figura més expectacular de totes.
Una imatge més propere per veure els detalls
de la roba i la pell. Així com altres accesoris.



Aquí finalment una nova imatge de conjunt.
A totes les imatges si feu doble click, s'amplien especialment aquesta última
que té bastant resolució.







dijous, 4 de febrer del 2010

Una de llibres universitaris


Aquesta darrera setmana m'han donat un exemplar de l'últim llibre en el qual he participat. Es tracta del llibre La cuestión del Centro, el Centro en cuestión, editat i coordinat per Sergi Martínez Rigol. Aquesta obra recull els treballs presentats en el Congrés Internacional organitzat entre els dies 1 i 3 de març del 2008, a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona. En aquest congrés van participar ponents de quatre països diferents (Espanya, Itàlia, Portugal i França) i representants de nou universitats diferents.

El llibre tracta sobre un procés urbanístic molt actual, present a les grans ciutats, amb centres històrics deprimits. Aquest procés, conegut amb un terme anglés és la Gentryfication. El Dr. Martínez, va obtenir el seu doctorat amb la primera investigació seriosa feta a l'Estat espanyol sobre aquest tema l'any 2000 amb el títol El retorn al centre de la ciutat. El Raval entre la gentrificació i la reestructuració.

No m'allargaré més aquí, explicant aquests conceptes tècnics. Únicament diré, que aquí he publicat el meu tercer article, fet en col·laboració amb el Dr. Jordi Nofre i Mateo. L'article titulat De la centralización de la periferia a la gentrifiación de los suburbios de Barcelona, tracta sobre l'Hospitalet i més concretament sobre les obres dutes a terme al sector Gran Via-Plaça d'Europa. En l'article s'intenta analitzar els possibles processos gentrificadors impulsats des de l'administració pública.

Com dic, és el tercer article que publico. Anteriorment, havia publicat l'any 2006 Las urbanizaciones. Los nuevos barrios periféricos de la Región Metropolitana de Barcelona, article on s'analitza el comportament de les urbanitzacions de segona residència de cinc municipis metropolitans: Vallirana, Cervelló, La Palma de Cervelló, Pallejà i Olesa de Bonesvalls. Aquest article és el resultat d'una ponència feta entre el 21 i 24 de juny de 2005, En el Primer Congrés Internacional del GIGU organitzat a la Universitat de Barcelona i on van participar professors de les Universitats de Barcelona i Sao Paulo.

L'altre article publicat, és de l'any 2009 i va apareixer a la revista l'Espai de Molins de Rei, l'abril de l'any passat. En un monogràfic sobre el comerç, coordinat per Meritxell Puig i Jodar, vaig esciure La fira de la candelera vista per un de fora. On en forma de conte explico les vivències d'un foraster a la Fira de l'arbre de Molins de Rei. Article molt menys científic que els altres, però sens dubte, de més fàcil lectura.

Per cert, el llibre de Sergi Martínez el podeu trobar a la llibreria La Central.

Un altre dia, us parlaré dels treballs que han publicat alguns dels meus col·legues en els darrers temps. L'últim dels quals es pot veure a la fotografia: Llegint pedres, escrivint ciutats. On es barreja literatura i urbanisme.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Pàgina amb les estadístiques

Clikeu a sobre de la fotografia i anireu a una pàgina amb les estadístiques de l'equip actualitzades a 1 de febrer. És a dir, amb diset jornades jugades.

A la barra lateral possaré un enllaç permanent amb la pàgina d'estadístiques.